Canvis

El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també cridat primer cas) és un [[cas (gramàtica)|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables.

El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables.

Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.

Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.