Canvis

La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage|llengua natural]]. Estudia totes les manifestacions de la [[parla]] [[home|humana]], és dir, l'estudi de la [[llengua]] en les vertents escrit i oral.  

La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage|llengua natural]]. Estudia totes les manifestacions de la [[parla]] [[home|humana]], és dir, l'estudi de la [[llengua]] en les vertents escrit i oral.  

En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo que les diferencia. Un [[llingüista]] és, per tant, una persona que estudia les llengües.  

En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo que les diferència. Un [[llingüista]] és, per tant, una persona que estudia les llengües.  

En un sentit més estricte, la llingüística s'opon a la [[gramàtica]] tradicional en qué esta última és normativa (o prescriptiva) mentres que l'atra és descriptiva. Mentres que la gramàtica utilisa els enunciats en térmens de l'adequació a una norma donada, la llingüística a soles descriu.

En un sentit més estricte, la llingüística s'opon a la [[gramàtica]] tradicional en qué esta última és normativa (o prescriptiva) mentres que l'atra és descriptiva. Mentres que la gramàtica utilisa els enunciats en térmens de l'adequació a una norma donada, la llingüística a soles descriu.

=== Fonologia ===

=== Fonologia ===

{{Artícul principal|Fonologia}}

{{Artícul principal|Fonologia}}

La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma|sintagmes]] i l'expressió o, en termes fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la durada, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698| títul =fonologia |consulta= 15 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|archiuurl= |archiudata= |llengua=català }}</ref>

La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma|sintagmes]] i l'expressió o, en térmens fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la duració, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698| títul =fonologia |consulta= 15 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|archiuurl= |archiudata= |llengua=català }}</ref>

=== Morfologia ===

=== Morfologia ===

Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.  

Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.  

[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.

[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, [[Eugeni Coseriu|Coseriu]]; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.

En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.

En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.