Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  16:42 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg|thumb|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur|Epicur de Samos]], fundador de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia|filosòfic]] fundat al voltant de l'any [[307 a. C.]] basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola nomenada "[[Jardí (Epicur)|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, cridats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas|dònes]]  (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.
+
[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg|thumb|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur|Epicur de Samos]], fundador de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia|filosòfic]] fundat al voltant de l'any [[307 a. C.]] basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola nomenada "[[Jardí (Epicur)|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, nomenats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas|dònes]]  (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.
    
Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses|De rerum natura]]'' (en [[llatí]]: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del [[sigle II]] , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).
 
Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses|De rerum natura]]'' (en [[llatí]]: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del [[sigle II]] , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).

Menú de navegació