| Els indicis més antics d'una ocupació humana del terme corresponen a la primera etapa de l'[[Edat de Bronze|Edat dels Metals]]: són els materials pertanyents, segons pareix, a un enterrament colectiu eneolític que existix en els estrats inferiors de la Cova Bernarda, en l'ala de ponent de la Falconera. En els nivells superiors de la citada Cova Bernarda s'ha trobat també materials ibèrics (plats i [[Got (recipient)|gots]] de ceràmica, [[Gavinet|gavinets]], afalcatats de [[ferro]], etc), i en l'Alberca, junt al Barranc del Cister, hi havia una làpida en inscripció llatina, que en l'actualitat es conserva en el Museu Comarcal de Gandia. | | Els indicis més antics d'una ocupació humana del terme corresponen a la primera etapa de l'[[Edat de Bronze|Edat dels Metals]]: són els materials pertanyents, segons pareix, a un enterrament colectiu eneolític que existix en els estrats inferiors de la Cova Bernarda, en l'ala de ponent de la Falconera. En els nivells superiors de la citada Cova Bernarda s'ha trobat també materials ibèrics (plats i [[Got (recipient)|gots]] de ceràmica, [[Gavinet|gavinets]], afalcatats de [[ferro]], etc), i en l'Alberca, junt al Barranc del Cister, hi havia una làpida en inscripció llatina, que en l'actualitat es conserva en el Museu Comarcal de Gandia. |