Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
975 bytes afegits ,  09:43 22 dec 2023
Llínea 1: Llínea 1: −
El '''sabat''' (en [[hebreu]], שבת, xabat o xabbat) és el sèptim i últim dia de la [[semana judeua]] en que els [[judeu]]s practiquen el descans segons les lleis de [[Moisés]]. És la celebració en més importància religiosa dins del [[judaisme]], inclús més que el [[Yom Kippur]] (el Dia d'Expiació).<ref name=landau>{{ref-llibre|url=https://archive.org/stream/sabbath00land/sabbath00land_djvu.txt|títul=The Sabbath|autor=Landau, Judah Leo|editorial=Ivri Publishing Society, Ltd|consulta=2009-03-26|lloc=[[Johannesburg, South Africa]]|pàgines=2, 12}}</ref>
+
[[File:Shabbat table setting.jpg|thumb|250px|Taula per al sopar del Sabat]]
 +
 
 +
El '''sabat''' (en [[hebreu]], שבת, xabat o xabbat) és el sèptim i últim dia de la [[semana judeua]] en que els [[judeu]]s practiquen el descans segons les lleis de [[Moisés]]. És la celebració en més importància religiosa dins del [[judaisme]], inclús més que el [[Yom Kippur]] (el Dia d'Expiació).<ref name=landau>{{ref-llibre|url=https://archive.org/stream/sabbath00land/sabbath00land_djvu.txt|títul=The Sabbath|autor=Landau, Judah Leo|editorial=Ivri Publishing Society, Ltd|consulta=2009-03-26|lloc=[[Johannesburc, South Africa]]|pàgines=2, 12}}</ref>
    
La commemoració es referix d'una banda a la creació de l'[[univers]] per part de [[Deu]], que descansà (o, més correctament, finalisà la seua faena) en sabat, i d'atra banda, al lliberament dels esclaus israelites d'[[Egipte]].
 
La commemoració es referix d'una banda a la creació de l'[[univers]] per part de [[Deu]], que descansà (o, més correctament, finalisà la seua faena) en sabat, i d'atra banda, al lliberament dels esclaus israelites d'[[Egipte]].
Llínea 7: Llínea 9:     
== Activitats ==
 
== Activitats ==
L'observació es referix entre atres coses a complir el manament que prohibix determinades activitats durant el sabat, nomenades מלאכות (''melakhot'', sing. מלאכה, ''melakhà''), aixina com els seus anàlecs i derivats. Les cases de la gent a voltes estan preparades en diversos ingenis i aparats per no haver de trencar les regles d'observança, com per eixemple l'us de temporisadors per a encendre i apagar llums i calefacció, o engegar la [[televisió]] i sintonisar-la al canal preferit el divendres a la vespra per el restant de la fi de semana. Ademés, els judeus intenten viure prop d'una [[sinagoga]], puix que durant el sabat no poden conduir ni agarrar cap [[transport públic]], aixina que han d'anar al [[temple]] a peu.   
+
L'observació es referix entre atres coses a complir el manament que prohibix determinades activitats durant el sabat, nomenades מלאכות (''melakhot'', sing. מלאכה, ''melakhà''), aixina com els seus anàlecs i derivats. Les cases de la gent a voltes estan preparades en diversos ingenis i aparats per no haver de trencar les regles d'observança, com per eixemple l'us de temporisadors per a encendre i apagar llums i calefacció, o engegar la [[televisió]] i sintonisar-la al canal preferit el divendres a la vespra pel restant de la fi de semana. Ademés, els judeus intenten viure prop d'una [[sinagoga]], puix que durant el sabat no poden conduir ni agarrar cap [[transport públic]], aixina que han d'anar al [[temple]] a peu.   
    
Òbviament, com és el cas de qualsevol atra confessió religiosa, el grau d'observança dels rituals i costums corresponents varia en funció de cada persona des de nul o casi nul, com és el cas dels judeus [[secular]]s fins a l'estricte seguiment dels corresponents preceptes en el cas dels practicants ortodoxos. Durant la jornada, se duen a terme diverses activitats, com ara l'oració, reunir-se en la família o rebre invitats, ballar, anar a passejar, llegir, o jugar a cartes (esta última en particular una tradició que, segons algunes fonts, mantenen fins al present els descendents d'[[Anusim]]).
 
Òbviament, com és el cas de qualsevol atra confessió religiosa, el grau d'observança dels rituals i costums corresponents varia en funció de cada persona des de nul o casi nul, com és el cas dels judeus [[secular]]s fins a l'estricte seguiment dels corresponents preceptes en el cas dels practicants ortodoxos. Durant la jornada, se duen a terme diverses activitats, com ara l'oració, reunir-se en la família o rebre invitats, ballar, anar a passejar, llegir, o jugar a cartes (esta última en particular una tradició que, segons algunes fonts, mantenen fins al present els descendents d'[[Anusim]]).
Llínea 18: Llínea 20:  
== Menjar ==
 
== Menjar ==
 
Per a dinar és tradicional menjar una espècie d'estofat que es diu ''[[khólent]]''. La [[khalah]] ( en [[hebreu]]: חלה) és un pa trenat especial que es consumix en sabat i en les festivitats judeues, excepte durant la festa de Pésakh. Una de les 613 Mitsvot és menjar la khalah durant el sabat. Segons la religió judeua, l'apat ha de contindre pa, aixina és que a l'inici de l'apat, se beneïx la khalah com el [[pa]], en l'oració "hamotzi lékhem min haaretz". El significat original de la paraula khalah és un chicotet tros de massa. Tal porció, de la grandària d'un [[ou]], era donat als cohanim en l'época del Temple.
 
Per a dinar és tradicional menjar una espècie d'estofat que es diu ''[[khólent]]''. La [[khalah]] ( en [[hebreu]]: חלה) és un pa trenat especial que es consumix en sabat i en les festivitats judeues, excepte durant la festa de Pésakh. Una de les 613 Mitsvot és menjar la khalah durant el sabat. Segons la religió judeua, l'apat ha de contindre pa, aixina és que a l'inici de l'apat, se beneïx la khalah com el [[pa]], en l'oració "hamotzi lékhem min haaretz". El significat original de la paraula khalah és un chicotet tros de massa. Tal porció, de la grandària d'un [[ou]], era donat als cohanim en l'época del Temple.
 +
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
 +
* [https://dle.rae.es/sabbat Real Academia Española. «sabbat». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)]
 +
* [https://www.delacole.com/expresiones-judias/shabat-shalom.shtml «Shabat shalom, expresiones judías». Delacole.com. 2010]
 +
* [https://aishlatino.com/las-velas-de-shabat-luces-del-alma Weinberg, Rebetzin Denah (30 de noviembre de 2018). «Las Velas de Shabat: Luces del Alma». Aish Latino]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
*  Appel, Rav Yehuda (7 de marzo de 2018). «La importancia del Shabat». Aish Latino
 +
* Donin, Rabbi Hayim Halevy (1991). To Be a Jew: A Guide to Jewish Observance in Contemporary Life (en inglés). Basic Books. pp. 93-96. ISBN 0-465-0863-22
 +
* Joseph, Max (1943). "Holidays". Landman, Isaac. The Universal Jewish Encyclopedia: Cohen, Simon, compiler. The Universal Jewish Encyclopedia
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Shabbat}}
    
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Judaisme]]
 
[[Categoria:Judaisme]]

Menú de navegació