Canvis

L'artícul masculí en valencià és ''el'' i el seu plural és ''els''.

L'artícul masculí en valencià és ''el'' i el seu plural és ''els''.

En l’actualitat les formes clàssiques de l’artícul (''lo'' i ''los'') en qualsevol posició han segut substituïdes en bona mida per les formes ''el'' i ''els'' (formes generals actuals de l’artícul). Les formes clàssiques només tenen vitalitat plena en les comarques més septentrionals (el Maestrat, fonamentalment)<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/12.pdf</ref>, a on s'utilisa l'artícul masculí ''lo'' i el seu plural ''los'' excepte si la paraula anterior acaba en vocal, llavors passa a ser també ''el'' i ''els''. Davant de paraula escomençada per vocal, l'artícul masculí singular s'apostrofa: ''el/lo home'' passa a ser ''l'home'', i juntament en les preposicions ''a'', ''de'' i ''per'', l'artícul masculí es contrau: ''a'', ''de'' i ''per'' + el/lo = ''al'', ''del'' i ''pel''; ''a'', ''de'' i ''per'' + ''els/los'' = ''als'', ''dels'' i ''pels''.

En l'actualitat les formes clàssiques de l’artícul (''lo'' i ''los'') en qualsevol posició han segut substituïdes en bona mida per les formes ''el'' i ''els'' (formes generals actuals de l’artícul). Les formes clàssiques només tenen vitalitat plena en les comarques més septentrionals (el Maestrat, fonamentalment)<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/12.pdf</ref>, a on s'utilisa l'artícul masculí ''lo'' i el seu plural ''los'' excepte si la paraula anterior acaba en vocal, llavors passa a ser també ''el'' i ''els''. Davant de paraula escomençada per vocal, l'artícul masculí singular s'apostrofa: ''el/lo home'' passa a ser ''l'home'', i juntament en les preposicions ''a'', ''de'' i ''per'', l'artícul masculí es contrau: ''a'', ''de'' i ''per'' + el/lo = ''al'', ''del'' i ''pel''; ''a'', ''de'' i ''per'' + ''els/los'' = ''als'', ''dels'' i ''pels''.

=== Orige de l'artícul masculí ===

=== Orige de l'artícul masculí ===

L'artícul masculí del valencià té el seu orige en el demostratiu neutre llatí ''illud'', que volia dir ''allò''. Posteriorment va caure la [[D|de]] final, passant a ser ''illu'', la primera sílaba també va caure, passant a ser ''lu'' i, finalment, la vocal final s'obrí en o, convertint-se finalment en ''lo'', que era l'artícul que s'usava en valencià clàssic, pero en el pas del temps est artícul encara evolucionà més: era costum antigament apostrofar l'artícul ''lo'' a la paraula que anava despuix (com hui en dia es diu ''l'home'' i no ''el home'' o ''lo home''), pero també a la que anava davant (com per eixemple: ''Lo rei digué: "que'l senyor vinga"'' en conte de: ''Lo rei digué: "que lo senyor vinga"'') que és com s'escrivia en el [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or]], més tart, eixa forma apostrofada a la paraula anterior començà a escriure-se'n separada i en una [[E|e]] al principi, i encara es manté aixina hui en dia en el nort de Castelló (per eixemple: ''Lo rei digué: "que el senyor vinga"''), pero en el restant del valencià, eixa forma ''el'' acabà quallant en totes les posicions, no a soles darrere de paraules acabades en vocal, i és com se diu hui en dia en el restant del territori valencià. L'artícul ''lo'' encara sobreviu en el valencià parlat del nort de Castelló i, en el restant del territori, en algunes expressions com ''tot lo món'' o ''en lo carrer'' i en alguns noms propis com ''[[Canet lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.

L'artícul masculí del valencià té el seu orige en el demostratiu neutre [[llatí]] ''illud'', que volia dir ''allò''. Posteriorment va caure la [[D|de]] final, passant a ser ''illu'', la primera sílaba també va caure, passant a ser ''lu'' i, finalment, la vocal final s'obrí en o, convertint-se finalment en ''lo'', que era l'artícul que s'usava en valencià clàssic, pero en el pas del temps est artícul encara evolucionà més: era costum antigament apostrofar l'artícul ''lo'' a la paraula que anava despuix (com hui en dia es diu ''l'home'' i no ''el home'' o ''lo home''), pero també a la que anava davant (com per eixemple: ''Lo rei digué: "que'l senyor vinga"'' en conte de: ''Lo rei digué: "que lo senyor vinga"'') que és com s'escrivia en el [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or]], més tart, eixa forma apostrofada a la paraula anterior començà a escriure-se'n separada i en una [[E|e]] al principi, i encara es manté aixina hui en dia en el nort de Castelló (per eixemple: ''Lo rei digué: "que el senyor vinga"''), pero en el restant del valencià, eixa forma ''el'' acabà quallant en totes les posicions, no a soles darrere de paraules acabades en vocal, i és com se diu hui en dia en el restant del territori valencià. L'artícul ''lo'' encara sobreviu en el valencià parlat del nort de Castelló i, en el restant del territori, en algunes expressions com ''tot lo món'' o ''en lo carrer'' i en alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.

== L'artícul femení ==

== L'artícul femení ==

L'artícul neutre en valencià és ''lo'', a diferència de l'artícul masculí ''el''/''lo'', este no s'apostrofa ni es contrau i no té plural. No s'ha de confondre en l'artícul masculí ''lo'', que sí que s'apostrofa, se contrau i té plural.

L'artícul neutre en valencià és ''lo'', a diferència de l'artícul masculí ''el''/''lo'', este no s'apostrofa ni es contrau i no té plural. No s'ha de confondre en l'artícul masculí ''lo'', que sí que s'apostrofa, se contrau i té plural.

Entitats pancatalanistes com l'[[AVL]] o l'[[IEC]] rebugen l'us d'un artícul neutre i el substituïxen per l'artícul masculí perquè en valencià i en català antics l'artícul neutre era igual que el masculí (aixina oracions com ''lo millor del món'' passarien a ser ''el millor del món''). Açò ha segut i és criticat tant per valencians com per catalans. L'AVL, pero, accepta l'artícul ''lo'' neutre com a coloquial.

Entitats pancatalanistes com l'[[AVL]] o l'[[IEC]] rebugen l'us d'un artícul neutre diferent del masculí i el substituïxen per l'artícul masculí perque en valencià i en català antics l'artícul neutre era igual que el masculí (aixina oracions com ''lo millor del món'' i ''el millor del món'', que volen dir coses diferents, passarien a ser les dos: ''el millor del món'', perdent-se aixina la diferència i introduint regles gramaticals que el parlant rebuja). Açò ha segut i és criticat tant per valencians com per catalans. L'AVL i l'IEC, pero, accepten l'artícul ''lo'' neutre com a coloquial, encara que l'IEC només el recomana en situacions orals informals.

=== Orige de l'artícul neutre ===

=== Orige de l'artícul neutre ===

L'artícul neutre té exactament el mateix orige que l'artícul masculí, això és perquè l'artícul ''lo'' antigament s'usava com a artícul masculí i com a neutre (de fet, el seu orige és un demostratiu neutre), pero mentres que en la majoria del valencià l'artícul masculí fon substituït per la seua forma ''el'', l'artícul neutre sempre es va mantindre ''lo'' fins a hui en dia.

L'artícul neutre té exactament el mateix orige que l'artícul masculí, això és perque l'artícul ''lo'' antigament s'usava com a artícul masculí i com a neutre (de fet, el seu orige és un demostratiu neutre, ''illud''), pero mentres que en la majoria del valencià l'artícul masculí fon substituït per la seua forma ''el'', l'artícul neutre sempre es va mantindre ''lo'' fins a hui en dia.

== L'artícul salat ==

== L'artícul salat ==

En la localitat alacantina de Tàrbena, que fon repoblada per mallorquins, se manté una característica molt peculiar: s'usa l'artícul salat, que és un préstam que la [[llengua balear]] feu al Valencià

En les localitats alacantines de Tàrbena i La Vall de Gallinera, que foren repoblades per mallorquins, se manté una característica molt peculiar: s'usa l'artícul salat, que és un préstam que la [[llengua balear]] feu al valencià

 

=== El funcionament de l'artícul salat ===

=== El funcionament de l'artícul salat ===

L'artícul salat és igual que l'artícul del restant del valencià pero substituint la [[L|el]] per una [[S|es]]: ''es coche'', ''es coches'', ''sa casa'' i ''ses cases''. L'artícul singular femení i masculí s'apostrafa: ''s'artícul'', ''s'espardenya'' (l'artícul masculí plural és igual que el sigular pero no s'apostrofa: ''es artículs''). L'artícul masculí singular i plural quan va darrere de ''a'', ''de'' i ''per'' se contrau: ''a'', ''de'' i ''per'' + ''es''(singular)/''es''(plural) = ''as'', ''des'', ''pes'' (tant en singular com en plural). Finalment, l'artícul masculí despuix de la preposició ''en'' passa a ''so'' en singular (excepte quan està apostrofat) i ''sos'' en plural: ''en so coche'', ''en sos coches''.

L'artícul salat és igual que l'artícul del restant del valencià pero substituint la [[L|el]] per una [[S|es]]: ''es coche'', ''es coches'', ''sa casa'' i ''ses cases''. L'artícul singular femení i masculí s'apostrafa: ''s'artícul'', ''s'espardenya'' (l'artícul masculí plural és igual que el sigular pero no s'apostrofa: ''es artículs''). L'artícul masculí singular i plural quan va darrere de ''a'', ''de'' i ''per'' se contrau: ''a'', ''de'' i ''per'' + ''es''(singular)/''es''(plural) = ''as'', ''des'', ''pes'' (tant en singular com en plural). Finalment, l'artícul masculí despuix de la preposició ''en'' passa a ''so'' en singular (excepte quan està apostrofat) i ''sos'' en plural: ''en so coche'', ''en sos coches''.

* La [[RACV]] en la [[Gramàtica de la Llengua Valenciana]]<ref>Concretament en el peu de pàgina de la pàgina 218</ref> reconeix l'us de l'artícul salat en la població de Tàrbena, pero fòra dels usos més locals, recomana l'artícul general al restant del valencià. L'[[AVL]] i l'[[IEC]] també reconeixen l'artícul salat i permeten el seu us en qualsevol situació encara que, com la RACV, recomanen l'us de l'artícul salat en situacions locals o informals.

* La [[RACV]] en la [[Gramàtica de la Llengua Valenciana]]<ref>Concretament en el peu de pàgina de la pàgina 218</ref> reconeix l'us de l'artícul salat en la població de Tàrbena, pero fòra dels usos més locals, recomana l'artícul general al restant del valencià. L'[[AVL]] i l'[[IEC]] també reconeixen l'artícul salat i permeten el seu us en qualsevol situació encara que, com la RACV, recomanen l'us de l'artícul salat en situacions locals o informals.

== Bibliografía ==

== L'artícul personal ==

* Lo Rat Penat ''Gamàtica Didàctica de Valencià''.

En valencià existix l'artícul personal, usat davant de noms propis com a forma de cortesia, seria l'equivalent al castellà ''don'' i ''doña''. En valencià est artícul és, en masculí, ''en'' i, en femení, ''na'' (en Jaume i na Violant). Davant de noms propis començats per vocal, s'apostrofen (n'Albert i n'Eugènia).

==Referències==

==Referències==

* https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/12.pdf

* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica Didàctica de Valencià - Lo Rat Penat]

* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/12.pdf Els determinants - L'Artícul - Llengua Valenciana]

 

 

{{Llengua valenciana}}

{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Valencià]]

[[Categoria:Valencià]]

[[Categoria:Gramàtica del valencià]]

[[Categoria:Gramàtica del valencià]]

[[Categoria:Morfologia del valencià]]

[[Categoria:Morfologia del valencià]]