Canvis

=== Cimbori ===

=== Cimbori ===

D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogona de dos cossos superposats, en huit vidreres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor insabut, del sigle XIV, mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el 1430 mes o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides de alabastre i al fet de que el se armaçó de pedra està reduït al mínim.

D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del sigle XIV, mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el 1430 mes o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides de alabastre i al fet de que el se armaçó de pedra està reduït al mínim.

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria compsota per huit nervis i plementèria de rajola. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria compsota per huit nervis i plementèria de rajola. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del sigle XVIII que reprsenten els quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, San Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marcos en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de 1805 que actualment no s'utilisa.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del sigle XVIII que reprsenten els quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de Josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, San Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marc en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de 1805 que actualment no s'utilisa.

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri de la Seu]]

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri de la Seu]]

=== Capella del Sant Càliç ===

=== Capella del Sant Càliç ===

[[Image:Sant Calze.jpg|thumb|right|300px|[[Sant Càliç]], tesor de la capella homònima.]]

[[Image:Sant Calze.jpg|thumb|right|300px|[[Sant Càliç]], tesor de la capella homònima.]]

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit (1356-1369), l'actual capella del Sant Calze se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es a dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu subpiso n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero el 1916 se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit (1356-1369), l'actual capella del Sant Calze se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es a dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero el 1916 se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Originalment era una capella exenta, pero en 1496 Pere Comte concluí el passadiç, en estil gòtic florit, que la unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobemuna entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet el ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar la Adoració dels Pastors, obra de 1472, de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renacentistes -si no la primera- feta en la Península Ibèrica. Front a est fresc n'hi ha un retable de Sant Miquel posterior, de principis del XVI, obra sojorna del Mestre e Gabarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al REnaiximent. Resulta interessant ocmparar-lo tant en la Adoració delsPAstors de PAolo de San Leocadi com en el quadre de Bautisme del Crsit, obra de madurea del mateix Macip.

Originalment era una capella exenta, pero en 1496 [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que la unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet el ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar la Adoració dels Pastors, obra de 1472, de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la Península Ibèrica. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del XVI, obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en la Adoració dels Pastors de Paolo de San Leocadi com en el quadre de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.

=== Girola ===

=== Girola ===

[[Image:Girola de la Catedral de Valencia.jpg|thumb|right|300px|Girola de la Catedral de Valéncia (Panorama).]]

[[Image:Girola de la Catedral de Valencia.jpg|thumb|right|300px|Girola de la Catedral de Valéncia (Panorama).]]

Es una de las partes más antiguas de la catedral, ya que por aquí empezó su construcción el 1262. La girola, espacio destinado para que los fieles puedan deambular a través de las capillas sin interrumpir el culto del Altar Mayor, no es un elemento muy habitual a las iglesias de Valencia, ya que sólo aparece en la catedral y en Santa Catalina.

Es una de las parts mes antigues de la catedral, ya que per ací escomença la seua construcció en l'any 1262. La girola, espai destinat per a que els fidels puguen deambular a través de las capelles sense interrompre el cult de l'Altar Major, no es un element molt habitual en les iglésies de Valéncia, ya que només apareix en la catedral i en Santa Caterina.

Primitivament se podia contemplar l'Altar Major a través dels arcs del presbiteri (com encara hui en l'iglésia de Santa Caterina, pero es cegaren en motiu de la reforma barroca de l'àbsit del sigle XVII.

 

 

Primitívament se podia contemplar el Altar Major a través dels arcs del presbiteri (com encara hui a la iglésia de Santa Catalina, pero se cegaren a arrel de la reforma barroca del àbsit del sigle XVII).

==== Capella de la Resurrecció ====

==== Capella de la Resurrecció ====

Se troba en el trans-altar i es diu popularment la Coveta. És un bell alt relleu renaixentiste de la resurrecció, de 1510, fet en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de Valéncia [[Roderic de Borja]], futur papa [[Aleixandre VI]], en memòria al seu tio [[Calixt III]]. Conserva rests de policromia i del dorat que el decoraven i ha segut atribuït successivament a Damià Forment, Pere Berruguet i atres, pero finalment s'ha documentat com de Gregori de Biguerny.

 

Se troba en el trasaltar i es diu popularment la Coveta. És un bell alt relleu renacentiste de la resurrecció, de 1510, fet en pedra alabastrina pulida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de Valéncia Rodrigo de Borja, futur papa Alexandre VI, en memòria al seu tio Calixte III. Conserva rests de policromia i del dorat que el decoraven i ha segut atribuït succesivament a Damià Forment, Pere Berruguet i atres, pero finalment s'ha documentat com de Gregori de Biguerny.

==== Sacristia ====

==== Sacristia ====

La sacristia és una de les parts més antigues de la catedral, gòtica del sigle XIII. S'encontra en el cantó dret del començament de la girola, en la seua intersecció en el creuer. És un espai de planta quadrada cobert en una revolta de creueria octopartita i trompes en els cantons. Té un gran finestral gòtic de sis metros d'altura que la illumina. Se comunica en atra habitació que és la actual Sala Capitular en la que està la galeria de retrats de tots els prelats de la seu valentina.

La sacristia és una de les parts més antigues de la catedral, gòtica del sigle XIII. S'encontra en el cantó dret del començament de la girola, en la seua intersecció en el creuer. És un espai de planta quadrada cobert en una revolta de creueria octopartita i trompes en els cantons. Té un gran finestral gòtic de sis metros d'altura que la ilumina. Se comunica en atra habitació que és la actual Sala Capitular en la que està la galeria de retrats de tots els prelats de la seu valentina.

=== Altar Major ===

=== Altar Major ===

El Altar Major de planta poligonal està cobert per una revolta de sis nervis. Té cinc finestrals i se cmunica en la girola a través de dos portes laterals. Tant la revolta com els murs estaven ornamentats en murals encarregats a Miquel Alcanyís, que va fer en 1432, pero que desapareixqueren en un incendi en 1469. Posteriorment, cap al 1474, s'encarregaren noves pintures, d'estil renacentiste, a Paolo de Sant Leocadi i Francesc Pagano. Estes pintures foren tapades, en tot i aixo, per una luxosa ornamentació barroca durant 1674-1682, portada a cap baix la direcció de Juan Pérez Castiel. El àbsit gòtic de planta poligonal quedà recoebrt en noves revoltes, superposició d'adorns, imàgens, pilastres, columnes salomòniques, permòdols, mènsules, carcanyols, tímpans partits, festons, àngels dorats, etc. La riquea de màrbres i dorats, la suntuositat de les formes i profusa decoració evocaba el estil rococó.

El Altar Major de planta poligonal està cobert per una revolta de sis nervis. Té cinc finestrals i se cmunica en la girola a través de dos portes laterals. Tant la revolta com els murs estaven ornamentats en murals encarregats a Miquel Alcanyís, que va fer en 1432, pero que desaparegueren en un incendi en 1469. Posteriorment, cap al 1474, s'encarregaren noves pintures, d'estil renaixentiste, a Paolo de Sant Leocadi i Francesc Pagano. Estes pintures foren tapades, en tot i això, per una luxosa ornamentació barroca durant 1674-1682, portada a cap baix la direcció de Juan Pérez Castiel. L'àbsit gòtic de planta poligonal quedà recobert en noves revoltes, superposició d'adorns, imàgens, pilastres, columnes salomòniques, permòdols, mènsules, carcanyols, tímpans partits, festons, àngels dorats, etc. La riquea de marbres i dorats, la suntuositat de les formes i profusa decoració evocava el estil rococó.

Aixina fon fins a juny de 2004, quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en 1474. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de PAolo de San Leocadi i Francesc Pagano. Poc després del incendi de 1469, cap a 1474, el qeu seria futur papa Alexandre VI ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.

Aixina fon fins a juny de 2004, quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en 1474. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc després del incendi de 1469, cap a 1474, el que seria futur papa Aleixandre VI ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.

[[Image:Capella major de la seu.jpg|thumb|centre|1000px|Capella Major de la Catedral de Valéncia]]

[[Image:Capella major de la seu.jpg|thumb|centre|1000px|Capella Major de la Catedral de Valéncia]]

==== Retaule major ====

==== Retaule major ====

En el presbiteri trobem ademés un retaule que en realitat és un gran armari acotat per dos portes, que guardava un retaule renaixentiste d'argent elaborat pel orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Pone, que fon fundit en Mallorca en 1812 per a engrunsar moneda en la guerra contra Napoleó.

 

En el presbiteri trobem ademés un retaule que en realitat és un gran armari acotat per dos portes, que guardava un retaule renacentiste d'argent elaborat pel orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Pone, que fon fondit en Mallorca en 1812 per a engrunsar moneda en la guerra contra Napoleó.

=== Naus ===

=== Naus ===

L'estructura principal de la catedral, formada per les naus, el transepte i la girola, se va construir entre els sigles XIII i XV, raó per la que és d'estil gòtic i, concrètament, gòtic valencià o mediterràneu, que se caracterisa per ser més primitiu horisontal i pesat que el vertical i suntuós gòtic francés.

L'estructura principal de la catedral, formada per les naus, el transepte i la girola, se va construir entre els sigles XIII i XV, raó per la que és d'estil gòtic i, concretament, gòtic valencià o mediterràneu, que se caracterisa per ser més primitiu horisontal i pesat que el vertical i suntuós gòtic francés.

==== Capella de Sant Francesc de Borja ====

==== Capella de Sant Francesc de Borja ====

Es tracta d'una de les capelles laterals de la part dreta de la nau central, dedicada a [[Sant Francesc de Borja]], la qual conté dos magnífics quadros de Goya de 1788. El de la esquerra representa a Sant Francesc de Borja despedint-se dels seus familiars en el Palau Ducal de Gandia per a ingressar en la Companyia de Jesús. A la dreta trobem San Francesc de Borja, ya sacerdot jesuïta, que assistix a un moribunt impenitent.

 

Es tracta d'una de les capelles laterals de la part dreta de la nau central, dedicada a San Francesc de Borja, la qual conté dos magnífics quadros de Goya de 1788. El de la esquerra representa a Sant Francesc de Borja despedint-se dels seus familiars en el Palau Ducal de Gandia per a ingresar en la Companyia de Jesús. A la dreta trobem San Francesc de Borja, ya sacerdot jesuita, que asistix a un moribunt impenitent.

== Elements singulars de la catedral ==

== Elements singulars de la catedral ==

== Personages destacats ==

== Personages destacats ==

*[[Jaume I]], rei de Valéncia, iniciador de la catedral

*[[Jaume I]], rei de Valéncia, iniciador de la catedral

*[[Pere Balaguer]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral

*[[Pere Balaguer]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral

*[[Francesc Baldomar]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral

*[[Francesc Baldomar]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral

*[[Pere Compte|Pere comte]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral

*[[Pere Compte|Pere comte]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral

*[[Rodrigo de Borja]], papa que va introduir el renaiximent en la catedral  

*[[Roderic de Borja]], papa que va introduir el renaiximent en la catedral  

*[[Vicent Macip]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral

*[[Vicent Macip]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral

*[[Paolo de Sant Leocadio]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral

*[[Paolo de Sant Leocadio]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral

*[[Hernando dels Plans]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral

*[[Hernando dels Plans]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral

*[[Juan Pérez Castiel]], escultor barroc que va treballar en la catedral

*[[Juan Pérez Castiel]], escultor barroc que va treballar en la catedral

== Referències ==

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}