21 482
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 32:
Llínea 61: + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
==== Localitats llimítrofes ====
==== Localitats llimítrofes ====
Llimita en [[Bicorp]] i Quesa en la mateixa comarca, [[Cortes de Pallars]] en la [[Vall de Cofrents]], Dosaigües en la [[Foya de Bunyol]]) i [[Tous]] en la [[Ribera Alta]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Hi ha 42,74 km de distància entre Valéncia i Millars i 74 km per carretera.
Llimita en [[Bicorp]] i Quesa en la mateixa comarca, [[Cortes de Pallars]] en la [[Vall de Cofrents]], Dosaigües en la [[Foya de Bunyol]]) i [[Tous]] en la [[Ribera Alta]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Hi ha 42,74 km de distància entre Valéncia i Millars i 74 km per carretera.
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Barberá Pérez
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = José Sáez Sáez
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = José Sáez Sáez
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = José Sáez Sáez
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José Vicente Sáez Lorente
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = José Vicente Sáez Lorente
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Higinio Pérez Pla
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = Higinio Pérez Pla
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Higinio Pérez Pla
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = José Ricardo Pérez Gómez
| Partit_10 = [[PP]]
| Alcalde_11 = José Ricardo Pérez Gómez
| Partit_11 = [[PP]]
| Alcalde_12 = José Ricardo Pérez Gómez
| Partit_12 = [[PP]]
}}
== Demografia ==
== Demografia ==
|}
|}
</center>
</center>
== Economia ==
Es vivia antigament dels recursos naturals, agricultura de supervivència, [[Fusta|fustes]] de [[roure]] i [[carrasca]], de [[Pi (arbre)|pi]] i almeces, carbó vegetal, [[espart]], ganado [[Cabra|cabrío]], [[Abella|apicultura]], [[oli]] d'oliva, mieses i [[Garrofa|garrofes]].
Hi havia molins fariners aprofitant els cursos d'aigua dels seus barrancs per a moure els seus molgues; posteriorment, en la segona década del [[sigle XX]], Francisco Jover va construir una microcentral hidroelèctrica, i en l'any [[1928]] va començar la construcció per l'Hidroelèctrica Espanyola de la famosa i moderna central Juan de Urrutia en 4 turbines francis de 25 000 cv. que donaven una potència total de 80 400 kW.
El seu fill, Ángel Jover, seguint l'habilitat tècnica del seu pare, va construir emissores de radi, primer com a aficionat, sent un dels fundadors de URE l'EA-5-DU, despuix una emissora comercial en una potència en antena d'1 kW que va ser coneguda com a Ràdio Parroquial de Millars.
En quant l'ona de [[TVE]] va aplegar a estes comarques, va posar una antena en la seua casa i Millars va ser un dels primers pobles d'Espanya en tindre [[televisió]].
Mencionar en respecte a D. Vicente Lorente, que va instalar en el poble una imprenta, ademés de sortir de llibres i material de papereria i oficina a la població, per lo que mereix un reconeiximent a eixa digna llabor.
Per la [[Anys 1940|década dels quaranta]], els germans Sáez Merino varen dur els primers telers per a la fabricació de teixits de tot tipo, indústria que va créixer i va possibilitar el manteniment de la població i la seua bona estabilitat econòmica, en la construcció de noves fàbriques que junt a la que en l'any [[1977]] que la família Martínez va establir per a gèneros de punt, eren els qui proporcionaven els llocs de treball estables o temporals, que complementaven als de les empreses de construcció.
Quan es va parar la de telers en l'any [[1992]], va començar el decliu del municipi, que ha sofrit un llamentable descens en el número d'habitants i en calitat de vida d'els qui d'algun modo seguixen vivint en el poble.
Entre els anys [[1998]] i [[2002]], es va efectuar la substitució de l'antiga central d'Hidroelèctrica en el caixer del riu, en ser inundada despuix del recreiximent de l'Assut de Tous, per una moderna sala de màquines subterrànea, que [[Iberdrola]] ha dotat en dos grups generadors, també en turbines francis d'uns 35 MW cada una, aprofitant la major part de les instalacions de l'antiga central, pero substituint o complementant-la en equips de la més alvançada tecnologia.
Per fi, despuix d'una llarga etapa d'inactivitat, ha tornat a funcionar des del més d'agost de l'any [[2007]] l'alberc de turisme rural, que tan necessari és per a reactivar alguns aspectes del desenroll d'esta vila.
== Vore també ==
== Vore també ==