Canvis

La '''Pedra en sec''' (en [[castellà]], ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa [[arena]] seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom.

La '''Pedra en sec''' (en [[castellà]], ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa [[arena]] seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom.

=== Menorca ===

=== Menorca ===

[[Menorca]] ([[Illes Balears]]) té un paisage característic i distint gràcies a la mà de l'home i a les seues construccions, que en el pas dels sigles han acabat per integrar-se en l'entorn. Lo que fa el paisage diferent és la paret seca (en menorquí ''paret seca''), que dividix de manera meticulosa i interminable els camps de [[Menorca]]. Parets a manera de cerques que rodegen porcions de terra, les nomenades en mallorquí ''tancas''. Es calcula que tota la paret seca de Menorca posada en filera donaria, segons el saber popular, més d'una volta al món.

[[Menorca]] ([[Illes Balears]]) té un paisage característic i distint gràcies a la mà de l'home i a les seues construccions, que en el pas dels sigles han acabat per integrar-se en l'entorn. Lo que fa el paisage diferent és la paret seca (en menorquí ''paret seca''), que dividix de manera meticulosa i interminable els camps de Menorca. Parets a manera de cerques que rodegen porcions de terra, les nomenades en mallorquí ''tancas''. Es calcula que tota la paret seca de Menorca posada en filera donaria, segons el saber popular, més d'una volta al món.

En Menorca és habitual trobar-se en algun lloc de la paret dos escalons nomenats ''botadors'', que s'usen per a botar d'un costat a l'atre de les parets. ''Paredador'' és el nom de l'ofici de qui realisa estes parets i és un dels oficis tradicionals més antics.

En Menorca és habitual trobar-se en algun lloc de la paret dos escalons nomenats ''botadors'', que s'usen per a botar d'un costat a l'atre de les parets. ''Paredador'' és el nom de l'ofici de qui realisa estes parets i és un dels oficis tradicionals més antics.

=== Jaén ===

=== Jaén ===

Les construccions de pedra en sec es poden trobar per tota la geografia, pero en cada lloc presenten singularitats culturals. En el mig rural de la Serra Mágina, en la [[Jaén|província de Jaén]], trobem numeroses obres d'alt valor històric i etnològic com barraques, pous i eres. En el parc natural de la Serra Mágina predomina la pedra calcàrea, que és la que trobem en estes construccions d'arquitectura tradicional. Són característics els murs de contenció de pedra en sec que es denominen formes, construccions de pedra calcàrea sense llaurar i sense cap tipo d'argamassa que encaixen entre sí i que servixen per a delimitar els bancals, evitar l'erosió i aprofitar el terreny per a cultiu. En l'Horta de Pegalajar trobem un gran eixemple d'ingenieria a on, gràcies a la perícia dels mestres formers la construcció de formes s'integra en el paisage i en la naturalea de la comarca.

Les construccions de pedra en sec es poden trobar per tota la geografia, pero en cada lloc presenten singularitats culturals. En el mig rural de la Serra Mágina, en la [[Jaén|província de Jaén]] ([[Andalusia]]), trobem numeroses obres d'alt valor històric i etnològic com barraques, pous i eres. En el parc natural de la Serra Mágina predomina la pedra calcàrea, que és la que trobem en estes construccions d'arquitectura tradicional. Són característics els murs de contenció de pedra en sec que es denominen formes, construccions de pedra calcàrea sense llaurar i sense cap tipo d'argamassa que encaixen entre sí i que servixen per a delimitar els bancals, evitar l'erosió i aprofitar el terreny per a cultiu. En l'Horta de Pegalajar trobem un gran eixemple d'ingenieria a on, gràcies a la perícia dels mestres formers la construcció de formes s'integra en el paisage i en la naturalea de la comarca.

=== Regne de Valéncia ===

=== Regne de Valéncia ===

==== Benlloch ====  

==== Benlloch ====  

Les construccions de pedra en sec són típiques de tota la conca del Mediterràneu, és fàcil trobar-nos en elles. La pedra en sec s'ha utilisat i s'utilisa en tot tipo de construccions: corrals, eres, pous, cisternes, parets, bancals, murs de contenció, barraques, entre atres.  

Les construccions de pedra en sec són típiques de tota la conca del Mediterràneu, és fàcil trobar-nos en elles. La pedra en sec s'ha utilisat i s'utilisa en tot tipo de construccions: corrals, eres, pous, cisternes, parets, bancals, murs de contenció, barraques, entre atres.  

Estes parets d'abancalament tenen una sola cara exterior i una llaugera inclinació cap a l'interior per a que la pressió de la terra no les derroque. El treball de colocar be les pedres interiors i la permeabilitat a l'aigua són la clau principal per a l'estabilitat de la paret.

Estes parets d'abancalament tenen una sola cara exterior i una llaugera inclinació cap a l'interior per a que la pressió de la terra no les derroque. El treball de colocar be les pedres interiors i la permeabilitat a l'aigua són la clau principal per a l'estabilitat de la paret.

També se construïxen parets que no soporten terreny i mostren abdós cares, delimiten propietats, perfilen camins i assagadors per a que el ganado esté controlat.  

També se construïxen parets que no soporten terreny i mostren abdós cares, delimiten propietats, perfilen camins i assagadors per a que el ramat esté controlat.  

Les inclemències de la meteorologia, el pas del ganado i les pròpies llabors de llaurança s'encarreguen de que estes parets se derroquen provocant portells i solsides.  

Les inclemències de la meteorologia, el pas del ramat i les pròpies llabors de llaurança s'encarreguen de que estes parets se derroquen provocant portells i solsides.  

En ''El  Cuartico'' ([[Benlloch]]) existixen algunes casetes de volta de chicotet tamany (barraques), construïdes de pedra en sec a on els llauradors i ganaders es poden refugiar del mal orage.

En ''El  Cuartico'' ([[Benlloch]], [[província de Castelló]]) existixen algunes casetes de volta de chicotet tamany (barraques), construïdes de pedra en sec a on els llauradors i ramaders es poden refugiar del mal orage.

==== Énguera ====  

==== Énguera ====  

En [[Énguera]] i en menor mida en els municipis confrontants la tipologia de construcció de pedra en sec més difosa són els ''cucos''; equivalents a les barraques, cubells, bombos, etc. en atres zones geogràfiques.

En [[Énguera]] i en menor mida en els municipis confrontants la tipologia de construcció de pedra en sec més difosa són els ''cucos''; equivalents a les barraques, cubells, bombos, etc. en atres zones geogràfiques.

Segons definició de [[Juan José Castellano Castillo|Castellano Castillo]] ([[2001]], 23) el ''cuco'' és un element característic i definitorio del paisage agrari enguerí. És una construcció que s'alça en les finques de secà de menut i mig tamany alluntades del caixco urbà. En el ''cuco'' preval l'aspecte pràctic sobre qualsevol atre. El valor estètic és un valor afegit, normalment no buscat d'una manera intencionada pel constructor.

Segons definició de [[Juan José Castellano Castillo|Castellano Castillo]] ([[2001]], 23) el ''cuco'' és un element característic i definitorio del paisage agrari enguerí. És una construcció que s'alça en les finques de secà de chicotet i mig tamany alluntades del caixco urbà. En el ''cuco'' preval l'aspecte pràctic sobre qualsevol atre. El valor estètic és un valor afegit, normalment no buscat d'una manera intencionada pel constructor.

Els ''cucos'' a diferència de construccions similars d'atres territoris són refugis relacionats en els cicles agrícoles. S'usen com a resguart de les inclemències de l'orage i en aquells moments a on les tasques agrícoles exigixen una major presència de l'agricultor en la finca i no compensen els desplaçaments al núcleu urbà per la seua lluntea.

Els ''cucos'' a diferència de construccions similars d'atres territoris són refugis relacionats en els cicles agrícoles. S'usen com a resguart de les inclemències de l'orage i en aquells moments a on les tasques agrícoles exigixen una major presència de l'agricultor en la finca i no compensen els desplaçaments al núcleu urbà per la seua lluntea.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* SOSPEDRA SALES, José V. ''El Cuartico. Su gente, casos y cosas'' (Associació Cultural Amics de Subarra, [[2017]]).

* SOSPEDRA SALES, José V. ''El Cuartico. Su gente, casos y cosas'' (Associació Cultural Amics de Subarra, [[2017]], edició pròpia).

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==