Diferència entre les revisions de "Llautó"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Encara que el llautó s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria, la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'[[Edat Mija]], ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el llautó no es reconeixia com a metal. L'us en l'[[anglés]] modern primerenc de la paraula llautó pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna. | Encara que el llautó s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria, la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'[[Edat Mija]], ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el llautó no es reconeixia com a metal. L'us en l'[[anglés]] modern primerenc de la paraula llautó pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna. | ||
| − | Els primers llautons poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc. En l'[[antiga Roma]], el llautó es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementació, el producte de la qual era el llautó de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats del sigle XIX. Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterisat, un sistema introduït en [[Europa]] en el [[sigle XVI]] que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic. | + | Els primers llautons poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc. En l'[[antiga Roma]], el llautó es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementació, el producte de la qual era el llautó de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats del sigle XIX. |
| + | |||
| + | Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterisat, un sistema introduït en [[Europa]] en el [[sigle XVI]] que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic. | ||
Històricament, en ocasions s'ha fet referència al llautó com coure groc. | Històricament, en ocasions s'ha fet referència al llautó com coure groc. | ||
Revisió de 10:31 14 oct 2023
El llautó (de l'àrap al'úd) és una aleació de coure i zinc, de color dorat com l'or, molt maleable, que si es polix pot tindre molta lluentor.
Les proporcions de coure i zinc poden variar per a crear una varietat de lautons en propietats diferents. En els llautons industrials el percentage de zinc es manté sempre inferior al 50 %. La seua composició influïx en les característiques mecàniques, la fusibilitat i la capacitat de conformació per fundició, forja, troquellat i mecanisat.
S'utilisa en l'indústria sobre tot de la ferreteria i per a fer parts de maquinaries.
Història
Encara que el llautó s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria, la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'Edat Mija, ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el llautó no es reconeixia com a metal. L'us en l'anglés modern primerenc de la paraula llautó pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna.
Els primers llautons poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc. En l'antiga Roma, el llautó es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementació, el producte de la qual era el llautó de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats del sigle XIX.
Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterisat, un sistema introduït en Europa en el sigle XVI que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic.
Històricament, en ocasions s'ha fet referència al llautó com coure groc.
Referències
- Chen, Hailian (3 de diciembre de 2018). Zinc for Coin and Brass: Bureaucrats, Merchants, Artisans, and Mining Laborers in Qing China, ca. 1680s–1830s (en inglés). BRILL. ISBN 978-90-04-38304-3
- Latón RAE
- Thornton, C. P. (2007) "Of brass and bronze in prehistoric southwest Asia" in La Niece, S. Hook, D. and Craddock, P.T. (eds.) Metals and mines: Studies in archaeometallurgy London: Archetype Publications. ISBN 1-904982-19-0
Bibliografia
- Coca Rebollero, P. y J. Rosique Jiménez (2000). Ciencia de Materiales Teoría- ensayos- tratamientos. Ediciones Pirámide. ISBN 84-368-0404-X
- Craddock, P.T. and Eckstein, K (2003) "Production of Brass in Antiquity by Direct Reduction" in Craddock, P.T. and Lang, J. (eds) Mining and Metal Production Through the Ages London: British Museum pp. 226–7
- De Ruette, M. (1995) "From Contrefei and Speauter to Zinc: The development of the understanding of the nature of zinc and brass in Post Medieval Europe" in Hook, D.R. and Gaimster, D.R.M (eds) Trade and Discovery: The Scientific Study of Artefacts from Post Medieval Europe and Beyond London: British Museum Occasional Papers 109
- Sáez de Montoya, Constantino (1856) Tratado teórico-práctico de metalurgia. Madrid: Gaspar y Roig, p. 543
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llautó.