Canvis

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alps]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alps]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.

El sistema alpí s'extén pel territori italià en la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el riu més llarc del país), fosa tectònica reomplida pels depòsits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriàtic pel llitoral NE de Itàlia.

El sistema alpí s'extén pel territori italià en la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els Apenins, s'exten la planura del [[Po]] (el riu més llarc del país), fosa tectònica reomplida pels depòsits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriàtic pel llitoral NE de Itàlia.

La climatologia italiana, si be te caràcter mediterràneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milà]] de 23 °C en [[juliol]] i 1,5 °C en [[giner]], mentres que en [[Palermo]], dites miges són de 26,2 i 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orogràfiques: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apenins, per la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exposta a les corrents humides de l'Oest, i la vertent adriàtica, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

La climatologia italiana, si be te caràcter mediterràneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milà]] de 23 °C en [[juliol]] i 1,5 °C en [[giner]], mentres que en [[Palermo]], dites miges són de 26,2 i 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orogràfiques: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apenins, per la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exposta a les corrents humides de l'Oest, i la vertent adriàtica, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).