Canvis

'''Itàlia''', oficialment la '''República italiana''' (en [[italià]] ''Repubblica Italiana''), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].

'''Itàlia''', oficialment la '''República italiana''' (en [[italià]] ''Repubblica Italiana''), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].

El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Península Itàlica]] i de dos grans illes en el [[mar Mediterràneu]]: [[Sicília]] i [[Sardenya]]. Per el nort està bordejat pels [[Alps]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslovènia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà]] son enclavaments dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions més industrialisades del mon. Situat en el cor de l'antic [[Imperi Romà]], està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisació occidental.

El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Península Itàlica]] i de dos grans illes en el [[mar Mediterràneu]]: [[Sicília]] i [[Sardenya]]. Per el nort està bordejat pels [[Alps]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslovènia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà]] son enclavaments dins del territori italià. Itàlia forma part del G8 o grup de les huit nacions més industrialisades del mon. Situat en el cor de l'antic [[Imperi Romà]], està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisació occidental.

'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[etrusc]]s i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon el breçol del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre polític i cultural de la civilisació occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglésia Catòlica]], puix dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].

Itàlia ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[etrusc]]s i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon el breçol del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital d'Itàlia, [[Roma]], ha segut durant sigles el centre polític i cultural de la civilisació occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglésia Catòlica]], puix dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].

== Orige etimològic ==

== Orige etimològic ==

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indígena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bobi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les monedes emeses pels insurrectes abatent a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrada, els havia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per a abarcar despuix tota la península. En el sigle II a.C., l'historiógraf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporàneu Canto estén el concepte territorial d'Itàlia fins l'arc alpí. [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüència de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

La paraula Itàlia designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indígena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bobi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les monedes emeses pels insurrectes abatent a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrada, els havia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per a abarcar despuix tota la península. En el sigle II a.C., l'historiógraf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporàneu Canto estén el concepte territorial d'Itàlia fins l'arc alpí. [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d'Itàlia fins el sigle III d.C., com conseqüència de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

Atra teoria sosté que la denominació <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscs]]) en '''Itàlia''' i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

Atra teoria sosté que la denominació <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscs]]) en Itàlia i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

== Història ==

== Història ==

[[File:Italian regions provinces white no labels.svg|thumb|right|<center>Mapa de '''Itàlia'''.</center>]]

[[File:Italian regions provinces white no labels.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Itàlia.</center>]]

[[File:Colosseum in Rome, Italy - April 2007.jpg|thumb|right|<center>Coliseu Romà.</center>]]

[[File:Colosseum in Rome, Italy - April 2007.jpg|thumb|right|<center>Coliseu Romà.</center>]]

[[File:Canal Grande Chiesa della Salute e Dogana dal ponte dell Accademia.jpg|thumb|right|<center>[[Venècia]]</center>]]

[[File:Canal Grande Chiesa della Salute e Dogana dal ponte dell Accademia.jpg|thumb|right|<center>[[Venècia]]</center>]]

[[File:The Leaning Tower of Pisa SB.jpeg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]

[[File:The Leaning Tower of Pisa SB.jpeg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]

L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat de l'àrea mediterrànea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrió de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueològics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicília]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisació etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, despuix la seua caiguda naixqué '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formació de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

L'història d'Itàlia es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat de l'àrea mediterrànea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrió de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueològics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicília]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisació etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, despuix la seua caiguda naixqué Itàlia com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formació de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat política, fragmentà en múltiples estats. En el nort existien les ciutats com la República de [[Venècia]], la República de [[Florència]] o la República de [[Gènova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Nàpols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Aragó]] i per tant de la Monarquia Hispànica. Degut a la seua fragmentació, fon escenari dels interessos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austríac per les possessions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleòniques. Encara hagué conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en el que aparegué el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la península itàlica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisat pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a llavors governant en Piamonte i rei de [[Sardenya]]. L'artifici de l'unificació italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Itàlia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d''''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de l'unificació italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclavament independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].

Entre els sigles XIV i XVI, Itàlia no era una unitat política, fragmentà en múltiples estats. En el nort existien les ciutats com la República de [[Venècia]], la República de [[Florència]] o la República de [[Gènova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Nàpols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Aragó]] i per tant de la Monarquia Hispànica. Degut a la seua fragmentació, fon escenari dels interessos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austríac per les possessions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleòniques. Encara hagué conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en el que aparegué el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la península itàlica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisat pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a llavors governant en Piamonte i rei de [[Sardenya]]. L'artifici de l'unificació italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Itàlia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d'Itàlia fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de l'unificació italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclavament independent rodejat completament per Itàlia, al igual que [[San Marí]].

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en [[1922]] portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la conduí a la derrota d''''Itàlia''' en acabant de la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment [[Amèrica]], [[França]] i [[Alemanya]].

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en [[1922]] portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la conduí a la derrota d'Itàlia en acabant de la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment [[Amèrica]], [[França]] i [[Alemanya]].

El 2 de juny de [[1946]], un referèndum sobre la monarquia establí la república com a sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitució el 1 de giner de [[1948]]. Els membres de la família real foren portats a l'exili, per la seua relació en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regressar a Itàlia gràcies a la modificació de la constitució pel parlament italià.

El 2 de juny de [[1946]], un referèndum sobre la monarquia establí la república com a sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitució el 1 de giner de [[1948]]. Els membres de la família real foren portats a l'exili, per la seua relació en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regressar a Itàlia gràcies a la modificació de la constitució pel parlament italià.

Els Tractats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis països europeus han fet d'Itàlia u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea]].

Els Tractats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis països europeus han fet d'Itàlia u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea]].

El 2 de juny de [[1946]], un referèndum sobre la monarquia va establir la república com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitució el 1 de giner de [[1948]]. Els membres de la família real foren portats al exili, per la seua relació en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regressar a '''Itàlia''' gràcies a la modificació de la constitució pel parlament italià.

El 2 de juny de [[1946]], un referèndum sobre la monarquia va establir la república com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitució el 1 de giner de [[1948]]. Els membres de la família real foren portats al exili, per la seua relació en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regressar a Itàlia gràcies a la modificació de la constitució pel parlament italià.

Els Tractats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis països europeus han fet de '''Itàlia''' u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].

Els Tractats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis països europeus han fet d'Itàlia u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].

== Govern i Política ==

== Govern i Política ==

La política de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democràcia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.

La política d'Itàlia es basa en un sistema republicà parlamentariste en democràcia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en províncies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicília]], [[Sardenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en raó a la seua naturalea geogràfica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comú d'administració.

Itàlia es troba divida en 20 regions administratives, dividides en províncies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicília]], [[Sardenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en raó a la seua naturalea geogràfica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comú d'administració.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll econòmic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte polític Itàlia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la política italiana, encara perviu una sensació generalisada de que es el país més caòtic i corrupte d'Europa. La política italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'aliances i pactes secrets. En el sur de la península i en l'illa de [[Sicília]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subsegüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero en acabant d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magres. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupció, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

Encara que Itàlia ha experimentat un desenroll econòmic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte polític Itàlia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la política italiana, encara perviu una sensació generalisada de que es el país més caòtic i corrupte d'Europa. La política italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'aliances i pactes secrets. En el sur de la península i en l'illa de [[Sicília]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subsegüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero en acabant d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magres. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupció, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

== Geografia ==

== Geografia ==

== Ecologia ==

== Ecologia ==

La major part d''''Itàlia''' correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bosc temperat de coníferes en els [[Alps]].

La major part d'Itàlia correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bosc temperat de coníferes en els [[Alps]].

Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents:

Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents:

== Demografia ==

== Demografia ==

'''Itàlia''' és un país molt homogéneu tant llingüística com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i políticament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.

Itàlia és un país molt homogéneu tant llingüística com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i políticament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.

A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la població italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la taxa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertir-se en un punt d'arribada d'immigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratòries internes, en un moviment massiu de població del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisat ([[Torí]], [[Milà]], [[Gènova]], [[Florència]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentració de la població italiana e els núcleus urbans (69% de població urbana) ha generat una ret homogénea de grans ciutats, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats núcleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital política, i [[Milà]], la capital econòmica.

A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la població italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la taxa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertir-se en un punt d'arribada d'immigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratòries internes, en un moviment massiu de població del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisat ([[Torí]], [[Milà]], [[Gènova]], [[Florència]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentració de la població italiana e els núcleus urbans (69% de població urbana) ha generat una ret homogénea de grans ciutats, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats núcleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital política, i [[Milà]], la capital econòmica.

[[File:Michelangelo's David 2015.jpg|thumb|250px|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]

[[File:Michelangelo's David 2015.jpg|thumb|250px|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]

'''Itàlia''' és reconeguda pel seu art, cultura i numerosíssims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu disseny, cine, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.

Itàlia és reconeguda pel seu art, cultura i numerosíssims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu disseny, cine, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.

El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].

El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].

=== Gastronomia ===

=== Gastronomia ===

La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està inclosa dins de les denominades gastronomies mediterrànees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' pels seus plats més famosos que són la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterràneu. Es tracta d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues receptes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustar-se en qualsevol trattoria italiana.

La gastronomia d'Itàlia es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està inclosa dins de les denominades gastronomies mediterrànees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia d'Itàlia pels seus plats més famosos que són la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterràneu. Es tracta d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues receptes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustar-se en qualsevol trattoria italiana.

=== Lliteratura ===

=== Lliteratura ===

La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuració política de Itàlia i la seua unificació com estat únic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominació d'idioma italià; esta decisió fon presa fonamentalment degut a la llarga tradició lliterària i a les grans figures de la lliteratura que havien utilisat dita llengua prèviament. Per allò, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisat dita llengua, independentment de que en la seua época '''Itàlia''' existira ya com un estat únic independent en idioma oficial propi.

La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuració política de Itàlia i la seua unificació com estat únic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominació d'idioma italià; esta decisió fon presa fonamentalment degut a la llarga tradició lliterària i a les grans figures de la lliteratura que havien utilisat dita llengua prèviament. Per allò, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisat dita llengua, independentment de que en la seua época Itàlia existira ya com un estat únic independent en idioma oficial propi.

Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptades algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisar-se els versos endecasílaps i octosílaps.

Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptades algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisar-se els versos endecasílaps i octosílaps.

=== Deports ===

=== Deports ===

'''Itàlia''' és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que el equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.

Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que el equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.

El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, '''Itàlia''' conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional es l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus.

El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional es l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus.

La Selecció de [[fútbol]] d''''Itàlia''' és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].

La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].

També, el automovilisme forma part de la nutrida historia deportiva de '''Itàlia'''. És la sèu de la famosa escuderia [[Ferrari]], la escuderia més reconeguda en disciplines com la [[Formula 1]]. També, el Gran Premí de Itàlia és una de les competències més importants a escala internacional.

També, el automovilisme forma part de la nutrida historia deportiva d'Itàlia. És la sèu de la famosa escuderia [[Ferrari]], la escuderia més reconeguda en disciplines com la [[Formula 1]]. També, el Gran Premí de Itàlia és una de les competències més importants a escala internacional.

El ciclisme és l¡atra disciplina que ha tengut importància. Este país també posseïx la seua pròpia competició, com es el Giro d'Itàlia.

El ciclisme és l¡atra disciplina que ha tengut importància. Este país també posseïx la seua pròpia competició, com es el Giro d'Itàlia.