78 869
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + Llínea 11:
Llínea 11: − + − + Llínea 36:
Llínea 36: − + Llínea 51:
Llínea 51: − + − + − + Llínea 94:
Llínea 94: − + − − + Llínea 107:
Llínea 106: − + Llínea 114:
Llínea 113: − + Llínea 130:
Llínea 129: − + + + − Posteriorment adquiriren la condició d'estats membres: [[Barbados]] ([[1967]]), [[Trinitat y Tobac]] (1967), [[Jamaica]] ([[1969]]), [[Granada]] ([[1975]]), [[Surinam]] ([[1977]]), [[Dominica]] ([[1979]]), [[Santa Lucía]] (1979), [[Antiga i Barbuda]] ([[1981]]), [[Sant Vicent i les Granadines]] (1981), [[Bahamas]] ([[1982]]), [[Saint Kitts i Nevis]] ([[1984]]), [[Canada]] ([[1989]]), [[Belice]] ([[1991]]) i [[Guyana]] (1991).+ + +
sense resum d'edició
{{Ficha de entitat internacional
{{Ficha d'entitat internacional
|nombre =
|nombre =
|nombre_oficial = {{Llista desplegable
|nombre_oficial = {{Llista desplegable
|título = <center> Organisació dels Estats <br /> Americanes </center>
|título = <center> Organisació dels Estats <br /> Americans </center>
|marco_estilo = border:none; padding: 0; fail fail
|marco_estilo = border:none; padding: 0; fail fail
|título_estilo =
|título_estilo =
|imagen-bandera_tamaño =
|imagen-bandera_tamaño =
|bandera-enlace =
|bandera-enlace =
|imagen-escudo = Organización de los Estados Americanos.svg
|imagen-escudo = Seal of the Organization of American States.png
|imagen-escudo_tamaño =
|imagen-escudo_tamaño =
|escudo-enlace =
|escudo-enlace =
|emblema =
|emblema =
|de =
|de =
|lema =
|lema =
|idioma_oficial =
|idioma_oficial =
|idioma_co-oficial =
|idioma_co-oficial =
|idiomas_oficiales = [[Idioma espanyol|Espanyol]], [[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma portugués|portugués]] y [[Idioma francés|francés]]
|idiomas_oficiales = [[Idioma espanyol|Espanyol]], [[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma portugués|portugués]] i [[Idioma francés|francés]]
|idiomas_co-oficiales =
|idiomas_co-oficiales =
|gobierno =
|gobierno =
|enproceso =
|enproceso =
|enproceso-enlace =
|enproceso-enlace =
|superficie =
|superfície =
|superficie_terrestre =
|superfície_terrestre =
|superficie_Zona Económica Exclusiva =
|superfície_Zona Económica Exclusiva =
|fronteras =
|fronteras =
|población =
|población =
[[Archiu:Bandera Oficial de la OEA.png |thumb|250px|Bandera de l'Organisació dels Estats Americans]]
[[Archiu:Bandera Oficial de la OEA.png |thumb|250px|Bandera de l'Organisació dels Estats Americans]]
[[Archiu:Mapoeaestados miembros.png|right|250px|right|thumb|{{Leyenda|#00a000|Membres Fundadors}}{{Leyenda|#00ff00|Membres Posteriors}}{{Leyenda|#9b9b9b|Encara no són Membres}}]]
[[Archiu:Mapoeaestados miembros.png|right|250px|right|thumb|{{Leyenda|#00a000|Membres Fundadors}}{{Leyenda|#00ff00|Membres Posteriors}}{{Leyenda|#9b9b9b|Encara no són Membres}}]]
L''''Organisació d'Estats Americans''' (OEA) és una organisació de caràcter regional, en la que estan integrants tots els estats independents del continent americà (excepte [[Cuba]]). La OEA fon fundada pels 21 països que el [[30 d'abril]] de [[1948]], durant la [[IX Conferencia Panamericana]], soscrigueren el [[Pacte de Bogota]].
L''''Organisació d'Estats Americans''' (OEA) és una organisació de caràcter regional, en la que estan integrants tots els estats independents del continent americà (excepte [[Cuba]]). La OEA fon fundada pels 21 països que el [[30 d'abril]] de [[1948]], durant la [[IX Conferencia Panamericana]], subscrigueren el [[Pacte de Bogota]].
Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent més immediat fon l'[[Oficina Internacional de les Repúbliques Americanes]] (nomenada Unió Panamericana des de l'any [[1910]]), fundada en [[1890]] i que en l'any [[1948]] es va convertir en Secretaria General de la OEA.
Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent més immediat fon l'[[Oficina Internacional de les Repúbliques Americanes]] (nomenada Unió Panamericana des de l'any [[1910]]), fundada en [[1890]] i que en l'any [[1948]] es va convertir en Secretaria General de la OEA.
== Història ==
== Història ==
En l'any [[1890]], la [[Conferències Interamericanas|Primera Conferència Internacional Panamericana]], efectuada en la ciutat de Washington, va establir la [[Unió Internacional de les Repúbliques Americanes]] i la seua secretaria permanent, l'Oficina Comercial de les Repúbliques Americanes, precursora de la OEA. En l'any [[1910]], esta organisació es va convertir en la [[Unió Panamericana]]. El [[30 d'abril]] de [[1948]], 21 nacions de l'hemisferi es varen reunir en [[Bogotà]] ([[Colòmbia]]), per a adoptar la ''[[Carta de l'Organisació dels Estats Americans]]'', en la qual varen confirmar el seu respal a les metes comunes i el respecte a la sobirania de cada u dels països. La OEA va tindre una inauguració turbulenta, ya que l'IX Conferència Panamericana va deure ser traslladada als camps del [[Gimnasi Modern]] pels [[Bogotazo|disturbis del 9 d'abril]].
En l'any [[1890]], la [[Conferències Interamericanes|Primera Conferència Internacional Panamericana]], efectuada en la ciutat de Washington, va establir la [[Unió Internacional de les Repúbliques Americanes]] i la seua secretaria permanent, l'Oficina Comercial de les Repúbliques Americanes, precursora de la OEA. En l'any [[1910]], esta organisació es va convertir en la [[Unió Panamericana]]. El [[30 d'abril]] de [[1948]], 21 nacions de l'hemisferi es varen reunir en [[Bogotà]] ([[Colòmbia]]), per a adoptar la ''[[Carta de l'Organisació dels Estats Americans]]'', en la qual varen confirmar el seu respal a les metes comunes i el respecte a la sobirania de cada u dels països. La OEA va tindre una inauguració turbulenta, ya que l'IX Conferència Panamericana va deure ser traslladada als camps del [[Gimnasi Modern]] pels [[Bogotazo|disturbis del 9 d'abril]].
== Estructura ==
== Estructura ==
* Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors
* Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors
* Consell Permanent
* Consell Permanent
* Secretaría General
* Secretaria General
Entre els seus organismes especialisats es troben:
Entre els seus organismes especialisats es troben:
* Consell Interamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (CIECC)
* Consell Interamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (CIECC)
* Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)
* Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)
* Institut Indigeniste Interamericà (III)
* Institut Indigeniste Interamericà (III)
* Organisacio Panamericana de la Salut (OPS)
* Organisació Panamericana de la Salut (OPS)
Darrere la ratificació del [[Protocol de Managua]], un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC.
Darrere la ratificació del [[Protocol de Managua]], un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC.
== Membres ==
== Membres ==
Els membres fundadors de la OEA foren [[Argentina]], [[Bolivia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Colombia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]] (expulsada de l'Organisacio en [[1962]]), [[Republica Dominicana]], [[Equador]], [[El Salvador]], [[Estats Units]], [[Guatemala]], [[Haiti]], [[Hondures]], [[Mexico]], [[Nicaragua]], [[Panama]], [[Paraguay]], [[Peru]], [[Uruguay]] i [[Veneçuela]].
Els membres fundadors de la OEA foren [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]] (expulsada de l'Organisació en [[1962]]), [[República Dominicana]], [[Equador]], [[El Salvador]], [[Estats Units]], [[Guatemala]], [[Haití]], [[Hondures]], [[Mexic]], [[Nicaragua]], [[Panamà]], [[Paraguai]], [[Perú]], [[Uruguai]] i [[Veneçuela]].
Posteriorment adquiriren la condició d'estats membres: [[Barbados]] ([[1967]]), [[Trinitat i Tobago]] (1967), [[Jamaica]] ([[1969]]), [[Granada]] ([[1975]]), [[Surinam]] ([[1977]]), [[Dominica]] ([[1979]]), [[Santa Llúcia]] (1979), [[Antigua i Barbuda]] ([[1981]]), [[Sant Vicent i les Granadines]] (1981), [[Bahames]] ([[1982]]), [[Sant Cristòfol i Nevis]] ([[1984]]), [[Canadà]] ([[1989]]), [[Belize]] ([[1991]]) i [[Guyana]] (1991).
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Organization of American States}}
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Amèrica]]