Canvis

== Primers habitants de Quisquea ==

== Primers habitants de Quisquea ==

[[Archiu:Map of Hispaniola.JPG|thumb|300px|Mapa de l'illa de l'any [[1723]]]]

[[Archiu:Map of Hispaniola.JPG|thumb|300px|Mapa de l'illa de l'any [[1723]]]]

Els primers pobladors de Quisquea, ocupants de la part occidental de l'illa ''[[L'Espanyola]]'' o ''Hispaniola'', varen aplegar fa varis mils d'anys abans de Crist, possiblement cap al [[7000 a. C.]] És provable que estos primers habitants varen ser aplegant des d'Amèrica del Sur a través de l'arc de les Antilles Menors fins a alcançar l'illa. Es tractava de caçadors, recolectors i peixcadors, que indubtablement eren navegants. A partir de l'any [[300]] es registra la presència de [[ceràmica]] i [[agricultura]] introduïdes per migracions a les [[Antilles]] procedents de l'actual [[Veneçuela]]. Despuix de l'arribada a l'illa de poblacions de [[arahuacs]], des de l'any [[1000]] es desenrolla la cultura [[taí]]. A l'arribada dels europeus, l'illa es trobava dividida en els cridats [[Cacicats de Quisquea]]. La població total de l'illa, previ al primer contacte en els europeus, és objecte d'estimacions molt dispars. Algunes fonts estimen la població en alguns centenars de mills, unes atres varis millons. En la seua ''Brevíssima relació de la destrucció de les Índies'', [[Bartolomé de les Cases|Fra Bartolomé de les Cases]] va estimar la població de l'illa en 3 millons, mentres que Williams Bastidas menciona la sifra de 2 millons. Estes estimacions, fetes poques décades despuix de la colonisació, són considerades exagerades per molts, encara que també uns atres les consideren antigues.

Els primers pobladors de Quisquea, ocupants de la part occidental de l'illa ''[[L'Espanyola]]'' o ''Hispaniola'', varen aplegar fa varis mils d'anys abans de Crist, possiblement cap al [[7000 a. C.]] És provable que estos primers habitants varen ser aplegant des d'Amèrica del Sur a través de l'arc de les Antilles Menors fins a alcançar l'illa. Es tractava de caçadors, recolectors i peixcadors, que indubtablement eren navegants. A partir de l'any [[300]] es registra la presència de [[ceràmica]] i [[agricultura]] introduïdes per migracions a les [[Antilles]] procedents de l'actual [[Veneçuela]]. Despuix de l'arribada a l'illa de poblacions de [[arahuacs]], des de l'any [[1000]] es desenrolla la cultura [[taí]]. A l'arribada dels europeus, l'illa es trobava dividida en els nomenats [[Cacicats de Quisquea]]. La població total de l'illa, previ al primer contacte en els europeus, és objecte d'estimacions molt dispars. Algunes fonts estimen la població en alguns centenars de mills, unes atres varis millons. En la seua ''Brevíssima relació de la destrucció de les Índies'', [[Bartolomé de les Cases|Fra Bartolomé de les Cases]] va estimar la població de l'illa en 3 millons, mentres que Williams Bastidas menciona la sifra de 2 millons. Estes estimacions, fetes poques décades despuix de la colonisació, són considerades exagerades per molts, encara que també uns atres les consideren antigues.

== Conquista espanyola ==

== Conquista espanyola ==

L'arribada de [[Cristòfol Colom]] a l'illa es va produir durant el primer viage del descobriment d'Amèrica el dia [[5 de decembre]] de [[1492]]. Colón construïx un chicotet fort prop de lo que hui és [[Cap Haitià]] i li coloca el nom de ''"El Nadal"''. Dit fort seria construït en les [[voltó]]s del seu barco naufragat ''"[[La Santa María]]"''. D'ahí en avant Colón contínua en el seu viage pero deixa una part de la seua tripulació (39 colons) en l'illa. Quan durant el seu segon viage, Còlon retorna novament a l'illa en [[1493]], es troba en que l'assentament que havia deixat temps arrere havia segut destruït pels aborigens habitants del lloc i els seus 39 colons espanyols havien segut assessinats.     

L'arribada de [[Cristòfol Colom]] a l'illa es va produir durant el primer viage del descobriment d'Amèrica el dia [[5 de decembre]] de [[1492]]. Colón construïx un chicotet fort prop de lo que hui és [[Cap Haitià]] i li coloca el nom de ''"El Nadal"''. Dit fort seria construït en les [[voltó]]s del seu barco naufragat ''"[[La Santa María]]"''. D'ahí en avant Colón contínua en el seu viage pero deixa una part de la seua tripulació (39 colons) en l'illa. Quan durant el seu segon viage, Còlon retorna novament a l'illa en [[1493]], es troba en que l'assentament que havia deixat temps arrere havia segut destruït pels aborigens habitants del lloc i els seus 39 colons espanyols havien segut assessinats.     

Colón va continuar en el seu viage i fins a anys despuix no va tornar. Comença despuix la colonisació de l'illa fundant vàries poblacions. La capital de la colónia es va traslladar a Santo Domingo en l'any [[1496]], en la costa suroest de l'illa també en el territori de l'actual República Dominicana. Els espanyols varen retornar a l'oest de l'Espanyola en l'any [[1502]], establint un assentament en [[Yaguana]] prop de l'actual [[Léogâne]]. Un segon assentament es va establir en la costa nort en [[1504]] cridat Port Real prop del modern [[Fort-Liberté]], que en l'any [[1578]] va ser reubicat en un lloc propenc i rebatejat com Bayaja.

Colón va continuar en el seu viage i fins a anys despuix no va tornar. Comença despuix la colonisació de l'illa fundant vàries poblacions. La capital de la colónia es va traslladar a Santo Domingo en l'any [[1496]], en la costa suroest de l'illa també en el territori de l'actual República Dominicana. Els espanyols varen retornar a l'oest de l'Espanyola en l'any [[1502]], establint un assentament en [[Yaguana]] prop de l'actual [[Léogâne]]. Un segon assentament es va establir en la costa nort en [[1504]] nomenat Port Real prop del modern [[Fort-Liberté]], que en l'any [[1578]] va ser reubicat en un lloc propenc i rebatejat com Bayaja.

{{Història d'Amèrica}}

{{Història d'Amèrica}}

[[Categoria:Història d'Haití| ]]

[[Categoria:Història d'Haití| ]]