124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − El '''poloni''' és un element químic, poc freqüent, metal, radioactiu. És troba en minerals d'[[urani]] de gran radiotoxicitat. Es de molt perillosa utilisació inclús en micrograms per l'alta toxicitat i radioactivitat. − Va ser el primer element descobert pel matrimoni [[Madame Curie|Curie]] mentres investigaven les causes de la radioactivitat de la [[pechblenda]]. + + + + + + + + − El seu símbol és Po i el seu número atòmic és 84. + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Bibliografia
[[Image:polon2.jpg|thumb|200px|right|<center>Poloni</center>]]
[[File:Electron shell 084 polonium2.png|thumb|250px|Poloni]]
El '''poloni''' és un element químic, poc freqüent, metal, radioactiu. És troba en minerals d'[[urani]] de gran radiotoxicitat. És de molt perillosa utilisació inclús en micrograms per l'alta toxicitat i radioactivitat.
Va ser el primer element descobert pel matrimoni [[Marie Curie|Curie]] mentres investigaven les causes de la radioactivitat de la [[pechblenda]].
Es tracta d'un rar metal altament radiactiu, químicament similar al [[teluri]] i al [[bismut]], present en minerals d'[[urani]].
El seu símbol és Po i el seu número atòmic és 84.
== Aplicacions ==
És utilisat en l'indústria aeronàutica i fotogràfica.
És utilisat en l'indústria aeronàutica i fotogràfica.
Mesclat o aleat en [[berili]], el poloni pot ser una font de neutrons, i va ser utilisat com a tal en la bomba atòmica llançada en [[Nagasaki]], per a produir en el breu lapsus de l'implosió (produïda per l'explosiu convencional TNT) un número suficient de neutrons per a desencadenar la reacció en cadena del plutoni, i la consegüent explosió atòmica.
S'utilisa també en dispositius destinats a l'eliminació de càrrega estàtica, en raspalls especials per a eliminar la pols acumulada en películes fotogràfiques i també en fonts de calor per a satèlits artificials o sondes espacials.
== Referències ==
* Carvalho, F.; Fernandes, S.; Fesenko, S.; Holm, E.; Howard, B.; Martin, P.; Phaneuf, P.; Porcelli, D.; Pröhl, G.; Twining, J. (2017). «The Environmental Behavior of Polonium». En Agencia Internacional de Energía Atómica, ed. Technical Reports Series - International Atomic Energy Agency. Technical serie de informes 484 (Viena). p. 1. ISBN 978-92-0-112116-5. ISSN 0074-1914
* Kelley TF (1965). «Polonium 210 content of mainstream cigarette smoke». Science 149 (3683): 537. Bibcode:1965Sci...149..537K. doi:10.1126/science.149.3683.537
* Radford EP Jr, Hunt VR (1964). «Polonium 210: a volatile radioelement in cigarettes». Science 143 (3603): 247-9. Bibcode:1964Sci...143..247R. PMID 14078362. doi:10.1126/science.143.3603.247
== Bibliografia ==
* Adloff, J. P.; MacCordick, H. J. (1995). «The Dawn of Radiochemistry». Radiochimica Acta. 70/71: 13-22. S2CID 99790464. doi:10.1524/ract.1995.7071.special-issue.13., reprinted in Adloff, J. P. (1996). One hundred years after the discovery of radioactivity. p. 17. ISBN 978-3-486-64252-0
* Atterling, H.; Forsling, W. (1959). «Isótopos ligeros de polonio de los bombardeos de platino con iones de carbono». Arkiv för Fysik 15 (1): 81-88. OSTI 4238755PMID 8056596. doi:10.1097/00004032-199409000-00010
* Schulz, Wallace W.; Schiefelbein, Gary F.; Bruns, Lester E. (1969). «Extracción piroquímica de polonio a partir de metal de bismuto irradiado». Ing. Ind. Chem. Proceso Des. Dev. 8 (4): 508-515. doi:10.1021/i260032a013
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Polonium}}
{{DGLV|Poloni}}
[[Categoria:Minerals]]
[[Categoria:Minerals]]
[[Categoria:Metals]]
[[Categoria:Metals]]
[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Indústria]]