Llínea 19: |
Llínea 19: |
| L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]). | | L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]). |
| | | |
− | En [[Europa]] durant l'[[Edat Mija]] l'esclavitut desapareix sent substituïda per la [[serf|servitut]]. Hi ha un intens debat entre [[historiadors]] respecte a la [[cronologia]], les causes i les formes en que es produí este fet. Les postures que situen la desaparició del [[esclavisme|sistema esclaviste]] en data més primerenca, en l'época de les invasions bàrbares del [[sigle V]], serien les dels historiadors [[marxiste]]s, inclòs el propi [[Karl Marx]]; per un atre costat autors com [[Georges Duby]] o [[Pierre Bonnassie]], recolzats en una ingent documentació, la situen en el [[sigle XI]], al mig de la cridada [[revolució feudal]]. Segons est últim autor l'auge de l'esclavisme es donaria en el [[sigle VII]], en plena [[Alta Edat Mija]].<ref> [[Pierre Bonnassie]], ''de l'esclavisme al feudalisme en l'Europa occidental'', Editorial Crítica, 1993, Barcelona, Pp.14-29.</ref> | + | En [[Europa]] durant l'[[Edat Mija]] l'esclavitut desapareix sent substituïda per la [[serf|servitut]]. Hi ha un intens debat entre [[historiadors]] respecte a la [[cronologia]], les causes i les formes en que es produí este fet. Les postures que situen la desaparició del [[esclavisme|sistema esclaviste]] en data més primerenca, en l'época de les invasions bàrbares del [[sigle V]], serien les dels historiadors [[marxiste]]s, inclòs el propi [[Karl Marx]]; per un atre costat autors com [[Georges Duby]] o [[Pierre Bonnassie]], recolzats en una ingent documentació, la situen en el [[sigle XI]], al mig de la nomenada [[revolució feudal]]. Segons est últim autor l'auge de l'esclavisme es donaria en el [[sigle VII]], en plena [[Alta Edat Mija]].<ref> [[Pierre Bonnassie]], ''de l'esclavisme al feudalisme en l'Europa occidental'', Editorial Crítica, 1993, Barcelona, Pp.14-29.</ref> |
| | | |
| En tot cas els serfs, a diferència dels esclaus, eren lliures, o més be semi-lliures, i gojaven d'una série de drets pero estaven lligats per compromisos de treball a la terra i al senyor feudal. En el món [[musulmà]] i en [[Bisanci]] també es va mantindre la tradició arreplegant els antics costums romans. A finals del [[sigle XV]], l'esclavitut en Europa era molt reduïda, encara que això més per raons d'escassea que per desenroll moral o filosòfic, ya que la mateixa fon traslladada i sumament estesa en el nou continent per les potències europees. | | En tot cas els serfs, a diferència dels esclaus, eren lliures, o més be semi-lliures, i gojaven d'una série de drets pero estaven lligats per compromisos de treball a la terra i al senyor feudal. En el món [[musulmà]] i en [[Bisanci]] també es va mantindre la tradició arreplegant els antics costums romans. A finals del [[sigle XV]], l'esclavitut en Europa era molt reduïda, encara que això més per raons d'escassea que per desenroll moral o filosòfic, ya que la mateixa fon traslladada i sumament estesa en el nou continent per les potències europees. |
Llínea 71: |
Llínea 71: |
| El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”. En el soport de polítics que varen forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]]. | | El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”. En el soport de polítics que varen forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]]. |
| | | |
− | Com a conseqüència d'això, en [[1870]], sent ministre d'ultramar [[Segimundo Moret]], es va promulgar una llei cridada de “[[llibertat de ventres]]” que concedia la llibertat als futurs fills de les esclaves i que irrità als esclavistes. En [[1872]] el govern de [[Ruiz Zorrilla]] va elaborar un proyecte de llei d'abolició de l'esclavitut en [[Puerto Rico]]. | + | Com a conseqüència d'això, en [[1870]], sent ministre d'ultramar [[Segimundo Moret]], es va promulgar una llei nomenada de “[[llibertat de ventres]]” que concedia la llibertat als futurs fills de les esclaves i que irrità als esclavistes. En [[1872]] el govern de [[Ruiz Zorrilla]] va elaborar un proyecte de llei d'abolició de l'esclavitut en [[Puerto Rico]]. |
| | | |
| Contra este proyecte es deslligà una feroç oposició. Per a coordinar l'acció opositora es varen crear en unes quantes ciutats com [[Madrit]], [[Santander (Cantàbria)|Santander]], [[Cadis]], o [[Barcelona]] ''Circulos Hispano Ultramarinos de ex-residentes de las Antillas'' i es va impulsar també la constitució en unes quantes ciutats de la “Lliga Nacional” antiabolicionista. Instigaren insubordinacions de la noblea al rei [[Amadeu de Saboya]], conspiracions, campanyes de prensa i manifestacions dels carrers, com la del [[11 de decembre]] en Madrit, que va tindre com a rèplica la que va organisar en esta ciutat la [[Societat Abolicionista Espanyola]] el [[10 de giner]] de [[1873]]. Tal crispació s'explica, puix es vea en la lliberació dels 31.000 esclaus portorriquenys, un temut preàmbul de la lliberació dels quasi 400.000 esclaus cubans. | | Contra este proyecte es deslligà una feroç oposició. Per a coordinar l'acció opositora es varen crear en unes quantes ciutats com [[Madrit]], [[Santander (Cantàbria)|Santander]], [[Cadis]], o [[Barcelona]] ''Circulos Hispano Ultramarinos de ex-residentes de las Antillas'' i es va impulsar també la constitució en unes quantes ciutats de la “Lliga Nacional” antiabolicionista. Instigaren insubordinacions de la noblea al rei [[Amadeu de Saboya]], conspiracions, campanyes de prensa i manifestacions dels carrers, com la del [[11 de decembre]] en Madrit, que va tindre com a rèplica la que va organisar en esta ciutat la [[Societat Abolicionista Espanyola]] el [[10 de giner]] de [[1873]]. Tal crispació s'explica, puix es vea en la lliberació dels 31.000 esclaus portorriquenys, un temut preàmbul de la lliberació dels quasi 400.000 esclaus cubans. |
Llínea 148: |
Llínea 148: |
| En [[1885]], a causa de la pressió eixercida per l'opinió pública i la posició abolicionista europea es promulga la Llei Saraiva - Cotegipe (coneguda com a Llei dels Sexagenaris) que donava la llibertat als esclaus en més de 60 anys. | | En [[1885]], a causa de la pressió eixercida per l'opinió pública i la posició abolicionista europea es promulga la Llei Saraiva - Cotegipe (coneguda com a Llei dels Sexagenaris) que donava la llibertat als esclaus en més de 60 anys. |
| | | |
− | Per fi, un [[13 de maig]] de [[1888]] El Govern Imperial, a través de la [[Isabel I de Bragança|Princesa Isabel]], firmà la cridada [[Llei Àurea]] que abolí l'esclavitut en Brasil. | + | Per fi, un [[13 de maig]] de [[1888]] El Govern Imperial, a través de la [[Isabel I de Bragança|Princesa Isabel]], firmà la nomenada [[Llei Àurea]] que abolí l'esclavitut en Brasil. |
| | | |
| === Estats Units d'Amèrica === | | === Estats Units d'Amèrica === |
− | En [[Estats Units]] l'esclavitut és abolida primer en el nort industrial, sent esta una de les causes de la cridada [[Guerra de Secessió]], per a finalment abolir-se en tot el territori al caure derrotat el sur en [[1865]] pel president [[Abraham Lincoln]]. | + | En [[Estats Units]] l'esclavitut és abolida primer en el nort industrial, sent esta una de les causes de la nomenada [[Guerra de Secessió]], per a finalment abolir-se en tot el territori al caure derrotat el sur en [[1865]] pel president [[Abraham Lincoln]]. |
| | | |
| == L'esclavitut en l'actualitat == | | == L'esclavitut en l'actualitat == |