Canvis

{{atres usos|Freqüència estadística|l'us d'este terme en Estadística}}

{{atres usos|Freqüència estadística|l'us d'este terme en Estadística}}

{{referències|t=20130515}}

{{referències|t=20130515}}

[[Archiu:FrequencyAnimation.gif|thumb|right|Tres llums parpallejant cíclicament, en freqüències (f) de 0,5[[Hz]] (dalt), 1Hz (centre) i 2Hz (avall). El [[periodo d'oscilació|periodo]]&*nbsp;(T), mostrat en segons és [[recíproc]] a la freqüència.]]

[[Archiu:FrequencyAnimation.gif|thumb|right|Tres llums parpallejant cíclicament, en freqüències (f) de 0,5[[Hz]] (dalt), 1Hz (centre) i 2Hz (avall). El [[periodo d'oscilació|periodo]]&*nbsp;(T), mostrat en segons és [[recíproc]] a la freqüència.]]

'''Freqüència''' és una magnitut que medix el número de repeticions per unitat de [[temps]] de qualsevol fenomen o succés periòdic.

'''Freqüència''' és una magnitut que medix el número de repeticions per unitat de [[temps]] de qualsevol fenomen o succés periòdic.

Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, després estes repeticions es dividixen pel temps transcorregut. Segons el [[Sistema Internacional]] (SI), la freqüència es medix en [[herzis]] (Hz), en honor a [[Heinrich Rudolf Hertz]]. Un herzi és la freqüència d'un succés o fenomen repetit una volta per [[segon (unitat de temps)|segon]]. Aixina, un fenomen en una freqüència de dos herzis es repetix dos voltes per segon. Esta unitat es va cridar originalment «cicle per segon» (cps).<br />  

Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, despuix estes repeticions es dividixen pel temps transcorregut. Segons el [[Sistema Internacional]] (SI), la freqüència es medix en [[hertzi|hertzis]] (Hz), en honor a [[Heinrich Rudolf Hertz]]. Un herzi és la freqüència d'un succés o fenomen repetit una volta per [[segon (unitat de temps)|segon]]. Aixina, un fenomen en una freqüència de dos herzis es repetix dos voltes per segon. Esta unitat es va cridar originalment «cicle per segon» (cps).<br />  

Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del cor es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[tempo musical|''*tempo'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “*beats per minute”).

Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del [[cor]] es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”).

:<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math>

:<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math>

Un método alternatiu per a calcular la freqüència és medir el temps entre dos repeticions ([[periodo d'oscilació|periodo]]) i després calcular la freqüència (f) recíproca d'esta manera:

Un método alternatiu per a calcular la freqüència és medir el temps entre dos repeticions ([[periodo d'oscilació|periodo]]) i despuix calcular la freqüència (f) recíproca d'esta manera:

:<math>f = \frac{n}{T}</math>

:<math>f = \frac{n}{T}</math>

:<math>f = \frac{v}{\lambda}</math>

:<math>f = \frac{v}{\lambda}</math>

Quan les ones viagen d'un mig a un atre, com per eixemple de [[aire]] a [[aigua]], la freqüència de l'ona es manté constant, canviant només la seua llongitut d'ona i la velocitat.

Quan les ones viagen d'un mig a un atre, com per eixemple de [[aire]] a [[aigua]], la freqüència de l'ona es manté constant, canviant a soles la seua llongitut d'ona i la velocitat.

== Freqüència de la corrent alterna ==

== Freqüència de la corrent alterna ==

{{Leyenda|#E08000|100-127 V/50 Hz}}]]

{{Leyenda|#E08000|100-127 V/50 Hz}}]]

En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part de [[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.

En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part d'[[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.

Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació:

Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació:

[[Archiu:EM_spectrum_es.svg|thumb|450px|El [[espectre electromagnètic]] complet senyalant la part visible de la [[radiació electromagnètica]].]]

[[Archiu:EM_spectrum_es.svg|thumb|450px|El [[espectre electromagnètic]] complet senyalant la part visible de la [[radiació electromagnètica]].]]

La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10¹⁴Hz és la llum roja, 8×10¹⁴Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10¹⁴Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10¹⁴Hz, pero no serà visible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10¹⁴Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].

La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10¹⁴Hz és la llum roja, 8×10¹⁴Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10¹⁴Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10¹⁴Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10¹⁴Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].

Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són cridades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.

Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són nomenades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.

Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per #lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.

Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.

== Vore també ==

== Vore també ==

== Referències ==

== Referències ==

=== Bibliografía ===

=== Bibliografia ===

* {{cita libro|autor = Ortega, Manuel R.|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)|año = 1989-2006|editorial = Monytex|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7|idioma=español}}

* {{cita libro|autor = Ortega, Manuel R.|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)|año = 1989-2006|editorial = Monytex|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7|idioma=español}}

* {{cita libro|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.|título = Physics|ubicación = New York|editorial = John Wiley & Sons|año = 2001|ISBN= 0-471-32057-9|idioma=inglés}}

* {{cita libro|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.|título = Physics|ubicación = New York|editorial = John Wiley & Sons|año = 2001|ISBN= 0-471-32057-9|idioma=inglés}}

* {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}}

* {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}}

* {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}}

* {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.sengpielaudio.com/calculator-period.htm SengpielAudio.com] (ferramenta per a convertir el periodo en freqüència).

* [http://www.sengpielaudio.com/calculator-period.htm SengpielAudio.com] (ferramenta per a convertir el periodo en freqüència).

[[Categoria:Vibració mecànica]]

[[Categoria:Vibració mecànica]]

[[Categoria:#Magnitut físiques]]

[[Categoria:Magnituts físiques]]

[[Categoria:Paràmetros de sò]]

[[Categoria:Paràmetros de sò]]