Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Joaquín Rodrigo Vidre | | | nom = Joaquín Rodrigo Vidre |
− | | image = <center>[[File:Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG|thumb|250px|]]</center> | + | | image = <center>[[File:Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG|250px|]]</center> |
| | peu = Bust de Joaquín Rodrigo | | | peu = Bust de Joaquín Rodrigo |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
Llínea 11: |
Llínea 11: |
| }} | | }} |
| | | |
− | '''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - [[Madrit]], [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]] de música culta. | + | '''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - † [[Madrit]], [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]] de música culta. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]]. | | Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]]. |
| | | |
− | Inicià els seus estudis musicals en només 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent. | + | Inicià els seus estudis musicals en a soles 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent. |
| | | |
− | En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit. | + | En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemanya]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit. |
| | | |
| En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'', obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista. | | En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'', obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista. |
Llínea 36: |
Llínea 36: |
| | | |
| [[Image:Aranjuez MonumentoJoaquinRodrigo1.jpg|right|thumb|Monument a Joaquín Rodrigo en [[Aranjuez]]|150px]] | | [[Image:Aranjuez MonumentoJoaquinRodrigo1.jpg|right|thumb|Monument a Joaquín Rodrigo en [[Aranjuez]]|150px]] |
− | === Orquestales === | + | === Orquestals === |
| | | |
| * Conjunt sinfònic de vent (Symphonic Wind Ensemble) | | * Conjunt sinfònic de vent (Symphonic Wind Ensemble) |
Llínea 128: |
Llínea 128: |
| * ''Tríptic de Mossèn Cinto'' (1934-1946) | | * ''Tríptic de Mossèn Cinto'' (1934-1946) |
| * ''Cuatro canciones en lengua catalana'' (1935) | | * ''Cuatro canciones en lengua catalana'' (1935) |
− | * ''[[Cuatro madrigales amatorios]]'' (1947) | + | * ''Cuatro madrigales amatorios'' (1947) |
| * ''Romance del comendador de Ocaña'' (1947). | | * ''Romance del comendador de Ocaña'' (1947). |
| * ''Ausencias de Dulcinea'' (1948); Primer premi de ''Competición de Cervantes'' | | * ''Ausencias de Dulcinea'' (1948); Primer premi de ''Competición de Cervantes'' |
Llínea 141: |
Llínea 141: |
| * ''Cántico de San Francisco de Asís'' (1982) | | * ''Cántico de San Francisco de Asís'' (1982) |
| | | |
− | === Música de escena === | + | === Música d'escena === |
| * Ballets : ''Pavana Real'', ''Juana y los caldereros'', ''La bella durmiente'' | | * Ballets : ''Pavana Real'', ''Juana y los caldereros'', ''La bella durmiente'' |
| * Zarzuela : ''El Hijo Fingido'' | | * Zarzuela : ''El Hijo Fingido'' |
| * Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada) | | * Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada) |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * [https://www.bne.es/es/noticias/0523-paisaje-acustico-joaquin-rodrigo-bne «El paisaje acústico de Joaquín Rodrigo en la Biblioteca Nacional | Biblioteca Nacional de España». www.bne.es] |
| + | * [https://dbe.rah.es/biografias/4585/joaquin-rodrigo-vidre «Joaquín Rodrigo Vidre | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. ] |
| + | * Laredo, Carlos. (2015). ''Joaquín Rodrigo''. Sinerrata Editores. ISBN 9788415521235 |
| + | * [https://recursos.march.es/web/musica/publicaciones/semblanzas/pdf/rodrigo.pdf Suárez Pajares, Javier «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Joaquín Rodrigo (1901-1999)». Revista de la Fundación Juan March, 384, 2009, pàg. 2-7] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Carrillo, Luisa. (D.L. 2012). ''25 años de música''. Ajuntament de València, Servicio de Publicaciones. ISBN 9788484843726. OCLC 828281089. |
| + | * Kamhi de Rodrigo, Victoria; translated by Ellen Wilkerson. ''Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side''. Pittsburgh: Latin American Literary Review Press, 1992. ISBN 093548051X |
| + | * Marco, Tomás. ''Historia de la música española. Siglo XX.'' Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8506-2 |
| + | * Sopeña, Federico. ''Historia de la música española contemporánea.'' Madrid: Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Joaquín Rodrigo}} |
| | | |
| * [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia] |