Llínea 5:
Llínea 5:
=== Topografia ===
=== Topografia ===
−
[[Archiu:France & Colonies-1894-Porto-novo & Kotonou.jpg|thumb|Mapa de Porto Novo de 1894 de Franz Schrader <ref> Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894</ref>.]]
+
[[Archiu:France & Colonies-1894-Porto-novo & Kotonou.jpg|thumb|Mapa de Porto Novo de 1894 de Franz Schrader<ref>Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894</ref>]]
[[Archiu:Pirogues sur lagune de Porto-Novo.jpg|thumb|Piragües en la llacuna de Porto Novo.]]
[[Archiu:Pirogues sur lagune de Porto-Novo.jpg|thumb|Piragües en la llacuna de Porto Novo.]]
−
Porto Novo està situat en el sur de Benin, a {{unitat|13|quilómetros}} de l'[[Oceà Atlàntic]], del que està separat per un estany, la llacuna de Porto Novo o Lac Nokoué <ref>Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al. , ''Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique'', Karthala, 2010, {{p.|273-290}} {{ISBN|9782811103699}}. La seua altitut és d'uns {{unitat|245|metros}} i cobrix {{unitat|52|km}}.
+
Porto Novo està situat en el sur de Benin, a {{unitat|13|quilómetros}} de l'[[Oceà Atlàntic]], del que està separat per un estany, la llacuna de Porto Novo o Lac Nokoué <ref>Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al., ''Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique'', Karthala, 2010, {{p.|273-290}} {{ISBN|9782811103699}}.</ref> La seua altitut és d'uns {{unitat|245|metros}} i cobrix {{unitat|52|km}}.
−
Està a {{unitat|30|quilómetros}} de [[Cotonú]] a l'oest, la capital econòmica, i a {{unitat|12|quilómetros}} de la [[frontera entre Benin i Nigèria|frontera nigeriana]] a l'est. Els municipis limítrofs són [[Akpro-Missérété]], [[Avrankou]] i [[Adjarra]] al nort, [[Sèmè-Kpodji]] al sur, [[Adjarra]] a l'est i [[Aguégués]] a l'oest.
+
Està a {{unitat|30|quilómetros}} de [[Cotonú]] a l'oest, la capital econòmica, i a {{unitat|12|quilómetros}} de la [[frontera entre Benin i Nigèria|frontera nigeriana]] a l'est. Els municipis llimítrofs són [[Akpro-Missérété]], [[Avrankou]] i [[Adjarra]] al nort, [[Sèmè-Kpodji]] al sur, [[Adjarra]] a l'est i [[Aguégués]] a l'oest.
=== Clima ===
=== Clima ===
−
La ciutat té un particular clima tropical humit nomenat clima subequatorial, en quatre estacions, dos [[Estació seca|seques]] (de novembre a mitan de març, i de mitan de juliol a mitan de setembre) i dos [[Estació humida|humides]] (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de {{unitat|1200|mm}} a l'any <ref name="*Gandounou8"/>. El [[harmattan]] bufa de decembre a giner un vent fret i sec.
+
La ciutat té un particular clima tropical humit nomenat clima subequatorial, en quatre estacions, dos [[Estació seca|seques]] (de [[novembre]] a mitan de [[març]], i de mitan de [[juliol]] a mitan de [[setembre]]) i dos [[Estació humida|humides]] (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de {{unitat|1200|mm}} a l'any. El [[harmattan]] bufa de decembre a giner un vent fret i sec.
<center>
<center>
Llínea 59:
Llínea 59:
[https://www.britannica.com/place/porto-Novo-Benin Porto-Novo], britannica.com, USA, accessed on July 7, 2019. La localitat desenrollà una gran activitat de comerç i de tràfic de [[esclavitut|esclaus]] cap a tota [[Amèrica]].<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?aneu=DdCWpuRrAogC&q=Porto+Novo+Yoruba+Oyo+Kingdom+Dahomey+Benin+history&pg=PT107|title=Languages of Urban West Africa|author=Fiona McLaughlin|isbn=978-1-4411-5-81-30|year=2011|access-dona't=2015-03-09}}
[https://www.britannica.com/place/porto-Novo-Benin Porto-Novo], britannica.com, USA, accessed on July 7, 2019. La localitat desenrollà una gran activitat de comerç i de tràfic de [[esclavitut|esclaus]] cap a tota [[Amèrica]].<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?aneu=DdCWpuRrAogC&q=Porto+Novo+Yoruba+Oyo+Kingdom+Dahomey+Benin+history&pg=PT107|title=Languages of Urban West Africa|author=Fiona McLaughlin|isbn=978-1-4411-5-81-30|year=2011|access-dona't=2015-03-09}}
−
El [[Regne de Porto-Novo|Regne de Ardra]] es va acollir a la protecció de [[França]] en [[1863]] per a defendre's del sege [[Regne Unit|britànic]]; no obstant, el veí regne de [[Abomey]] no va tolerar este acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En [[1883]], en l'arribada de l'armada francesa a Porte *Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de [[Dahomey francés|Dahomey]] i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de [[1900]].
+
El [[Regne de Porto-Novo|Regne de Ardra]] es va acollir a la protecció de [[França]] en l'any [[1863]] per a defendre's del sege [[Regne Unit|britànic]]; no obstant, el veí regne de [[Abomey]] no va tolerar este acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En [[1883]], en l'arribada de l'armada francesa a Porte Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de [[Dahomey francés|Dahomey]] i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de l'any [[1900]].
−
Els reis de Porto-Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en [[1976]]. Des de [[1908]], varen ser coneguts com a ''Chef supérieur'' (Cap superior en [[idioma francés|francés]])
+
Els reis de Porto-Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en [[1976]]. Des de l'any[[1908]], varen ser coneguts com a ''Chef supérieur'' (Cap superior en [[idioma francés|francés]])
[[Archiu:DEGAN Gabin ( the statue of king TOFFA ).jpg|thumb|Estàtua del rei Toffa I en Porto Novo]]
[[Archiu:DEGAN Gabin ( the statue of king TOFFA ).jpg|thumb|Estàtua del rei Toffa I en Porto Novo]]