Diferència entre les revisions de "Joaquín Rodrigo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Joaquín Rodrigo Vidre
 
| nom = Joaquín Rodrigo Vidre
−
| image = <center>[[File:Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG|thumb|250px|]]</center>
+
| image = <center>[[File:Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG|250px|]]</center>
 
| peu = Bust de Joaquín Rodrigo
 
| peu = Bust de Joaquín Rodrigo
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 11: Llínea 11:
 
}}
 
}}
  
−
'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - [[Madrit]],​ [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]] de música culta.  
+
'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - † [[Madrit]],​ [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]] de música culta.  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 17: Llínea 17:
 
Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]].
 
Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]].
  
−
Inicià els seus estudis musicals en només 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.
+
Inicià els seus estudis musicals en a soles 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.
  
−
En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.
+
En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemanya]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.
  
 
En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'',​ obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista.
 
En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'',​ obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista.
Llínea 36: Llínea 36:
  
 
[[Image:Aranjuez MonumentoJoaquinRodrigo1.jpg|right|thumb|Monument a Joaquín Rodrigo en [[Aranjuez]]|150px]]
 
[[Image:Aranjuez MonumentoJoaquinRodrigo1.jpg|right|thumb|Monument a Joaquín Rodrigo en [[Aranjuez]]|150px]]
−
=== Orquestales ===
+
=== Orquestals ===
  
 
* Conjunt sinfònic de vent (Symphonic Wind Ensemble)
 
* Conjunt sinfònic de vent (Symphonic Wind Ensemble)
Llínea 128: Llínea 128:
 
* ''Tríptic de Mossèn Cinto'' (1934-1946)
 
* ''Tríptic de Mossèn Cinto'' (1934-1946)
 
* ''Cuatro canciones en lengua catalana'' (1935)
 
* ''Cuatro canciones en lengua catalana'' (1935)
−
* ''[[Cuatro madrigales amatorios]]'' (1947)
+
* ''Cuatro madrigales amatorios'' (1947)
 
* ''Romance del comendador de Ocaña'' (1947).
 
* ''Romance del comendador de Ocaña'' (1947).
 
* ''Ausencias de Dulcinea'' (1948); Primer premi de ''Competición de Cervantes''
 
* ''Ausencias de Dulcinea'' (1948); Primer premi de ''Competición de Cervantes''
Llínea 141: Llínea 141:
 
* ''Cántico de San Francisco de Asís'' (1982)
 
* ''Cántico de San Francisco de Asís'' (1982)
  
−
=== Música de escena ===
+
=== Música d'escena ===
 
* Ballets : ''Pavana Real'', ''Juana y los caldereros'', ''La bella durmiente''
 
* Ballets : ''Pavana Real'', ''Juana y los caldereros'', ''La bella durmiente''
 
* Zarzuela : ''El Hijo Fingido''
 
* Zarzuela : ''El Hijo Fingido''
 
* Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada)
 
* Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada)
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.bne.es/es/noticias/0523-paisaje-acustico-joaquin-rodrigo-bne «El paisaje acústico de Joaquín Rodrigo en la Biblioteca Nacional | Biblioteca Nacional de España». www.bne.es]
 +
* [https://dbe.rah.es/biografias/4585/joaquin-rodrigo-vidre «Joaquín Rodrigo Vidre | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. ]
 +
* Laredo, Carlos. (2015). ''Joaquín Rodrigo''. Sinerrata Editores. ISBN 9788415521235
 +
* [https://recursos.march.es/web/musica/publicaciones/semblanzas/pdf/rodrigo.pdf Suárez Pajares, Javier «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Joaquín Rodrigo (1901-1999)». Revista de la Fundación Juan March, 384, 2009, pàg. 2-7]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Carrillo, Luisa. (D.L. 2012). ''25 años de música''. Ajuntament de València, Servicio de Publicaciones. ISBN 9788484843726. OCLC 828281089.
 +
* Kamhi de Rodrigo, Victoria; translated by Ellen Wilkerson. ''Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side''. Pittsburgh: Latin American Literary Review Press, 1992. ISBN 093548051X
 +
* Marco, Tomás. ''Historia de la música española. Siglo XX.'' Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8506-2
 +
* Sopeña, Federico. ''Historia de la música española contemporánea.'' Madrid: Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Joaquín Rodrigo}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia]

Última revisió del 19:30 12 ago 2023

Joaquín Rodrigo Vidre
Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG
Bust de Joaquín Rodrigo
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Músic i compositor.
Naiximent: 22 de novembre de 1901
Lloc de naiximent: Sagunt, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 6 de juliol de 1999
Lloc de defunció: Madrit, Espanya


Joaquín Rodrigo Vidre, I marqués dels Jardins d'Aranjuez (Sagunt, 22 de novembre de 1901 - † Madrit,​ 6 de juliol de 1999), també conegut com el Mestre Rodrigo, fon un músic i compositor valencià de música culta.

Biografia[editar | editar còdic]

Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del Camp de Morvedre, el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, Santa Cecilia) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o diftèria. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la música.

Inicià els seus estudis musicals en a soles 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de Valéncia. Les seues primeres composicions (Suite per a piano, Dos esbossos, suite per a piano i violí i Siciliana, per a violonchelo) daten de l'any 1923. La seua primera obra per a orquesta és Juglares, que data de 1924 i fon premiada en Valéncia i Madrit. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra Cinc peces infantils, que més tart seria premiada també en París. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en braille, sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.

En l'any 1927, seguint l'eixemple dels seus antecessors Isaac Albéniz, Manuel de Falla, Enrique Granados i Joaquín Turina, Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la École Normale de Musique, a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en Maurice Ravel, Darius Milhaud, Arthur Honegger, Ígor Stravinski i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el 19 de giner de 1933. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en Viena, i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure Sonata d'adeu, per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any 1935. Continuà els seus estudis de música en França en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en Alemanya, Àustria i Suïssa, abans de tornar a Espanya en l'any 1939 i instalar-se definitivament en Madrit.

En l'any 1940 té lloc en Barcelona l'estrena mundial del Concert d'Aranjuez per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any 1943 és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu Concert heròic per a piano i orquesta,​ obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En 1996, seria revisat per Joaquín Achúcarro, allaugerant la càrrega solista.

Joaquín Rodrigo també va cultivar especialment la cançó, entre les que es conten Càntic de l'esposa o els Quatre madrigals amatoris.

Cal destacar ademés l'aportació definitiva de Joaquín Rodrigo al repertori per a guitarra, conseguint la seua dignificació i la seua consagració internacional com a instrument de concert, en una menció especial per a la seua obra Fantasia per a un gentilhome, composta en 1954 sobre temes del compositor barroc Gaspar Sanz.

En l'any 1983 fon guardonat en el Premi Nacional de Música d'Espanya i fon ennoblit en 1991 pel rei Joan Carles I en el títul de Marqués dels Jardins d'Aranjuez. Cinc anys despuix, li va ser concedit un atre gran honor, el Premi Príncip d'Astúries, otorgat "per la seua extraordinària contribució a la música espanyola a la que ha aportat nous impulsos per a una proyecció universal". Eixe mateix any 1996 rep la Medalla d'Or de Sagunt, la Gran Creu de l'Orde Civil de la Solidaritat Social, i l'Estrela d'Or de la Comunitat de Madrit. En 1998 el govern francés li honra en el títul de "Commandeur dones Arts et dones Lettres", i poc despuix, rep el Premi al Millor Autor de Música Clàssica de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). També en 1998 li va ser concedida la Medalla d'Honor de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo, i a l'any següent, la Medalla d'Or del Festival de Granada. El Palau de la Música de Valéncia va nomenar la sala de cambra o "sala B" en el seu nom.​ El conservatori superior de Valéncia es diu també "Joaquin Rodrigo".

Joaquín Rodrigo va fallir en Madrit el 6 de juliol de 1999, dos anys despuix del decés de la seua dòna. Victoria Kamhi havia segut la seua companyera inseparable i la colaboradora més important en tots els aspectes del seu treball com a compositor. Abdós descansen en el panteó familiar del cementeri d'Aranjuez junt a una guitarra cubista Homenage a Joaquín Rodrigo de l'escultor Pablo Serrano.

En el principal objectiu d'assegurar la preservació i difusió de la música de Joaquín Rodrigo, la seua filla Cecilia, va fundar l'editorial Edicions Joaquín Rodrigo en l'any 1989, i va crear la Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation en 1999.

Obra[editar | editar còdic]

Monument a Joaquín Rodrigo en Aranjuez

Orquestals[editar | editar còdic]

  • Conjunt sinfònic de vent (Symphonic Wind Ensemble)
    • Adagio Para Orquesta de Instrumentos de Viento - Primera interpretació pública en Pittsburgh, Pennsylvania en 1966
  • Orquesta
    • Juglares (1923); primera interpretació pública: 1924, Valéncia.
    • Cinco piezas infantiles (1924)
    • Tres viejos aires de danza (1926, 1929)
    • Per la flor del lliri blau (1934.
    • Soleriana- Primera interpretació pública de la Filarmònica de Berlín, el 22 de agosto de 1953 en Berlín.
    • Música para un jardín (1957)
    • A la busca del más allá (1976)
    • Palillos y panderetas (1982)
  • Orquesta de cordes
    • Zarabanda lejana y Villancico (1927-1930)
    • Dos piezas caballerescas (1945)

Concert[editar | editar còdic]

  • Piano
    • Concierto heróico para piano y orquesta (1943)
  • Cello
    • Concierto en modo galante para violonchelo y orquesta (1949)
    • Concierto como un divertimento para violonchelo y orquesta (1981)
  • Guitarra
    • Concierto de Aranjuez (1939)
    • Fantasía para un gentilhombre (1954)
    • Concierto Andaluz (1967) per a quatre guitarres i orquesta
    • Concierto madrigal (1968) per a dos guitarres i orquesta
    • Concierto para una fiesta (1982)
  • Violí
    • Cançoneta para violín y orquesta de cuerda (1923)
    • Concierto de estío para violín y orquesta (1944)
  • Arpa
    • Concierto serenata (1954), per a arpa i orquesta
    • Sones en la Giralda (Fantasía sevillana) (1963), per a arpa i orquesta
  • Flauta
    • Concierto pastoral (1978), per a flauta i orquesta

Instrumental[editar | editar còdic]

  • Guitarra
    • Invocación y danza (1961) — Primer premi, Coupe International de Guitare, awarded by Office de Radiodiffusion-Télévision Française (ORTF)
    • Three Spanish Pieces - Tres Piezas Españolas - Fandango,Passacaglia,Zapateado - (1954)
    • Elogio de la guitarra (1971)
    • Dos preludios
    • En los trigales (1938)
    • Junto al Generalife
    • Sonata Giocosa
    • Toccata (1933- estrena 2006)
    • Tonadilla (2 guitarras)
    • Sonata a la española
    • Zarabanda lejana y Villancico (1926)
    • Tres pequeñas piezas (Ya se van los pastores- Por los caminos de Santiago- Pequeña Sevillana)
  • Piano
    • Suite para piano
    • Sonata de adiós
    • Sonatas de Castilla
    • Serenata española
    • Marcha de los subsecretarios
    • Preludio al Gallo mañanero
    • Tres evocaciones
    • Cinco danzas de España
    • A l'ombre de Torre Bermeja (Homenaje a Ricardo Viñes)
  • Violí
    • Capriccio
  • Violonchelo
    • Como una fantasía (1980)
  • Música de cambra
    • Dos esbozos per a violí i piano
    • Sonata pimpante per a violí i piano
    • Rumaniana per a violí i piano
    • Set cançons valencianes per a violí i piano
    • Siciliana per a violonchelo i piano
    • Sonata a la breve per a violonchelo i piano
    • Aria antigua per a flauta i piano

Música vocal[editar | editar còdic]

  • Cántico de la esposa (1934)
  • Tríptic de Mossèn Cinto (1934-1946)
  • Cuatro canciones en lengua catalana (1935)
  • Cuatro madrigales amatorios (1947)
  • Romance del comendador de Ocaña (1947).
  • Ausencias de Dulcinea (1948); Primer premi de Competición de Cervantes
  • Cuatro canciones sefardíes (1965)
  • Cantos de amor y de guerra (1968)
  • Rosaliana (1965)

Música coral[editar | editar còdic]

  • Retablo de Navidad (1952)
  • Música para un códice salmantino, sobre un text de Miguel de Unamuno, escrita per a la celebració del VII Centenari de l'Universitat de Salamanca (1954)
  • Himnos de los neófitos de Qumran (1965, 1974)
  • Cántico de San Francisco de Asís (1982)

Música d'escena[editar | editar còdic]

  • Ballets : Pavana Real, Juana y los caldereros, La bella durmiente
  • Zarzuela : El Hijo Fingido
  • Oratorio : La Azucena de Quito (inacabada)

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Carrillo, Luisa. (D.L. 2012). 25 años de música. Ajuntament de València, Servicio de Publicaciones. ISBN 9788484843726. OCLC 828281089.
  • Kamhi de Rodrigo, Victoria; translated by Ellen Wilkerson. Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side. Pittsburgh: Latin American Literary Review Press, 1992. ISBN 093548051X
  • Marco, Tomás. Historia de la música española. Siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8506-2
  • Sopeña, Federico. Historia de la música española contemporánea. Madrid: Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joaquín_Rodrigo&oldid=275206»