Canvis

[[Teodor Llorente|Francesc]] Badenes i Dalmau (Alberich, Ribera Alta, 1859 - † Valencia, 21 de giner de 1917), escritor i poeta espanyol, fon un dels personages mes destacats de la [[Renaixença valenciana|Renaixença Valenciana]] junt a [[Teodor Llorente|Teodor Llorente i Olivares]]. Formà part de la societat [[Lo Rat Penat]] des de l'any 1878, i les seues idees progressistes ho portaren a ingressar l'any 1888 en la societat L'Oronella. Participà assiduament en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de Valencia, en els que fon guardonat en el 1898 en la Flor Natural.

'''Francesc Badenes i Dalmau''' ([[Alberich]], [[Ribera Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]), [[1859]] - † [[Valéncia]], [[21 de giner]] de [[1917]]), escritor i poeta espanyol, fon un dels personages més destacats de la [[Renaixença valenciana|Renaixença Valenciana]] junt a [[Teodor Llorente|Teodor Llorente i Olivares]]. Formà part de la societat [[Lo Rat Penat]] des de l'any [[1878]], i les seues idees progressistes el portaren a ingressar en l'any [[1888]] en la societat L'Oronella. Participà assíduament en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de Valéncia, en els que fon guardonat en l'any [[1898]] en la Flor Natural.

Conreà la poesia de caracter romantic, caracterisada per un viu sentiment del païsage. Als dihuit anys d'edat va estrenar el seu primer drama, Honradea i Perfidia, Poemes Llarcs, que obtingué un exit clamoros. L'any següent publicà el poema El Remoli (1881), que seguiren, en el 1897, Mariola, Flors de Xúquers i, en el 1900, Rondalles del Poble, en prolec d'A. Masriera i abdos en caracter dramatic, que, en Cants de la Ribera (1911), constituixen lo millor i mes inspirat de la seua obra poetica.

Conreà la poesia de caràcter romàntic, caracterisada per un viu sentiment del paisage. Als díhuit anys d'edat va estrenar el seu primer drama, Honradea i Perfidia, Poemes Llarcs, que obtingué un èxit clamorós. En l'any següent publicà el poema El Remoli ([[1881]]), que seguiren, en [[1897]], Mariola, Flors de Xúquers i, en l'any [[1900]], Rondalles del Poble, en pròlec d'A. Masriera i abdós en caràcter dramàtic, que, en Cants de la Ribera ([[1911]]), constituïxen lo millor i més inspirat de la seua obra poetica.

Va traduir a correctes versos castellans els Idilis; Cants Mistics, i el poema Sant Francesc, de Jacint Verdaguer. Traduí al castella les obres de Verdaguer, i un Estudi Folklòric sobre l’orige de la Llengua Valenciana. Fon cofundador de l’associacio [[Valencia Nova]] en l’any 1904. Colaborà en numeroses publicacions periodiques, diaris i revistes, com Les Provincies, El Correu i El Poble, de Valencia, Terra Valenciana, Vixca Valencia, ademes de Lo Rat Penat.

Va traduir a correctes versos castellans els Idilis; Cants Mistics, i el poema Sant Francesc, de [[Jacint Verdaguer]]. Traduí al [[castellà]] les obres de Verdaguer, i un Estudi Folclòric sobre l'orige de la [[Llengua Valenciana]]. Fon cofundador de l'associacio [[Valéncia Nova]] en l'any [[1904]]. Colaborà en numeroses publicacions periòdiques, diaris i revistes, com [[Les Provincies]], El Correu i El Poble, de Valéncia, Terra Valenciana, Vixca Valéncia, ademés de Lo Rat Penat.

Obtingue numerosos premis en certamens lliteraris, conseguint la Flor Natural i el titul de Mestre en Gai Saber. La seua biblioteca fon donada per la seua neta, Teresa Cebrian i Badenes, juntament en els quadros i objectes de valor personal que conservaven el recòrt del poeta. Es una biblioteca eminentment lliteraria que mostra el mon intelectual i personal de l'autor.

Obtingué numerosos premis en certàmens lliteraris, conseguint la Flor Natural i el títul de Mestre en Gai Saber. La seua biblioteca fon donada per la seua neta, Teresa Cebrian i Badenes, juntament en els quadros i objectes de valor personal que conservaven el recort del poeta. Es una biblioteca eminentment lliterària que mostra el mon intelectual i personal de l'autor.

<big>Obres</big>

<big>Obres</big>