25 179
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
De tornada a [[Espanya]] va escomençar a escriure guions i va treballar com a ajudant de direcció en unes trenta películes, entre elles ''Sócrates'', de [[Roberto Rossellini]].
De tornada a [[Espanya]] va escomençar a escriure guions i va treballar com a ajudant de direcció en unes trenta películes, entre elles ''Sócrates'', de [[Roberto Rossellini]].
(Secció per completar)
En l'any [[1962]] va dirigir la seua única película, ''Los dinamiteros'', un divertit film en blanc i negre basat en el neorealisme italià de films com ''Rufufú''. ''Los dinamiteros'' contava les aventures de tres entranyables vells (un dels quals era interpretat per [[Pepe Isbert]]) que, farts de la misèria que cobraven cada més de la seua [[mutualitat]], decidixen atracar-la per a donar-se, en els diners obtinguts, els caprichos que mai s'havien pogut donar. La película es va estrenar en [[1963]], i pese a la seua calitat i als seus indubtables mèrits va passar casi completament desapercebuda per tots.
Durant els anys següents, Atienza va seguir escrivint guions i va afondar en el gènero de la [[ciència ficció]], escrivint innumerables contes i relats curts. En [[1967]] l'editorial EDHASA li va publicar alguns d'eixos contes en dos volums que es varen titular ''La màquina de matar'' i ''Els viagers de les ulleres blaves'', dins de la colecció Nebulae, especialisada en el gènero. També Edicions Acervo li va publicar diversos relats curts i contes, i el nom d'Atienza va començar a sonar fermament entre els entusiastes del gènero.
A principis dels anys [[1970|70]] fon cridat per [[Televisió Espanyola]] per a realisar un programa informatiu diari en la recent estrenada segona cadena. El programa va durar dos mesos solament, pero va servir per a que Atienza entrara en els engranages de la televisió com a colaborador, i al poc de temps es va fer càrrec d'una série de documentals sobre costums ancestrals espanyoles.
Poc despuix, en [[1971]], va rodar una série anomenada ''Los paladines'', que fon emesa en [[1972]]. Es tractava d'una coproducció de Televisió Espanyola en la televisió alemana, una série d'aventures històrica situada en l'[[Reconquista|Espanya de la Reconquista]] i protagonisada per tres hòmens units per l'encert: el fill cristià d'un senyor feudal, un llaurador i un noble musulmà, que sagellen un pacte d'amistat i es comprometen a ser paladins tant de moros com de cristians.
Els documentals de televisió i la pròpia série ''Los paladines'' varen servir per a que Atienza fora descobrint una [[Espanya]] que estava amagada a la majoria dels espanyols. En el seu deambular filmant llocs apartats i costums ancestrals i [[Mit|mits]] i [[Llegenda|llegendes]] de tot tipo, Atienza va escomençar a acumular abundants senyes sobre [[templaris]], l'[[Atlàntida]], fets malaïts, llegendes populars, el [[Camí de Santiago]], històries de reis i reines, ademés del material suficient per a confeccionar tota una série de guies d'Espanya heterodoxes, des de la guia judeua fins a la de mits i llegendes, aixina com la de recints sagrats, que incloïa una nova visió de l'orige i significat de moltes de les escultures de les nostres catedrals.
L'[[editorial Martínez Roca]] va publicar la seua heterodoxa obra, i durant els següents vint anys Juan García Atienza va realisar innumerables viages a lo llarc i ample d'Espanya, recorrent-la casi pam a pam, i va escriure una trentena de llibres sobre eixos temes que li varen proporcionar gran solvència i reputació internacional i la traducció de bona part de la seua obra ad atres idiomes. Hui en dia Juan García Atienza és considerat una autoritat en l'Espanya secreta, esotèrica i màgica, i els seus texts són estudiats en moltes universitats.
Atienza fallí en la ciutat de Madrit el 16 de juny de l'any 2011, als 80 anys d'edat.
== Obra ==
== Obra ==