Diferència entre les revisions de "Valencia: llengua i patria. Veritats historiques del conflicte identitari"
Llínea 21: | Llínea 21: | ||
En esta obra l'autor analisa el proces de castellanisacio en la societat valenciana, deixant clar que es tracta d'un fenomen que afecta negativament a la identitat valenciana. Pero tambe ha volgut donar a coneixer una part de l'historia contemporanea prou desconeguda, referida a les relacions entre Valencia i Catalunya en els ambits politic, cultural i identitari. Partint de la restauracio dels Jocs Florals de Barcelona (1859), descriu els primers moments en que comencen a ser una realitat les tesis imperialistes entre els intelectuals catalans i cóm afectaren a Valencia. La llengua sera un factor determinant. | En esta obra l'autor analisa el proces de castellanisacio en la societat valenciana, deixant clar que es tracta d'un fenomen que afecta negativament a la identitat valenciana. Pero tambe ha volgut donar a coneixer una part de l'historia contemporanea prou desconeguda, referida a les relacions entre Valencia i Catalunya en els ambits politic, cultural i identitari. Partint de la restauracio dels Jocs Florals de Barcelona (1859), descriu els primers moments en que comencen a ser una realitat les tesis imperialistes entre els intelectuals catalans i cóm afectaren a Valencia. La llengua sera un factor determinant. | ||
− | Tambe posa de relleu la transcendencia que tingueren personages com Marian Aguiló, Pompeu Fabra, Enric Prat de la Riba o Antoni Rovira i Virgili, entre aquells que començaven a adulterar l'historia en benefici propi i que posaren les bases que propiciarien el conflicte identitari que, a hores d'ara, tant debilita als valencians com a poble. | + | Tambe posa de relleu la transcendencia que tingueren personages com [[Marian Aguiló]], [[Pompeu Fabra]], [[Enric Prat de la Riba]] o [[Antoni Rovira i Virgili]], entre aquells que començaven a adulterar l'historia en benefici propi i que posaren les bases que propiciarien el conflicte identitari que, a hores d'ara, tant debilita als valencians com a poble. |
− | Entre els valencians -valencianistes o no- resulta molt interessant coneixer el paper que jugaren Constantí Llombart, Teodor Llorente, Gaetà Huguet Breva, Vicent Tomàs i Martí, Rossent Gumiel, Josep Mª Bayarri, Eduard Martínez Ferrando, Miquel Durant i Tortajada, Carles Salvador, Xavier Casp, Miquel Adlert, Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster. | + | Entre els valencians -valencianistes o no- resulta molt interessant coneixer el paper que jugaren [[Constantí Llombart]], [[Teodor Llorente]], [[Gaetà Huguet Breva]], [[Vicent Tomàs i Martí]], [[Rossent Gumiel]], [[Josep Mª Bayarri]], [[Eduard Martínez Ferrando]], [[Miquel Durant i Tortajada]], [[Carles Salvador]], [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], [[Manuel Sanchis Guarner]] o [[Joan Fuster]]. |
En el llibre es revisa el moviment valencianiste en diverses etapes, l'importancia d'alguns moviments catolics en el proces de catalanisacio, les Normes d'El Puig, l'AVLl,... | En el llibre es revisa el moviment valencianiste en diverses etapes, l'importancia d'alguns moviments catolics en el proces de catalanisacio, les Normes d'El Puig, l'AVLl,... |
Revisió de 17:48 26 jul 2023
Valencia: llengua i patria. Veritats historiques del conflicte identitari es el titul d'un llibre de l'autor Manuel Gimeno, filolec i escritor valencià.
Ficha del llibre
- Títul: Valencia: llengua i patria. Veritats historiques del conflicte identitari
- Autor: Manuel Gimeno Juan
- Editorial: Edicions Mosseguello
- Any: 2019
- Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia.
- ISBN: 978-84-120339-3-9.
Sinopsis
En esta obra l'autor analisa el proces de castellanisacio en la societat valenciana, deixant clar que es tracta d'un fenomen que afecta negativament a la identitat valenciana. Pero tambe ha volgut donar a coneixer una part de l'historia contemporanea prou desconeguda, referida a les relacions entre Valencia i Catalunya en els ambits politic, cultural i identitari. Partint de la restauracio dels Jocs Florals de Barcelona (1859), descriu els primers moments en que comencen a ser una realitat les tesis imperialistes entre els intelectuals catalans i cóm afectaren a Valencia. La llengua sera un factor determinant.
Tambe posa de relleu la transcendencia que tingueren personages com Marian Aguiló, Pompeu Fabra, Enric Prat de la Riba o Antoni Rovira i Virgili, entre aquells que començaven a adulterar l'historia en benefici propi i que posaren les bases que propiciarien el conflicte identitari que, a hores d'ara, tant debilita als valencians com a poble.
Entre els valencians -valencianistes o no- resulta molt interessant coneixer el paper que jugaren Constantí Llombart, Teodor Llorente, Gaetà Huguet Breva, Vicent Tomàs i Martí, Rossent Gumiel, Josep Mª Bayarri, Eduard Martínez Ferrando, Miquel Durant i Tortajada, Carles Salvador, Xavier Casp, Miquel Adlert, Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster.
En el llibre es revisa el moviment valencianiste en diverses etapes, l'importancia d'alguns moviments catolics en el proces de catalanisacio, les Normes d'El Puig, l'AVLl,...
En resum, es tracta d'una obra que tot aquell interessat en coneixer la genesis i els fonaments del conflicte identitari s'hauria de llegir.