Inteligència artificial

TOSY Ping Pong

L' inteligència artificial (IA) és la capacitat de les màquines o els sistemes informàtics de realisar tasques que normalment requerixen inteligència humana, com el raonament, l'aprenentage, la percepció o la presa de decisions.

IA computacional

La IA computacional és una branca de la IA que se centra en l'estudi de mecanismes adaptatius per a permetre el comportament inteligent de sistemes complexos i canviants. La IA computacional es basa en tècniques inspirades en la naturalea, com les rets neuronals, la llògica difusa i la computació evolutiva, que busquen imitar o simular alguns aspectes de l'inteligència humana o biològica. La IA computacional es diferencia de la IA tradicional o simbòlica en que no es basa en algoritmes heurístics o regles llògiques predefinides, sino que permet que els sistemes deprenguen, s'adapten i evolucionen de forma autònoma. La IA computacional té aplicacions en diversos camps, com la robòtica, la visió artificial, el processament del llenguage natural, la mineria de senyes, la bioinformàtica, la medicina, l'educació, l'art o els videojocs. Alguns eixemples de sistemes que utilisen la IA computacional són els assistents virtuals, els sistemes de reconeiximent de veu o d'imàgens, els sistemes de recomanació, els sistemes de diagnòstic mèdic, els sistemes de control de tràfic o els sistemes de seguritat.

La IA es pot classificar en dos tipos principals: la IA dèbil i la IA forta.

IA dèbil o estreta

La IA dèbil o estreta és aquella que s'enfoca en una tasca específica i no pretén imitar l'inteligència humana general. Alguns eixemples de IA dèbil són els motors de busca, els assistents virtuals, els sistemes de reconeiximent facial o els videojocs. Estos sistemes utilisen algoritmes i tècniques específiques per a resoldre problemes concrets, pero no tenen una comprensió general del context o del significat de les senyes. La majoria de les aplicacions actuals de la IA es basen en la IA dèbil.

IA fort o general

La IA forta o general és aquella que pot realisar qualsevol tasca intelectual que un humà puga fer, i inclús superar-la. La IA forta encara no existix, pero és l'objectiu de molts investigadors i proyectes. Alguns desafius per a conseguir la IA forta són la comprensió del llenguage natural, el raonament comú, la creativitat o la consciència. Estos aspectes requerixen que la màquina tinga una representació interna del món, de sí mateixa i dels demés agents, aixina com la capacitat de deprendre de l'experiència i d'adaptar-se a situacions noves. Alguns eixemples de proyectes que busquen desenrollar la IA forta són el proyecte Cyc, el proyecte ChatGPT d'OpenAI o el proyecte AGI.

Objectius de l'IA

Els objectius de la IA són el conjunt de metes que es perseguixen en el desenroll i l'aplicació d'esta ciència. Estos objectius poden variar segons l'enfocament, la perspectiva i el context de cada proyecte o investigació, pero en general es poden agrupar en tres categories:

• Objectius científics: es referixen a la busca de coneiximent sobre els principis, les teories i els models que expliquen el funcionament de l'inteligència, tant humana com a artificial. Estos objectius busquen comprendre i simular els processos cognitius, emocionals i socials que intervenen en l'inteligència, aixina com els mecanismes biològics i neurològics que la sustenten.
• Objectius tecnològics: es referixen al disseny, la construcció i la millora de sistemes artificials que puguen realisar tasques que requerixen inteligència, ya siga de forma autònoma o en colaboració en humans. Estos objectius busquen resoldre problemes pràctics, optimisar processos, aumentar l'eficiència i la productivitat, i crear nous productes i servicis basats en la IA.

Objectius socials: es referixen a l'impacte i la contribució de la IA al benestar, al desenroll i a la transformació de la societat. Estos objectius busquen generar beneficis socials, econòmics, culturals i ambientals, aixina com promoure valors ètics, morals i humans en l'us de la IA.

Polèmiques de l'IA

La IA també genera polèmiques i debats sobre les seues implicacions, els seus riscs i els seus desafius per a la humanitat. Algunes de les polèmiques més rellevants són les següents:

• Polèmica ètica: es referix a les qüestions morals que planteja el desenroll i l'us de la IA, especialment en relació en el respecte als drets humans, la dignitat, la privacitat, la seguritat, la justícia i la responsabilitat. Alguns dilemes ètics que es plantegen són: ¿Quins criteris es deuen seguir per a garantisar que la IA siga ètica i responsable? ¿Quins principis es deuen aplicar per a regular i supervisar la IA? ¿Qué drets i deures tenen els sistemes de IA i els seus usuaris? ¿Quines conseqüències té la IA per a l'autonomia, la llibertat i l'identitat de les persones?
• Polèmica social: es referix als efectes socials que té la IA en l'estructura, l'organisació i la dinàmica de la societat. Alguns efectes socials que es plantegen són: ¿Quin impacte té la IA en l'ocupació, l'educació, la salut, la cultura i la comunicació? ¿Quines oportunitats i desafius oferix la IA per al desenroll sostenible, l'inclusió, la participació i la democràcia? ¿Quins canvis implica la IA en les relacions humanes, la convivència, la diversitat i la cohesió social?
• Polèmica existencial: es referix a les qüestions filosòfiques i espirituals que planteja la IA, especialment en relació en el sentit, el propòsit i el destí de la vida humana i artificial. Algunes qüestions existencials que es plantegen són: ¿Qué significa ser humà en l'era de la IA? ¿Quina diferència hi ha entre l'inteligència humana i l'artificial? ¿Quin lloc ocupa la IA en el cosmos i en l'evolució? ¿Quins riscs i esperances té la IA per al futur de la humanitat?