Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:percebe.jpg|thumb|right|<center>Percebe</center>]] | + | [[File:Groupe de Pollicipes pollicipes à marée basse.jpg|thumb|right|<center>Percebes adherits a les roques</center>]] |
| | | |
| El '''percebe''' ('''''Pollicipes pollicipes''''') és un [[crustàceu]] de la [[classe (biologia)|classe]] cirròpodos ([[Cirròpoda]]) que creix sobre roques batudes per l'onage. S'alimenta per filtració, ya que, degut a la seua carència d'extremitats, permaneixen immòvils adherits a les roques tota sa vida adulta. | | El '''percebe''' ('''''Pollicipes pollicipes''''') és un [[crustàceu]] de la [[classe (biologia)|classe]] cirròpodos ([[Cirròpoda]]) que creix sobre roques batudes per l'onage. S'alimenta per filtració, ya que, degut a la seua carència d'extremitats, permaneixen immòvils adherits a les roques tota sa vida adulta. |
| | | |
| == Anatomia == | | == Anatomia == |
− | El cos està protegit per una serie de plaques i se subjecta al substrat per un pedúncul, desenrollat per modificació de ses antenes (és [[sèssil]]). No té [[Ull|ulls]]. | + | El cos està protegit per una série de plaques i se subjecta al substrat per un pedúncul, desenrollat per modificació de ses antenes (és [[sèssil]]). No té [[Ull|ulls]]. |
| | | |
| == Cicle de vida == | | == Cicle de vida == |
| Al igual que el restant dels [[cirròpodos]], ''Pollicipes pollicipes'' és [[hermafrodita]]. | | Al igual que el restant dels [[cirròpodos]], ''Pollicipes pollicipes'' és [[hermafrodita]]. |
| | | |
− | Com ocorre en tots els [[crustàceus]] el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una serie de mudes ([[ecdisis]]) per a créixer. | + | Com ocorre en tots els [[crustàceus]] el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una série de mudes ([[ecdisis]]) per a créixer. |
| | | |
| == Larves == | | == Larves == |
− | Presenta [[nauplius]] de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una [[larva]] [[cipris]]. Abdós son [[pelàgic|pelàgiques]], i pertanyen, durant esta etapa de sa vida al [[plàncton]] (concretament al [[meroplàncton]]). | + | Presenta [[nauplius]] de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una [[larva]] [[cipris]]. Abdós són [[pelàgic|pelàgiques]], i pertanyen, durant esta etapa de sa vida al [[plàncton]] (concretament al [[meroplàncton]]). |
| | | |
| == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
− | S'explota sobre tot des de [[Galícia]] i [[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Euskadi]], [[Portugal]], [[Chile]], [[Canadà]] i [[França]] (especialment en [[Belle Isle]]) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa [[Gastronomia de Galícia|gastronomia]]; se recull manualment en las roques situades en la zona [[intermareal]] de les [[ria|ries]], [[acantiat]]s, [[illa|illes]], etc., en risc considerable per als operaris, localment cridats ''''percebeiros'' o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors. | + | S'explota sobre tot des de [[Galícia]] i [[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Euskadi]], [[Portugal]], [[Chile]], [[Canadà]] i [[França]] (especialment en [[Belle Isle]]) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa [[Gastronomia de Galícia|gastronomia]]; se recull manualment en las roques situades en la zona [[intermareal]] de les [[ria|ries]], [[acantiat]]s, [[illa|illes]], etc., en risc considerable per als operaris, localment nomenats ''''percebeiros'' o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors. |
| | | |
| La part comestible és la que forma el pedúncul. | | La part comestible és la que forma el pedúncul. |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| | | |
| == Creències == | | == Creències == |
− | En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]] '') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] cridades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries. | + | En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]] '') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] nomenades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries. |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Thoracica}} |
| + | {{Wikispecies|Pedunculata}} |
| + | {{DGLV|Percebe}} |
| | | |
| [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |