Canvis

Ademés d'estudiar bachillerat, es va matricular en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint en l'any [[1921]] el Premi extraordinari de la llicenciatura.

Ademés d'estudiar bachillerat, es va matricular en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint en l'any [[1921]] el Premi extraordinari de la llicenciatura.

Va debutar en l'Ateneu de Madrit el 12 de maig de [[1919]] junt al violiniste Ángel Grande, repetint ya com a soliste l'11 de febrer de [[1922]], també en bones crítiques d'[[Adolfo Salazar]]. El 10 d'abril de [[1921]] va debutar en el Palau de la Música Catalana i el 28 de febrer de [[1923]] com a soliste en orquesta en el [[Teatre Principal de Valéncia]], junt a l'Orquesta Lasalle.

Va debutar en l'Ateneu de Madrit el [[12 de maig]] de [[1919]] junt al violiniste Ángel Grande, repetint ya com a soliste l'[[11 de febrer]] de [[1922]], també en bones crítiques d'[[Adolfo Salazar]]. El [[10 d'abril]] de [[1921]] va debutar en el Palau de la Música Catalana i el [[28 de febrer]] de [[1923]] com a soliste en orquesta en el [[Teatre Principal de Valéncia]], junt a l'Orquesta Lasalle.

El 26 de febrer de [[1923]] va obtindre una beca per a estudiar en [[Bolonya]] una obra de [[Johannes Tinctoris]] i en la [[Biblioteca Nacional de París]] diversos manuscrits musicals dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]].

El [[26 de febrer]] de [[1923]] va obtindre una beca per a estudiar en [[Bolonya]] una obra de [[Johannes Tinctoris]] i en la [[Biblioteca Nacional de París]] diversos manuscrits musicals dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]].

Ya en [[París]] va aprofitar per a estudiar piano en [[Ricardo Viñes]], qui també li va servir d'enllaç per a conéixer als músics més famosos de la ciutat. Aixina va poder treballar repertori en els propis compositors, tal i com va fer en [[Gabriel Pierné]], [[Federico Mompou]], [[Joaquín Nin]], [[Jacques Ibert]], [[Francis Poulenc]] o [[Maurice Ravel]].

Ya en [[París]] va aprofitar per a estudiar piano en [[Ricardo Viñes]], qui també li va servir d'enllaç per a conéixer als músics més famosos de la ciutat. Aixina va poder treballar repertori en els propis compositors, tal i com va fer en [[Gabriel Pierné]], [[Federico Mompou]], [[Joaquín Nin]], [[Jacques Ibert]], [[Francis Poulenc]] o [[Maurice Ravel]].

A finals de l'any [[1924]], aprofitant una gira junt al violiniste [[Juan Manén]] per [[Suïssa]], [[Alemània]] i [[Suècia]], va conéixer en [[Estocolm]] a la viuda de [[Rafael Mitjana]], qui havia deixat inconclús un estudi sobre el [[Cançoner d'Upsala]], tema del que Querol, a sugerència de [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], estava preparant la seua tesis doctoral. La tesis titulada ''La poesía y la música del Cancionero de Uppsala'' fon defesa el 4 d'abril de [[1927]] en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Central de Madrit, conseguint el Premi extraordinari del Doctorat.

A finals de l'any [[1924]], aprofitant una gira junt al violiniste [[Juan Manén]] per [[Suïssa]], [[Alemània]] i [[Suècia]], va conéixer en [[Estocolm]] a la viuda de [[Rafael Mitjana]], qui havia deixat inconclús un estudi sobre el [[Cançoner d'Upsala]], tema del que Querol, a sugerència de [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], estava preparant la seua tesis doctoral. La tesis titulada ''La poesía y la música del Cancionero de Uppsala'' fon defesa el [[4 d'abril]] de [[1927]] en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Central de Madrit, conseguint el Premi extraordinari del Doctorat.

El 31 de maig de [[1928]] va debutar en la Sala Pleyel en un programa format per repertori espanyol, des de [[Enrique Granados|Granados]], [[Joaquín Turina|Turina]], [[Manuel de Falla|Falla]] o [[Isaac Albéniz|Albéniz]], fins a contemporàneus com [[Joaquín Nin]], [[Manuel Palau]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Eduardo López-Chavarri]], [[Ricardo Viñes]] o [[Ernesto Halffter]].

El [[31 de maig]] de [[1928]] va debutar en la Sala Pleyel en un programa format per repertori espanyol, des de [[Enrique Granados|Granados]], [[Joaquín Turina|Turina]], [[Manuel de Falla|Falla]] o [[Isaac Albéniz|Albéniz]], fins a contemporàneus com [[Joaquín Nin]], [[Manuel Palau]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Eduardo López-Chavarri]], [[Ricardo Viñes]] o [[Ernesto Halffter]].

Fon catedràtic del Conservatori Nacional de Música. També fon catedràtic de francés i professor de música en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit. Va desplegar constant activitat com a concertiste en un repertori de més de 2.000 obres.

Fon catedràtic del Conservatori Nacional de Música. També fon catedràtic de francés i professor de música en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit. Va desplegar constant activitat com a concertiste en un repertori de més de 2.000 obres.