Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  18:05 2 oct 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
'''Vicent Macip''' ([[Andilla]], [[1475]] - [[Valéncia]], [[1545]]) era un pintor valencià d'estil quatrecentiste, pare del també pintor renaixentiste Joan Vicent Macip, més conegut com [[Joan de Joanes]]. Eclipsat un tant per l'enorme fama del seu fill, d'estil més emotiu i manieriste, els experts el consideren ara superior al fill, en tant que eixemple de l'implantació de l'estil de [[Rafael Sanzio]] en la [[Península Ibèrica]].
 
'''Vicent Macip''' ([[Andilla]], [[1475]] - [[Valéncia]], [[1545]]) era un pintor valencià d'estil quatrecentiste, pare del també pintor renaixentiste Joan Vicent Macip, més conegut com [[Joan de Joanes]]. Eclipsat un tant per l'enorme fama del seu fill, d'estil més emotiu i manieriste, els experts el consideren ara superior al fill, en tant que eixemple de l'implantació de l'estil de [[Rafael Sanzio]] en la [[Península Ibèrica]].
   −
Macip treballà un estil que arrancava del gòtic italianisant aprés d'atres pintors que treballaven en el [[Regne de Valencia]], com ara [[Hernando de los Llanos]], [[Yáñez de la Almedina]] o l'italià [[Paolo de San Leocadio]]. A través d'ells i de les pintures o gravats que arribaven via marítima des d’[[Itàlia]] fon que Macip aprengué les novetats del [[Quattrocento]] i del [[Cinquecento]], que aprofità per a les seues pròpies obres, i que transmeté a son fill [[Joan de Joanes]].
+
Macip treballà un estil que arrancava del gòtic italianisant aprés d'atres pintors que treballaven en el [[Regne de Valéncia]], com ara [[Hernando de los Llanos]], [[Yáñez de la Almedina]] o l'italià [[Paolo de San Leocadio]]. A través d'ells i de les pintures o gravats que arribaven via marítima des d’[[Itàlia]] fon que Macip aprengué les novetats del [[Quattrocento]] i del [[Cinquecento]], que aprofità per a les seues pròpies obres, i que transmeté a son fill [[Joan de Joanes]].
 
   
 
   
Entre les seues obres més destacades trobem l'antic retaule de l'altar major de la catedral de [[Sogorp]], que es conserva en el museu catedralici d'esta població de l’[[Alt Palància]]. També se li atribuix el retaule de la Mare de Déu del Remei de l'Església de Sant Bartomeu de [[Benicarló]]. Es tracta d'una pintura en la Mare de Déu i el Chiquet assentats en el trono, envoltats de diferents santetats. Molt cèlebre és també el quadro "Bateig de Crist en el riu Jordà per [[Sant Joan Batiste|Joan el Batiste]]" (1535), que es troba, entrant per la porta dels Ferros de la [[Seu de Valéncia]], a l'esquerra, sobre la pica batismal. Dins del quadre, assistixen a l'acte de bateig quatre doctors de l'iglésia i el donant del quadro, el venerable Agnesi, mentres des del cel, Déu envia l'Espirit Sant sobre el fill Baptisme de Crist en el riu Jordà per Joan el Baptista.
+
Entre les seues obres més destacades trobem l'antic retaule de l'altar major de la catedral de [[Sogorp]], que es conserva en el museu catedralici d'esta població de l’[[Alt Palància]]. També se li atribuïx el retaule de la Mare de Dèu del Remei de l'Església de Sant Bartomeu de [[Benicarló]]. Es tracta d'una pintura en la Mare de Dèu i el Chiquet assentats en el trono, envoltats de diferents santitats. Molt célebre és també el quadro "Bateig de Crist en el riu Jordà per [[Sant Joan Batiste|Joan el Batiste]]" (1535), que es troba, entrant per la porta dels Ferros de la [[Seu de Valéncia]], a l'esquerra, sobre la pica batismal. Dins del quadre, assistixen a l'acte de bateig quatre doctors de l'iglésia i el donant del quadro, el venerable Agnesi, mentres des del cel, Dèu envia l'Espirit Sant sobre el fill Batisme de Crist en el riu Jordà per Joan el Batiste.
    
Algunes de les seues obres més representatives d'este primer Renaiximent valencià són la "Visitació" i el "Martiri de Santa Agnés", abdós en el [[Museu del Prado]] de [[Madrit]].
 
Algunes de les seues obres més representatives d'este primer Renaiximent valencià són la "Visitació" i el "Martiri de Santa Agnés", abdós en el [[Museu del Prado]] de [[Madrit]].

Menú de navegació