Canvis

| lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar

| lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar

| himne_nacional = Hymni i Flamurit

| himne_nacional = Hymni i Flamurit

| capital = Tirana

| capital = [[Tirana]]

| capital_població = 3.659.616  (130è)

| capital_població = 3.659.616  (130è)

| capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E

| capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E

== Història ==

== Història ==

El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] i fins i tot la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. En l'any [[35 aC]] els [[romans]] en varen conquerir els llocs més accessibles i civilisats i hi varen formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai varen arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], lo que explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Constantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], varen conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit en l'any 395 dC, els iliris varen ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els sigles V i VI van confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i varen acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que varen assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]].

El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] e inclús la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. En l'any [[35 aC]] els [[romans]] en varen conquistar els llocs més accessibles i civilisats i hi varen formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai varen arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], lo que explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Costantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], varen conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit en l'any 395 dC, els iliris varen ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els sigles V i VI varen confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i varen acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que varen assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]].

== Política ==

== Política ==

La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë'').

La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë'').

Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41 % que es mostrà a favor.

Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de l'Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41 % que es mostrà a favor.

== Economia ==

== Economia ==

{{AP|Economia d'Albània}}

{{AP|Economia d'Albània}}

[[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]]

[[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]]

Albània és el país on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la [[agricultura]] i la [[mineria]], en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en [[1985]] varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta.

Albània és el país a on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la [[agricultura]] i la [[mineria]], en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en [[1985]] varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta.

En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents.

En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents.

[[Archiu:QemalStafaStadiumTirana.JPG|thumb|L'[[Estadi Qemal Stafa]], en Tirana, és el més gran del país.]]

[[Archiu:QemalStafaStadiumTirana.JPG|thumb|L'[[Estadi Qemal Stafa]], en Tirana, és el més gran del país.]]

Des de principis del sigle XX, el deport més popular és el [[fútbol]], tant en número d'atletes com en número d'espectadors. La [[Federació Albanesa de Fútbol]] (FSHF) és l'organisme encarregat de la promoció i regulació d'este deport en el país. Va ser fundada en 1930 i actualment és un membre de la [[FIFA]] i membre fundador de la [[UEFA]]. La [[selecció de fútbol d'Albània]] ha tingut un rendiment discret en l'escenari continental i mai ha participat en una [[Copa Mundial de Fútbol]]. Atres deports populars inclouen el [[bàsquet]], [[voleibol]], [[tenis (deport)|tenis]], [[natació]], entre uns atres. [[Albània en els Jocs Olímpics|Albània]] va fer el seu debut en els [[Jocs Olímpics]] de [[Munich 1972]], i fins a 2012 cap dels seus atletes ha conseguit alguna medalla.

Des de principis del sigle XX, el deport més popular és el [[fútbol]], tant en número d'atletes com en número d'espectadors. La [[Federació Albanesa de Fútbol]] (FSHF) és l'organisme encarregat de la promoció i regulació d'este deport en el país. Va ser fundada en 1930 i actualment és un membre de la [[FIFA]] i membre fundador de la [[UEFA]]. La [[selecció de fútbol d'Albània]] ha tengut un rendiment discret en l'escenari continental i mai ha participat en una [[Copa Mundial de Fútbol]]. Atres deports populars inclouen el [[bàsquet]], [[voleibol]], [[tenis (deport)|tenis]], [[natació]], entre uns atres. [[Albània en els Jocs Olímpics|Albània]] va fer el seu debut en els [[Jocs Olímpics]] de [[Munich 1972]], i fins a 2012 cap dels seus atletes ha conseguit alguna medalla.

L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia.

L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia.

{{Països Europa}}

{{Països Europa}}