Llínea 74: |
Llínea 74: |
| En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." /> | | En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." /> |
| | | |
− | Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela cridada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." /> | + | Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela nomenada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." /> |
| | | |
| En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref> | | En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref> |
Llínea 97: |
Llínea 97: |
| {{cita|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}} | | {{cita|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}} |
| | | |
− | En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena. | + | En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre nomenat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena. |
| En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava. | | En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava. |
| [[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]] | | [[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]] |
Llínea 203: |
Llínea 203: |
| == Referències == | | == Referències == |
| <references /> | | <references /> |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Kipling, Rudyard (2006). El himno de McAndrew y otros poemas (antología poética). Edición de Juan Manuel Benítez Ariza. Sevilla: Ed. Renacimiento. ISBN 978-84-8472-223-6 |
| + | * Kipling, Rudyard (2008). Relatos. Traducción de Catalina Martínez, selección y postfacio de Alberto Manguel. Barcelona: El Acantilado. ISBN 978-84-96834-38-5 |
| + | * Kipling, Rudyard (2019). Si/If (edición bilingüe). Traducción de Luis Cremades e ilustraciones de Scott Pennor's. Madrid, Errata Naturae. ISBN 978-84-17800-38-3 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{Commonscat|Rudyard Kipling}} | | {{Commonscat|Rudyard Kipling}} |
| + | |
| * [http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1907/kipling-bio.html#/ Biografia de Kipling en la pàgina web dels Premis Nobel] | | * [http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1907/kipling-bio.html#/ Biografia de Kipling en la pàgina web dels Premis Nobel] |
| | | |
Llínea 214: |
Llínea 220: |
| |periodo=[[1907]] | | |periodo=[[1907]] |
| }} | | }} |
| + | |
| + | {{Llista artículs destacats}} |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |