Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
560 bytes afegits ,  18:03 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
Llínea 74: Llínea 74:  
En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." />
 
En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." />
   −
Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela cridada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." />
+
Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela nomenada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." />
    
En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref>
 
En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref>
Llínea 97: Llínea 97:  
{{cita|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}}
 
{{cita|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}}
   −
En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.
+
En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre nomenat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.
 
En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
 
En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
 
[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]
 
[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]
Llínea 203: Llínea 203:  
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references />
 
<references />
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Kipling, Rudyard (2006). El himno de McAndrew y otros poemas (antología poética). Edición de Juan Manuel Benítez Ariza. Sevilla: Ed. Renacimiento. ISBN 978-84-8472-223-6
 +
* Kipling, Rudyard (2008). Relatos. Traducción de Catalina Martínez, selección y postfacio de Alberto Manguel. Barcelona: El Acantilado. ISBN 978-84-96834-38-5
 +
* Kipling, Rudyard (2019). Si/If (edición bilingüe). Traducción de Luis Cremades e ilustraciones de Scott Pennor's. Madrid, Errata Naturae. ISBN 978-84-17800-38-3
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Rudyard Kipling}}
 
{{Commonscat|Rudyard Kipling}}
 +
 
* [http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1907/kipling-bio.html#/ Biografia de Kipling en la pàgina web dels Premis Nobel]
 
* [http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1907/kipling-bio.html#/ Biografia de Kipling en la pàgina web dels Premis Nobel]
   Llínea 214: Llínea 220:  
|periodo=[[1907]]
 
|periodo=[[1907]]
 
}}
 
}}
 +
 +
{{Llista artículs destacats}}
    
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Menú de navegació