120 197
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + +
sense resum d'edició
'''Omar ibn al-Jattāb''' (en [[Idioma àrap|àrap]]: عمر بن الخطاب) o simplement '''Omar''' fon el segon dels dits «[[califes ortodoxos]]», la primera série de gobernants que tingué l'[[imperi islàmic]] a la mort de [[Mahoma]] i adés de l'establiment del [[Califat Omeya]]. Omar succeí a [[Abu Bakr]] i gobernà entre els anys [[634]] i [[644]].
'''Omar ibn al-Jattāb''' (en [[Idioma àrap|àrap]]: عمر بن الخطاب) o simplement '''Omar''' fon el segon dels dits «[[califes ortodoxos]]», la primera série de gobernants que tingué l'[[imperi islàmic]] a la mort de [[Mahoma]] i adés de l'establiment del [[Califat Omeya]]. Omar succeí a [[Abu Bakr]] i gobernà entre els anys [[634]] i [[644]].
Està considerat com un dels líders més famosos, importants i influents de l'història islàmica, pese a que els chiítes no el consideren com una figura digna d'admiració. Se li crida històricament Omar I, en contrast en el califa omeya Omar II.
Va pertànyer al clan Banu Adi, i va ser responsable de l'arbitrage entre les tribus, cap a l'any [[581]]. Va combatre en un primer moment contra [[Mahoma]] i els fidels de la nova religió, pero més tart, en l'any [[615]], es va convertir a l'[[islam]], en una reversió que és valorada i dramatisada en la tradició.
Durant el seu regnat, Umar va expandir el califat en gran èxit, governant des de l'Imperi Sasánida, fins a més de dos terços de l'[[Imperi Bizantí]]. Es va enfrontar als sasánides, conseguint conquistar [[Pèrsia]] en només dos anys, entre els anys [[642]] i [[644]]. La tradició judeua li va atribuir el permís als judeus per a ingressar a [[Jerusalem]] en pelegrinage, permetent-los adorar la ciutat. Va ser assessinat el [[7 de novembre]] de l'any 644.
== Referències ==
== Referències ==