26 142
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''George Orson Welles''', conegut popularment com a '''Orson Welles''' ([[Kenosha]], [[Wisconsin]], [[Estats Units]], [[6 de maig]] de [[1915]] - [[Los Àngeles]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]], [[10 d'octubre]] de [[1985]]), fon un actor, director, guioniste, productor i locutor de ràdio nortamericana.
'''George Orson Welles''', conegut popularment com a '''Orson Welles''' ([[Kenosha]], [[Wisconsin]], [[Estats Units]], [[6 de maig]] de [[1915]] - [[Los Àngeles]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]], [[10 d'octubre]] de [[1985]]), fon un actor, director, guioniste, productor i locutor de ràdio nortamericana.
Orson Welles està considerat com un dels artistes més versàtils del [[sigle XX]] en el camp del [[teatre]], la [[ràdio]] i el [[cine]], va alcançar l'èxit als vintitrés anys gràcies a l'obra radiofònica "La guerra dels móns", que va causar commoció en els [[Estats Units]] quan molts escoltants del programa varen pensar que es tractava d'una retransmissió verdadera d'una invasió [[extraterrestre]]. Este sensacional debut li va valdre un contracte per a tres películes en l'estudi cinematogràfic RKO, que li va otorgar llibertat absoluta en les seues realisacions. A pesar d'estos beneficis, solament un dels seus proyectes prevists va poder vore la llum: ''Citizen Kane'' (Ciutadà Kane) (1941), la seua película més exitosa.
En l'any [[1946]], baix la sospita de ser [[Comunisme|comuniste]], la seua carrera en [[Hollywood]] es va estancar i es va vore obligat a traslladar-se a [[Europa]], a on va treballar com a actor per a finançar les seues produccions, cosa característica del periodo del [[macartisme]], durant el qual numerosos personages de la vida pública varen ser acusats de pertànyer ad esta corrent ideològica i, en això, ser enemics dels Estats Units. Sobre l'época, el mateix Welles va escriure: «Lo mal de l'esquerra nortamericana és que va traïcionar per a salvar les seues piscines. I no va haver unes dretes nortamericanes en la meua generació. No existien intelectualment. Solament hi havia esquerres i estes es varen traïcionar. Perque les esquerres no varen ser destruïdes per McCarthy; varen ser elles mateixes les que es varen demolir donant pas a una nova generació de nihilistes». Pese a la seua persecució i pel seu triumfo en Europa, en [[1958]] Welles va poder tornar a Hollywood per al rodage de la seua película ''Touch of Evil'' entre atres títuls de capital rellevància en la seua carrera.
Entre els seus molts atres proyectes destaca la producció i direcció de películes com ''Macbeth'' ([[1948]]), ''Otelo'' ([[1952]]) -adaptacions d'obres teatrals de [[William Shakespeare]]-, ''El procés'' ([[1962]]) -adaptada del llibre homònim de [[Franz Kafka]]- i ''F for Fake'' ([[1973]]), entre unes atres.
La seua última aparició fon en la televisió, fent un cemeig en la telesérie "Llum de lluna"; va morir cinc dies abans de l'emissió del capítul. La seua fama va créixer despuix de la seua mort en l'any [[1985]] i ara se li considera un dels més grans directors de cine i teatre del [[sigle XX]].
En l'any [[2002]] fon elegit pel British Film Institute com el millor director de l'història del cine.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Orson_Welles Orson Welles en Wikipedia]