Pot presentar pràcticament tots els colors, des de incoloo (acroíta) fins a [[negre]] ([[chorlo]], dravita), passant pel [[marró]] o [[groc]] (dravita, buergerita), [[roig]], [[blau]], [[Rosa (color)|rosa]] i [[vert]], prevalent els verts obscurs i tonalitats roses en les varietats gemes (elbaíta, liddicoatita ). La més valiosa és la de color vert més semblat al vert [[esmeralda]] (vert cromo) i la varietat Paraíba, que posseïx un viu blau elèctric (turmalina paraíba). La més rara, la varietat blava (indigolita). La turmalina roja es diu rubelita, i la verda, verdelita, encara que eixos noms no representen espècies. Hi ha turmalina que presenten varis colors en el mateix cristal. Els eixemplars que presenten una simetria radial del roig (central) al vert (vora externa) es coneixen com a «turmalina meló d'Alger».
+
+
=== Característiques especials ===
+
La turmalina té propietats tant piroelèctriques com a piezoelèctriques. Açò significa que en els dos extrems s'acumulen càrregues opostes tant baix pressió com en calfar-ho. Estes càrregues poden atraure objectes llaugers i han donat nom a l'element ya que turamali en ceilonés significa pedra que atrau les cendres. Són inatacables en els àcits. Les varietats magnesíferas es fonen en facilitat a la flama del soplete, al contrari que les varietats ferríferas, les quals resistixen la flama.
+
+
== Aplicacions ==
+
Ademés de ser usades en joyeria, les aplicacions de la turmalina se centren tant en les seues capacitats piroelèctriques i piezoelèctriques com en la seua apariència.
+
+
La turmalina és usada principalment per a equipament de medició de pressió, especialment en instrumentació submarina i equipament de guerra. Esta gema va ser utilisada en el sensor de pressió de la primera bomba atòmica.