Canvis

[[Image:Vista especial de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Basílica dels Desamparats.]]

[[Image:Vista especial de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Basílica dels Desamparats.]]

[[Image:Vista occidental de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].]]

[[Image:Vista occidental de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].]]

La '''catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), dita popularment “Seu” en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —Segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de Valéncia posterior a la [[Reconquista]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.

 

La '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), dita popularment '''“La Seu”''' en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —Segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de Valéncia posterior a la [[Reconquista]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.

El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]].  

El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]].  

En el seu interior es venera el [[Sant Càliç]], datat del [[sigle I]], i dau a la catedral pel rei [[Alfons el Magnànim]] en [[1436]].  

En el seu interior es venera el [[Sant Càliç]], datat del [[sigle I]], i dau a la catedral pel rei [[Alfons el Magnànim]] en [[1436]].  

Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que van arribar de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este últim papa valencià, quan encara era el cardenal [[Rodrigo de Borja]], va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel papa [[Inocenci VIII]] en [[1492]].

Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que van arribar de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este últim papa valencià, quan encara era el cardenal [[Roderic de Borja]], va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel papa [[Inocenci VIII]] en [[1492]].

== Història ==

== Història ==

L'estructura principal de la '''catedral de Valéncia''' (EIlésia catedral basílica Metropolitana) es va alçar entre els [[sigle XIII|siglos XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es va prolongar durant sigles,<ref> de fet en [[valencià]] es diu la frase “Això és mes llarc que l'obra de la Seu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

L'estructura principal de la '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana) es va alçar entre els [[sigle XIII|siglos XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es va prolongar durant sigles,<ref> de fet en [[valencià]] es diu la frase “Això és mes llarc que l'obra de la Seu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de l'Almoina han desenterrat restes de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, va passar a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades després de la conquista cristiana ([[1238]]) la mesquita-catedral va permanéixer en peu –Inclús en les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]] Pere d'Albalat, i després ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> va resoldre derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de l'Almoina han desenterrat restes de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, va passar a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades després de la conquista cristiana ([[1238]]) la mesquita-catedral va permanéixer en peu –Inclús en les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]] Pere d'Albalat, i després ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> va resoldre derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

En esta porta es troben inscripcions de una série de matrimonis en els relleus dels caps de dona i home entre les que n'hi han inscripcions: ''En Pere am (en) Na Maria, sa muller; Guillermo am Na Berenguera, sa muller; En Ramon am Na Dolça, sa muller; En Francesc am Na Ramona, sa muller; En Bernat am Na Floreta, sa muller; En Bertran am Na Berenguera, sa muller;'' i ''En Doménec am Na Ramona, sa muller''.

En esta porta es troben inscripcions de una série de matrimonis en els relleus dels caps de dona i home entre les que n'hi han inscripcions: ''En Pere am (en) Na Maria, sa muller; Guillermo am Na Berenguera, sa muller; En Ramon am Na Dolça, sa muller; En Francesc am Na Ramona, sa muller; En Bernat am Na Floreta, sa muller; En Bertran am Na Berenguera, sa muller;'' i ''En Doménec am Na Ramona, sa muller''.

La porta de l'Almoina, que forma un cos eixquent en respecte al mur de la catedral, forma un arc abocinat en sis arquivoltes de mig punt concèntriques i en degradació (de més a manco grandària), que se recolzen sobre fines columnes en capitels, magníficament decorats en escenes del Gènesis en la part esquerra, i del Èxode en la dreta.

La porta de l'Almoina, que forma un cos ixent en respecte al mur de la catedral, forma un arc abocinat en sis arquivoltes de mig punt concèntriques i en degradació (de més a manco grandària), que se recolzen sobre fines columnes en capitels, magníficament decorats en escenes del Génesis en la part esquerra, i de l'èxodo en la dreta.

Segons alguns escritors (d'índole catalanista) esta porta va ser construida per un arquitecte lleidatà, i els matrimonis que n'apareixen en ella lleidatans i "primers pobladors de la ciutat". Cosa que no està demostrada ni citada en ningun lloc ique se contrapon a la població que sempre ha tingut la ciutat de Valéncia<ref>""E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia." http://2.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/Sm-OfiD6guI/AAAAAAAAAJA/t8ajXMv3t6M/s1600-h/pag_47.jpg Pàgina del llibre De la conquesta del regne de Valéncia en el capítul 9.</ref>

Segons alguns escritors (d'índole catalanista) esta porta va ser construïda per un arquitecte lleidatà, i els matrimonis que n'apareixen en ella lleidatans i "primers pobladors de la ciutat". Cosa que no està demostrada ni citada en ningun lloc ique se contrapon a la població que sempre ha tingut la ciutat de Valéncia<ref>""E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia." http://2.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/Sm-OfiD6guI/AAAAAAAAAJA/t8ajXMv3t6M/s1600-h/pag_47.jpg Pàgina del llibre De la conquesta del regne de Valéncia en el capítul 9.</ref>

=== Capella de Sant Jordi ===

=== Capella de Sant Jordi ===

Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de la Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el 9 d'octubre de 1238, conquistada la ciutat de Valéncia, Jaume I se dirigí a la mesquita major, i feu la primera misa en el lloc a on hui se troba esta capella de Sant Jordi, adosada a la part exterior del àbsit.

Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de la Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el 9 d'octubre de 1238, conquistada la ciutat de Valéncia, Jaume I se dirigí a la mesquita major, i feu la primera missa en el lloc a on hui se troba esta capella de Sant Jordi, adosada a la part exterior del àbsit.

En el interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retable gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any 1237''. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadre que se conserva en la Victgoria and Albert Museum de Londres iq ue allí es diu Sant George in the Battle of Puig.

En el interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any 1237''. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadre que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".

=== Obra Nova ===

=== Obra Nova ===

[[Image:obra nova de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Obra nova]]

[[Image:obra nova de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Obra nova]]

Si al passar la capella de Sant Jordi continuem redonejant la catedral per nostra esquerra trobem un pasadiç de 1660 que unix la catedral en la basílica de la Verge dels Desamparats. Res més pasar-ho comença l'Obra Nova, una galeria o tribuna d'estil [[Estil renacentiste|renacentiste]] que està oberta cap a la actual Plaça de la Verge, que històricamen rebia el nom de la plaça de la Seu.

Si al passar la capella de Sant Jordi continuem redonejant la catedral per nostra esquerra trobem un passadiç de 1660 que unix la catedral en la basílica de la Verge dels Desamparats. Res més passar-ho comença l'Obra Nova, una galeria o tribuna d'estil [[Estil renaixentiste|renaixentiste]] que està oberta cap a la actual Plaça de la Verge, que històricament rebia el nom de la plaça de la Seu.

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renacentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a procesons i eixecucions per part dels canonges. PEr aixo rep també el nom de llogeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià el 1566, baix la direcció del aquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renaixentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a processons i eixecucions per part dels canonges. Per això rep també el nom de llongeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià el 1566, baix la direcció del arquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del sigle XX fon suprimit la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimborri gòtic ara pot ser millor contemplat des de la plaça de la Verge.

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del sigle XX fon suprimit la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimborri gòtic ara pot ser millor contemplat des de la plaça de la Verge.

=== Porta dels apòstols ===

=== Porta dels apòstols ===

[[Image:Porta dels apostols.jpg|thumb|left|250px|Porta dels apòstols.]]

[[Image:Porta dels apostols.jpg|thumb|left|250px|Porta dels apòstols.]]

Només passar l'Obra Nova a nostra esquerra s'encontra la porta dels Apòstols, dita aixina per les estàtues els dotze apòstols que alberga. D'estil gòtic francés, contrasta notàblement en la porta romànica de l'Almoina en que confronta a la atra part del creuer. Se sap que en sa construcció treballà Nicolàs d'Ancona o de Autun des de 1303 i que en 1354 ya estava acabada. Fora qui fora el seu autor, era un mal coneixedor de la pedra del país, puix empleà una de tipo quebradiç que se degradà en rapidea i que obligà a continues reparacions, ya documentades en el sigle XV. Durant els anys 1960 la porta fon complètament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservació- foren expostes en el museu de la catedral i sustituides per còpies, que són les que hui decoren la porta.

Només passar l'Obra Nova a nostra esquerra s'encontra la porta dels Apòstols, dita aixina per les estàtues els dotze apòstols que alberga. D'estil gòtic francés, contrasta notablement en la porta romànica de l'Almoina en que confronta a la atra part del creuer. Se sap que en sa construcció treballà Nicolàs d'Ancona o de Autun des de 1303 i que en 1354 ya estava acabada. Fora qui fora el seu autor, era un mal coneixedor de la pedra del país, puix empleada una de tipo quebradiç que se degradà en rapidea i que obligà a continues reparacions, ya documentades en el sigle XV. Durant els anys 1960 la porta fon completament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservació- foren expostes en el museu de la catedral i substituibles per còpies, que són les que hui decoren la porta.

La porta s'obri abocinada sobre un mur resaltat que li servix d'enquadrament. Consta de tres arquivoltes oixivals decorades respectivament, en catorce estatuilles d'àngels (la interior), setze de sants i dihuit de profetes (el exterior), colocades unes sobre les atres, seguint la direcció dels arcs i cada una en els seus corresponents doselets. Totes estes figures, en total quaranta-huit, estaven policromades.

La porta s'obri abocinada sobre un mur resaltat que li servix d'enquadrament. Consta de tres arquivoltes oixivals decorades respectivament, en catorze estatuilles d'àngels (la interior), setze de sants i dihuit de profetes (el exterior), colocades unes sobre les atres, seguint la direcció dels arcs i cada una en els seus corresponents doselets. Totes estes figures, en total quaranta-huit, estaven policromades.

Estes tres arquivoltes se recolzen sobre sis doseletes -tres a cada costat- que protegixen sis estàtues de apòstols recolzats, al mateix temps, sobre pilars de secció prismàtica triangular del qual les seues cares se decoren en quadrifulles en esfinges de la verge i del Arcàngel, en relleu, i varis escuts del rei, familiars (Com els Borja o els Centelles) i gremials. Els atres sis apòstols apareixen situats fora del arc, pero sobre idèntics pedestals. En el àngul que forma la porta en el mur de la iglésia, a abdós costats, apareixen en sents doselets gòtics, les estàtues de San Sixte i San Llorenç i de San VAleri i San Vicent Màrtir.

Estes tres arquivoltes se recolzen sobre sis doseletes -tres a cada costat- que protegixen sis estàtues de apòstols recolzats, al mateix temps, sobre pilars de secció prismàtica triangular del qual les seues cares se decoren en quadrifulles en esfinges de la verge i del Arcàngel, en relleu, i varis escuts del rei, familiars (Com els Borja o els Centelles) i gremials. Els atres sis apòstols apareixen situats fora del arc, pero sobre idèntics pedestals. En el àngul que forma la porta en el mur de la iglésia, a abdós costats, apareixen en sents doselets gòtics, les estàtues de Sant Sixt i San Llorenç i de San Valeri i San Vicent Màrtir.

Els batients o fulles de les portes, els claus i els herrages de la porta son originals de 1438.

Els batients o fulles de les portes, els claus i els herrages de la porta son originals de 1438.

L'arquivolta queda enmarcada per un gablet abonat per arqueries cegues en estàtues. En la part superior de la frontera, també dins d'un gablet, s'obri una gran rosetó de sis puntes, que representa la estrela de Davit o Salomó, de 6,45 metros de diàmetro, constituida per dos triànguls equilàters entrellaçats en els intersticis de la que figuren varis adorns de traceria calada que enmarca vidrieres polícromes. Este rosetó fon casi totalment reconstruit en els anys 1960 al haver patit la mal de la pedra.

L'arquivolta queda emmarcada per un gablet abonat per arqueries cegues en estàtues. En la part superior de la frontera, també dins d'un gablet, s'obri una gran rosetó de sis puntes, que representa la estrela de Davit o Salomon, de 6,45 metros de diàmetro, constituïda per dos triànguls equilàters entrellaçats en els intersticis de la que figuren varis adorns de traceria calada que emmarca vidrieres polícromes. Este rosetó fon casi totalment reconstruït en els anys 1960 al haver patit la mal de la pedra.

En el tímpan de la porta s'encontra la image de Santa Maria, baix la advocació de la que fon consagrada la catedral, en el chiquet en braços rodejada de huit àngels músics; abans de 1599 esta image de la Verge del tímpan se trobava en el mainel, de manera molt semblant a la que n'hi ha en la iglésia arciprestal de Morella.

En el tímpan de la porta s'encontra la image de Santa Maria, baix la advocació de la que fon consagrada la catedral, en el chiquet en braços rodejada de huit àngels músics; abans de 1599 esta image de la Verge del tímpan se trobava en el mainel, de manera molt semblant a la que n'hi ha en l'Iglésia archiprestal de [[Morella]].

En el peu de la porta dels Apòstols es reunix tots els dijous a les 12 del matí, el [[Tribunal de les Aigües]], relíquia secular de la administració de justícia corresponent al dret d'aigües de l'horta de Valéncia. Probàblement ya se reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.

En el peu de la porta dels Apòstols es reunix tots els dijous a les 12 del matí, el [[Tribunal de les Aigües]], relíquia secular de la administració de justícia corresponent al dret d'aigües de l'horta de Valéncia. Provablement ya se reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.

=== Micalet ===

=== Micalet ===

{{AP|El Micalet}}

{{AP|El Micalet}}

[[Image:Miguelete.jpg|thumb|rigth|250px|Image del Micalet abans d' obrir la Plaça de la Reina]]

[[Image:Miguelete.jpg|thumb|rigth|250px|Image del Micalet abans d' obrir la Plaça de la Reina]]

Des de la Porta dels Apòstols, si deixem la plaça de la Verge a nostra dreta i mos dirigim pel carrer del Micalet, arribem a la torre campanari del Micalet, entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i probàblement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat el 1381 per Andreu Julià, i per a conmemorar este fet se grabà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la basse de la torre qeu diu: "''Aquest campanar fonch començat en l'any de lanativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arago lo molt alt rei en Pere. Estant d ebisbe en Valéncia lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosí germà de dit rey''".  Andreu Julià deixà la obra el 1396 i en 1402 la reanudà Josep Franch. En 1414 se va fer càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és el autor de la bella decoració del últim cos.

Des de la Porta dels Apòstols, si deixem la plaça de la Verge a nostra dreta i mos dirigim pel carrer del Micalet, arribem a la torre campanar del Micalet, entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i provablement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat el 1381 per Andreu Julià, i per a commemorar este fet se gravà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "''Aquest campanar fonch començat en l'any de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arago lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valéncia lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosí germà de dit rey''".  Andreu Julià deixà la obra el 1396 i en 1402 la reanudà Josep Franch. En 1414 se va fer càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és el autor de la bella decoració del últim cos.

=== Porta dels Ferros ===

=== Porta dels Ferros ===

Just al costat del Micalet es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circunda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en 1703 pel escultor i arquitecte alemany Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Succesió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

Just al costat del Micalet es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en 1703 pel escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Succesió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|Porta dels ferros.]]

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|Porta dels ferros.]]

Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Es tracta d'u dels pocs eixemples de la aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de la época, de tipo churrigueresc, en planta tradicional i gran profusió decorativa.

Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Es tracta d'u dels pocs eixemples de la aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de la época, de tipo churrigueresc, en planta tradicional i gran profusió decorativa.

La porta dels Ferros, que se pareix a un retable de forma còncava, medix més de 36 metros d'altura. Quan se va construir pretenia crear la ilusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt chicotet -a la manera de [[Bernini]] o Borromini- ya que fon concebida per a ser vista des del estret carrer (de Saragossa) que acabava en la mateixa porta. Hui este carrer ha desaparegut al enamplar-se la plaça de la Reina i la forma retorcida de la porta és una plaça gran resulta del tot incomprensible.

La porta dels Ferros, que se pareix a un retaule de forma concava, medix més de 36 metros d'altura. Quan se va construir pretenia crear la ilusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt chicotet -a la manera de [[Bernini]] o Borromini- ya que fon concebuda per a ser vista des del estret carrer (de Saragossa) que acabava en la mateixa porta. Hui este carrer ha desaparegut a l'eixamplar-se la plaça de la Reina i la forma retorçuda de la porta és una plaça gran resulta del tot incomprensible.

La porta dels Ferros, que està precedida per un atri que llimita una reixa de ferro, també barroca, se desenrolla en tres cossos superposats:

La porta dels Ferros, que està precedida per un atri que llimita una reixa de ferro, també barroca, se desenrolla en tres cossos superposts:

En el primer, n'hi han tres columnes a cada costat de la porta, en fuste decorat i capitels corintis, realisats per Konrad Rudolf entre els que s'obrin sendes hornacines en les estàtues de Sant Tomás de Vilanova i San Pere Pasqual, obra de Francisco Stolz. Sobre el arc d'entrada destaca un baix relleu, atribuit a Ignaci Vergara que representa el anagrama de la Verge, en glòria de àngels i atres adorns, i enmarcat sobre una venera d'estil rococó.

En el primer, n'hi han tres columnes a cada costat de la porta, en fuste decorat i capitells corintis, realisats per Konrad Rudolf entre els que s'òbrin sendes hornacines en les estàtues de Sant Tomàs de Vilanova i San Pere Pasqual, obra de Francisco Stolz. Sobre el arc d'entrada destaca un baix relleu, atribuït a Ignaci Vergara que representa el anagrama de la Verge, en glòria de àngels i atres adorns, i emmarcat sobre una venera d'estil rococó.

El segon cos, més reduït, té quatre columnes del amteix orde, en el intercolumni del centre, un rosetó oval, i en els laterals les estatues de San Llorenç de Francesc Stolz i de San Vicent Màrtir, obra de Konrad Rudolf, i medallons en els busts dels papes valencians, Calixte III i Alexandre VI, en figures alegòriques: als peus del primer la caritat i la justícia, i als del segon la esperança i la fortalea; abdós són obres de Francesc Vergara.

El segon cos, més reduït, té quatre columnes del mateix orde, en el intercolumni del centre, un rosetó oval, i en els laterals les estàtues de San Llorenç de [[Francesc Stolz]] i de [[Sant Vicent Màrtir]], obra de Konrad Rudolf, i medallons en els busts dels papes valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], en figures alegòriques: als peus del primer la caritat i la justícia, i als del segon la esperança i la fortalea; abdós són obres de Francesc Vergara.

En el tercer cos, de menors dimensions, se representa la asunció de la Verge en un alt relleu atribuït a Ignaci Vergara i, en àtic, el símbol del Esperit Sant en relleu baix un frontó partit, i en els seus extrems, les escultures de San Lluís Beltran i San Vicent Ferrer, obra de Stolz.

En el tercer cos, de menors dimensions, se representa la asunció de la Verge en un alt relleu atribuït a Ignaci Vergara i, en àtic, el símbol del Esperit Sant en relleu baix un frontó partit, i en els seus extrems, les escultures de San Lluís Beltran i San Vicent Ferrer, obra de Stolz.