Canvis

La paraula Itàlia designava en el [[sigle V a. C.]], segons l'historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regió italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habitada pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indígena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bobí. En el [[sigle I a. C.]], el [[bou]], símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les [[Moneda|monedes]] emeses pels insurrectes abatent a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals prengueren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrada, els havia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per a abarcar despuix tota la península. En el [[sigle II a. C.]], l'historiógraf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporàneu Canto estén el concepte territorial d'Itàlia fins l'arc alpí. [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d'Itàlia fins el [[sigle III]], com conseqüència de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

La paraula Itàlia designava en el [[sigle V a. C.]], segons l'historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regió italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habitada pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indígena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bobí. En el [[sigle I a. C.]], el [[bou]], símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les [[Moneda|monedes]] emeses pels insurrectes abatent a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals prengueren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrada, els havia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per a abarcar despuix tota la península. En el [[sigle II a. C.]], l'historiógraf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporàneu Canto estén el concepte territorial d'Itàlia fins l'arc alpí. [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d'Itàlia fins el [[sigle III]], com conseqüència de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

Atra teoria sosté que la denominació <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena (etruscs) en Itàlia i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

Atra teoria sosté que la denominació ''Itàlia'' derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena (etruscs) en Itàlia i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

== Història ==

== Història ==