Diferència entre les revisions de "José Maria Ferrero Pastor"
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Jmferrero.jpg|thumb|250px|El mestre Ferrero]] |
| − | '''José María Ferrero Pastor''' | + | |
| + | '''José María Ferrero Pastor''' ([[Ontinyent]], [[21 de diciembre]] de [[1926]] - † [[26 de juliol]] de [[1987]]), va ser un compositor de música, [[Comunitat Valenciana|valencià]] especialisat en música festera de [[Moros i Cristians]]. | ||
==Compositor de Musica Festera== | ==Compositor de Musica Festera== | ||
| − | Com a compositor s' | + | Com a compositor s'inicià en l'any [[1945]] en el passodoble titulat "[[Ontinyent]]". El fet de nàixer i viure en un lloc tan marcadament fester, va ser sense dubte u dels principals factors que influïren en el Mestre Ferrero per dedicar-se casi per complet al estudi, composició i perfeccionament de la música composta per a la festa de [[Moros i Cristians]]. Considerat com el més prolífic, vanguardiste i perfeccioniste dels compositors de Música Festera, arribant una de les seues obres a estar considerada com el verdader himne de la festa, "[[Chimo]]". |
| − | La seua gran passió per la festa de [[Moros i Cristians]] i la música, fa que | + | La seua gran passió per la festa de [[Moros i Cristians]] i la música, fa que despuix de conseguir variats premis en l'any [[1972]] compondrà la primera peça simfònica basada en l'història de la dominació [[àrap]] i la reconquista creant aixina el poema simfònic "Els Morocristians d’[[Ontinyent]]". Posteriorment va fer l'instrumentació de la que seria la primera Missa Festera, composta por el P. [[Vicente Pérez-Jorge]] O.F.M. |
| − | En 1985 compon la seua segona obra simfònica basada en la festa, en este cas "Fantasia Muladiana". Estrenada junt en atres 4 reconeguts autors en el II Congres de la Festa de [[Moros i Cristians]] celebrat en [[Ontinyent]] eixe any. | + | En l'any [[1985]] compon la seua segona obra simfònica basada en la festa, en este cas "Fantasia Muladiana". Estrenada junt en atres 4 reconeguts autors en el II Congres de la Festa de [[Moros i Cristians]] celebrat en [[Ontinyent]] eixe any. |
| − | |||
==Producció Musical== | ==Producció Musical== | ||
La seua producció queda resumida de la següent manera: | La seua producció queda resumida de la següent manera: | ||
Va compondre, 18 passodobles, 19 marches mores, 3 marches cristianes, 1 marcha fúnebre, 1 vals, 1 madrigal, 1 esbós simfònic, 1 fantasia 1 poema simfònic. Deixa incomplets una marcha cristiana i un passodoble". | Va compondre, 18 passodobles, 19 marches mores, 3 marches cristianes, 1 marcha fúnebre, 1 vals, 1 madrigal, 1 esbós simfònic, 1 fantasia 1 poema simfònic. Deixa incomplets una marcha cristiana i un passodoble". | ||
| + | ==Vida== | ||
| + | Va faltar en tràgic accident de tràfic, en l'any [[1987]]. | ||
| − | == | + | == Referències == |
| − | + | * [https://www.mestreferrero.com/biografia/ «Jose Maria Ferrero Pastor». Mestre Ferrero, 2012] | |
| + | * [https://www.academia.edu/8890307/An%C3%A1lisis_estil%C3%ADstico_y_musical_de_la_marcha_mora_El_K%C3%A1bila_1965_de_Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Ferrero_Pastor Análisis estilístico y musical de la marcha mora El Kábila (1965) de José María Ferrero Pastor] | ||
| + | * https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/39047/099348.pdf?sequence=1&isAllowed=y La aportación de Jose María Ferrero Pastor a la música de Moros y Cristianos de Alcoy. Ana Mª Botella Nicolás. Revista Folklore | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [http://www.saudites.com/valencia/musica/compositors/jmferrero.htm Biografia. Comparsa Saudites d'Ontinyent] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Músics]] | ||
[[Categoria:Músics valencians]] | [[Categoria:Músics valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors valencians]] | ||
Última revisió del 15:25 18 ago 2023
José María Ferrero Pastor (Ontinyent, 21 de diciembre de 1926 - † 26 de juliol de 1987), va ser un compositor de música, valencià especialisat en música festera de Moros i Cristians.
Compositor de Musica Festera[editar | editar còdic]
Com a compositor s'inicià en l'any 1945 en el passodoble titulat "Ontinyent". El fet de nàixer i viure en un lloc tan marcadament fester, va ser sense dubte u dels principals factors que influïren en el Mestre Ferrero per dedicar-se casi per complet al estudi, composició i perfeccionament de la música composta per a la festa de Moros i Cristians. Considerat com el més prolífic, vanguardiste i perfeccioniste dels compositors de Música Festera, arribant una de les seues obres a estar considerada com el verdader himne de la festa, "Chimo". La seua gran passió per la festa de Moros i Cristians i la música, fa que despuix de conseguir variats premis en l'any 1972 compondrà la primera peça simfònica basada en l'història de la dominació àrap i la reconquista creant aixina el poema simfònic "Els Morocristians d’Ontinyent". Posteriorment va fer l'instrumentació de la que seria la primera Missa Festera, composta por el P. Vicente Pérez-Jorge O.F.M.
En l'any 1985 compon la seua segona obra simfònica basada en la festa, en este cas "Fantasia Muladiana". Estrenada junt en atres 4 reconeguts autors en el II Congres de la Festa de Moros i Cristians celebrat en Ontinyent eixe any.
Producció Musical[editar | editar còdic]
La seua producció queda resumida de la següent manera: Va compondre, 18 passodobles, 19 marches mores, 3 marches cristianes, 1 marcha fúnebre, 1 vals, 1 madrigal, 1 esbós simfònic, 1 fantasia 1 poema simfònic. Deixa incomplets una marcha cristiana i un passodoble".
Vida[editar | editar còdic]
Va faltar en tràgic accident de tràfic, en l'any 1987.
Referències[editar | editar còdic]
- «Jose Maria Ferrero Pastor». Mestre Ferrero, 2012
- Análisis estilístico y musical de la marcha mora El Kábila (1965) de José María Ferrero Pastor
- https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/39047/099348.pdf?sequence=1&isAllowed=y La aportación de Jose María Ferrero Pastor a la música de Moros y Cristianos de Alcoy. Ana Mª Botella Nicolás. Revista Folklore