Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi). Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en [[sucre]]. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre. | Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi). Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en [[sucre]]. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre. |