Diferència entre les revisions de "Penyagolosa"
m (Text reemplaça - 'termes' a 'térmens') |
|||
| (No es mostren 23 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Bibioj con el parque natural del Penyagolosa al fondo.jpg|250px|thumb|Parc natural del Penyagolosa]] |
| − | + | [[File:Cima del Peñagolosa.jpg|250px|thumb|Cim del Penyagolosa]] | |
| − | + | El '''Penyagolosa''' és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la [[província de Castelló]]. Pertany al [[Sistema Ibèric|sistema ibèric]] i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la [[Comunitat Valenciana]], a soles superat per l'[[Alto de las Barracas]] (1.838 m), localisat en el [[Racó d'Ademús]]. | |
| − | + | És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] –important destí de romeries– i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc., componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins a [[Castelló de la Plana]]. | |
| − | + | En el seu cim s'ajunten els térmens de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt al que es pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]]. | |
| + | |||
| + | El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se'l coneix popularment com al “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, destí final de pelegrinacions i romeries. | ||
| + | |||
| + | El conjunt de la montanya i l'espai del voltant conformen el [[Parc Natural del Penyagolosa]]. | ||
| + | |||
| + | L'orige del topònim [[Penyagolosa]] se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme ''pinna'' (montanya) i ''lucosa'' (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de [[Culla]] a l'[[Orde del Temple]] en l'any [[1213]]. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats [[íbers]], restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que es traduïx en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial. | ||
| + | |||
| + | En quant a l'aspecte natural, el païsage discorre a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat montés, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç. | ||
| + | |||
| + | Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | * [[ | + | * [[Pelegrins de les Useres]] |
* [[L'Alcalatén]] | * [[L'Alcalatén]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Traduït de|es|Peñagolosa}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Penyagolosa}} | |
| − | + | *[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | |
| − | + | * [https://www.penyagolosa.es Cases rurals en encant]. | |
| − | * [ | + | * [https://www.komandokroketa.Org/Penyagolosa/Penyagolosa.html Descripció de l'ascensió al Penyagolosa des de Vilafermosa] |
| − | * [ | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | * [ | ||
| − | + | {{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} | |
| − | {{ | ||
| − | [[Categoria:Parcs | + | [[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]] |
[[Categoria:Província de Castelló]] | [[Categoria:Província de Castelló]] | ||
Última revisió del 22:19 5 set 2023
El Penyagolosa és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la província de Castelló. Pertany al sistema ibèric i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la Comunitat Valenciana, a soles superat per l'Alto de las Barracas (1.838 m), localisat en el Racó d'Ademús.
És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del Sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa –important destí de romeries– i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc., componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de Vilafermosa, Vistabella del Maestrat i Chodos. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de Gran Recorregut GR-33, que arriba fins a Castelló de la Plana.
En el seu cim s'ajunten els térmens de Vilafermosa, Vistabella del Maestrat i Chodos. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt al que es pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel barranc de la Pregunta.
El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se'l coneix popularment com al “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, destí final de pelegrinacions i romeries.
El conjunt de la montanya i l'espai del voltant conformen el Parc Natural del Penyagolosa.
L'orige del topònim Penyagolosa se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme pinna (montanya) i lucosa (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'Orde del Temple en l'any 1213. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats íbers, restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que es traduïx en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
En quant a l'aspecte natural, el païsage discorre a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat montés, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.
Fon declarat parc natural per la Generalitat Valenciana en l'any 2006.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Peñagolosa de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Penyagolosa.- Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana
- Cases rurals en encant.
- Descripció de l'ascensió al Penyagolosa des de Vilafermosa
