Canvis

[[Archiu:Durer Young Hare.jpg|thumb|right|220px|[[Alberto Durero]], ''Jove Llebre'', [[gouache]] i aquarela sobre paper, 1502.]]

[[Archiu:Durer Young Hare.jpg|thumb|right|220px|[[Alberto Durero]], ''Jove Llebre'', [[gouache]] i aquarela sobre paper, [[1502]]]]

L''''aquarela''' (paraula que prové de l'[[Idioma italià|italià]] ''acquarella'') és una pintura feta sobre [[paper]] o [[cartó]] en colors molt diluïts en [[aigua]]. També és el nom de la tècnica utilisada en esta classe de pintura, i dels colors en els que es fa.<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=aquarela DGLV]</ref>

L''''aquarela''' (paraula que prové de l'[[Idioma italià|italià]] ''acquarella'') és una pintura feta sobre [[paper]] o [[cartó]] en colors molt diluïts en [[aigua]]. També és el nom de la tècnica utilisada en esta classe de pintura, i dels colors en els que es fa.<ref>{{DGLV|Aquarela}}</ref>

Els colors utilisats són transparents (segons la cantitat d'aigua en la mescla) i a voltes deixen vore el fondo del paper ([[blanc]]), que actua com un atre verdader to. Es compon de pigments aglutinats en [[goma aràbiga]] o [[mel]]. En els seus procediments s'ampra la pintura per capes transparents, a fi de conseguir major lluentor i soltura en la composició que s'està realisant. En [[Japó]], l'aquarela eixecutada en tinta és denominada ''[[Sumi-e]]''. En la [[pintura chinenca]], [[Pintura de Corea|coreana]] i [[Pintura de Japó|japonesa]] ha segut un mig pictòric dominant, realisat freqüentment en tonalitat monocromàtiques negres o sépia.

Els colors utilisats són transparents (segons la cantitat d'aigua en la mescla) i a voltes deixen vore el fondo del paper ([[blanc]]), que actua com un atre verdader to. Es compon de pigments aglutinats en [[goma aràbiga]] o [[mel]]. En els seus procediments s'ampra la pintura per capes transparents, a fi de conseguir major lluentor i soltura en la composició que s'està realisant. En [[Japó]], l'aquarela eixecutada en tinta és denominada ''[[Sumi-e]]''. En la [[pintura chinenca]], [[Pintura de Corea|coreana]] i [[Pintura de Japó|japonesa]] ha segut un mig pictòric dominant, realisat freqüentment en tonalitat monocromàtiques negres o sépia.

[[Archiu:Tillington Church by John Constable 1834.jpg|thumb|[[John Constable]] ''Iglésia de Tillington'', aquarela, 1834.]]

[[Archiu:Tillington Church by John Constable 1834.jpg|thumb|[[John Constable]] ''Iglésia de Tillington'', aquarela, 1834.]]

La pintura a l'aquarela va començar en l'invenció del [[paper]] en [[China]] poc despuix de [[110 a. C.|100&nbsp;a.&nbsp;C.]] En el [[sigle XII]] els [[àraps]] varen introduir la fabricació del paper en [[Espanya]] i la tecnologia es va estendre a [[Itàlia]] décades més tart. Alguns dels més antics fabricants de paper inclouen a [[Fabriano]] (en Itàlia), obert en [[1276]], i Arches (en França), obert en [[1492]].

La pintura a l'aquarela va començar en l'invenció del [[paper]] en [[China]] poc despuix de [[110 a. C.|100&nbsp;a.&nbsp;C.]] En el [[sigle XII]] els [[àraps]] varen introduir la fabricació del paper en [[Espanya]] i la tecnologia es va estendre a [[Itàlia]] décades més tart. Alguns dels més antics fabricants de paper inclouen a [[Fabriano]] (en Itàlia), obert en [[1276]], i Arches (en França), obert en l'any [[1492]].

L'antecessor de l'aquarela en [[Europa]] va ser el [[pintura al fresc|fresc]] —pintura mural usant pigments en un mig aquós sobre [[algeps]] humit—. Un bon eixemple de fresc és la [[Capella Sixtina]], iniciat en [[1508]] i completat en [[1514]].

L'antecessor de l'aquarela en [[Europa]] va ser el [[pintura al fresc|fresc]] —pintura mural usant pigments en un mig aquós sobre [[algeps]] humit—. Un bon eixemple de fresc és la [[Capella Sixtina]], iniciat en [[1508]] i completat en l'any [[1514]].

El primer us conegut de l'aquarela en Europa és pel pintor [[Pintura renaixentista|renaixentista]] [[italià]] [[Raffaello Santi]] ([[1483]]-[[1520]]), qui pintava en grans cartulines com esbossos de tapissos.

El primer us conegut de l'aquarela en Europa és pel pintor [[Pintura renaixentista|renaixentista]] [[italià]] [[Raffaello Santi]] ([[1483]]-[[1520]]), qui pintava en grans cartulines com esbossos de tapissos.

Atres famosos artistes varen usar l'aquarela per a completar la seua obra a l'[[pintura a l'oli|oli]], incloent a [[Van Dyck]] ([[1599]]-[[1641]]), [[Thomas Gainsborough]] ([[1727]]-[[1788]]), i [[John Constable]] ([[1776]]-[[1837]]).

Atres famosos artistes varen usar l'aquarela per a completar la seua obra a l'[[pintura a l'oli|oli]], incloent a [[Van Dyck]] ([[1599]]-[[1641]]), [[Thomas Gainsborough]] ([[1727]]-[[1788]]), i [[John Constable]] ([[1776]]-[[1837]]).

En la [[Gran Bretanya]] del [[sigle XVIII]], [[Paul Sandby]] ([[1725]]-[[1809]]) va ser cridat pare de l'aquarela britànica.

En la [[Gran Bretanya]] del [[sigle XVIII]], [[Paul Sandby]] ([[1725]]-[[1809]]) va ser nomenat pare de l'aquarela britànica.

Un dels aquarelistes més famosos és [[Joseph Mallord William Turner]] ([[1775]]-[[1850]]), precursor de les tècniques que posteriorment desenrollarien les vanguardes. Els seus quadros reflectixen magníficament la llum i el moviment.

Un dels aquarelistes més famosos és [[Joseph Mallord William Turner]] ([[1775]]-[[1850]]), precursor de les tècniques que posteriorment desenrollarien les vanguardes. Els seus quadros reflectixen magníficament la llum i el moviment.

La tècnica de l'aquarela es basa en la superposició de capes transparents —llavats—, utilisant la blancor del paper per a obtindre efectes i tocs de [[llum]]. A mesura que se superponen més llavats el color es fa més profunt. El color de l'aquarela es pot modificar afegint o llevant [[aigua]], usant [[pinzell]]s, [[Esponja (utensili)|esponges]] o draps.

La tècnica de l'aquarela es basa en la superposició de capes transparents —llavats—, utilisant la blancor del paper per a obtindre efectes i tocs de [[llum]]. A mesura que se superponen més llavats el color es fa més profunt. El color de l'aquarela es pot modificar afegint o llevant [[aigua]], usant [[pinzell]]s, [[Esponja (utensili)|esponges]] o draps.

L'aquarela dona moltes possibilitats: la tècnica del llavat permet crear degradats o llavats uniformes, fins i tot superposició de colors. En la tècnica humit sobre humit es pinta en l'aquarela sobre el soport prèviament humit, obtenint un efecte diferent. També es poden realisar llavats del [[pigment]] una volta sec, depenent del paper, del pigment i la temperatura de l'aigua. La neteja en esponja o un atre element absorbent, el raspat, són alguns eixemples de les àmplies possibilitats que oferix l'aquarela.

L'aquarela dona moltes possibilitats: la tècnica del llavat permet crear degradats o llavats uniformes, inclús superposició de colors. En la tècnica humit sobre humit es pinta en l'aquarela sobre el soport prèviament humit, obtenint un efecte diferent. També es poden realisar llavats del [[pigment]] una volta sec, depenent del paper, del pigment i la temperatura de l'aigua. La neteja en esponja o un atre element absorbent, el raspat, són alguns eixemples de les àmplies possibilitats que oferix l'aquarela.

== Soport ==

== Soport ==

Per a evitar que el paper s'ondulege, s'humix prèviament i es pega a un cércol de [[fusta]], tensant-ho.

Per a evitar que el paper s'ondulege, s'humix prèviament i es pega a un cércol de [[fusta]], tensant-ho.

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

{{Commonscat|Watercolor paintings}}

{{commonscat|Watercolor paintings}}

{{DGLV|Aquarela}}

{{wiktionary}}

* [http://bdh.bne.es/bnesearch/Search.do?tipomaterial3=Acuarelas&doctype2=Dibujos Colecció d'aquareles digitalisades] en la [[Biblioteca Digital Hispánica]] de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]

* [http://bdh.bne.es/bnesearch/Search.do?tipomaterial3=Acuarelas&doctype2=Dibujos Colección de acuarelas digitalizadas] en la [[Biblioteca Digital Hispánica]] de la [[Biblioteca Nacional de España]]

[[Categoria:Pintura]]

[[Categoria:Pintura]]

[[Categoria:Tècniques de pintura]]

[[Categoria:Tècniques de pintura]]