Diferència entre les revisions de "Palau del Rei Llop"
(Pàgina nova, en el contingut: «Segons la tradició en la vora esquerra del Túria, front l'actual pont de Sant Josep (antigament de la Marchalena), s'alçava el palau del [[Rey L...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de palau del [[Rey Llop]] o '''palau de Mardanis'''. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i després derruït en diverses ocasions. | |
L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...) | L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...) | ||
| + | |||
| + | |||
En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del [[Palau del Real|Real]]. | En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del [[Palau del Real|Real]]. | ||
Revisió de 11:57 17 nov 2009
Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del Túria, front l'actual pont de Sant Josep (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de palau del Rey Llop o palau de Mardanis. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i després derruït en diverses ocasions.
L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...)
En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del Real.
En ocasió de la reconciliació del rei Sad Mardanis en la seua esposa Zobeida, la filla d'abdós, la princesa Saïdia, va organisar una fastuosa festa aconsellada per cortesans de confiança del monarca.
Se van preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit, el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn, música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius. Els troters (ordinaris), montats sobre els seus corsers formaven guàrdia d'honor. Tots els habitants dels arahales, alfondechs, almunias, alqueries i barraques, omplien tan espayós lloc fins a arribar a la mateixa vora del navegable riu Guadalaviar, a on l'animat i multitudinari públic quedava embolicat en tan embriagadores i delicades notes musicals, des de la vora es podien contemplar les regates que es van organisar.
La celebració va resultar tan espectacular que el rei va decidir canviar el nom del seu palau i cridar-lo Saïdia.
La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del Marroc, si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada.
Després de l'entrada de Jaume I en Valéncia, el palau i les alqueries de l'entorn van ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistedor, senyora Teresa Gil de Vidaure . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el monasteri de la Saïdia, de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se eva recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en 1285, posteriorment un dels seus fills i la seua esposa.