26 006
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − + − +
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Amado Granell Mesado''' ([[Burriana]], [[5 de novembre]] de [[1898]] - † [[Sueca]], [[12 de maig]] de [[1972]]) fon un militar [[Valencians|valencià]] que pertanygué a l'eixèrcit espanyol de la II República.
'''Amado Granell Mesado''' ([[Burriana]], [[5 de novembre]] de [[1898]] - † [[Sueca]], [[12 de maig]] de [[1972]]) fon un militar [[Valencians|valencià]] que pertanygué a l'eixèrcit espanyol de la [[II República Espanyola|II República]].
Amado Granell participà en la [[Guerra Civil espanyola]] enquadrat en l'Eixèrcit Republicà Espanyol i va passar despuix al nort d'[[Àfrica]], a on es va enrolar en la Legió Estrangera Francesa que va combatre a l'[[Alemanya]] nazi durant la [[Segona Guerra Mundial]].
Amado Granell participà en la [[Guerra Civil espanyola]] enquadrat en l'Eixèrcit Republicà Espanyol i va passar despuix al nort d'[[Àfrica]], a on es va enrolar en la Legió Estrangera Francesa que va combatre a l'[[Alemanya]] nazi durant la [[Segona Guerra Mundial]].
Va encapçalar la columna de vehículs de la 9.ª Companyia de la 2.ª Divisió Blindada que, integrada per republicans espanyols, fon la primera unitat militar aliada que entrà en [[París]] despuix de la seua ocupació per la Wehrmacht. Com a tal, va aparéixer en la portada del diari ''Libération'' al sendemà de la lliberació de París, reunit en el líder de la resistència francesa Georges Bidault i el prefecte del Sena, encara que en el titular es dia que havia segut el capità Raymond Dronne «el primer francés que va aplegar a l'Ajuntament» de París.
Va encapçalar la columna de vehículs de la 9.ª Companyia (coneguda com ''La Nueve'') de la 2.ª Divisió Blindada que, integrada per republicans espanyols, fon la primera unitat militar aliada que entrà en [[París]] despuix de la seua ocupació per la [[Wehrmacht]]. Com a tal, va aparéixer en la portada del diari ''Libération'' al sendemà de la lliberació de París, reunit en el líder de la resistència francesa Georges Bidault i el prefecte del Sena, encara que en el titular es dia que havia segut el capità Raymond Dronne «el primer francés que va aplegar a l'Ajuntament» de París.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==