Diferència entre les revisions de "Iglésia d'El Salvador de Borriana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'construit' a 'construït')
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''L’iglesia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.
+
[[File:Església del Salvador de Borriana 09.JPG|thumb|250px|Iglésia d'El Salvador]]
  
−
[[Jaume I]] a rant de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[segle XIII]], ordena la seua fundacio com a iglesia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –son les iglesias conegudes com de “reconquesta”-.  
+
'''L'iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l'arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.  
  
−
== Elements mes interessants ==
+
[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.
−
Els elements mes interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica son:
 
  
−
*Una nau unica, de forma de salo, orientada a l’eixida del [[sol]] i en capelles entre els contraforts.  
+
La parròquia del Salvador rep el títul de Basílica Menor des del [[17 de maig]] de l'any [[2013]].
−
*Un gran absit poligonal sense girola, d’esil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.  
+
 
 +
== Elements més interessants ==
 +
Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:
 +
 
 +
* Una nau única, de forma de salo, orientada a l'eixida del [[sol]] i en capelles entre els contraforts.  
 +
* Un gran absit poligonal sense girola, d'estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.  
  
 
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:  
 
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:  
−
*La de El Salvador, barroca del [[segle XVIII]].  
+
* La de El Salvador, barroca del [[sigle XVIII]].  
−
*La de les Columnes d’estil rococo.
+
* La de les Columnes d’estil rococo.
  
−
Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella neoclassica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.
+
Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.
  
−
== Historia ==
+
== Història ==
−
Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[segle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en epoca posterior ([[segle XVIII]]).  
+
Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en l'any [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[sigle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[sigle XVIII]]).  
  
−
Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.
+
Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l'Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.
  
 
== Llum de les Imagens ==
 
== Llum de les Imagens ==
−
En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposicio de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperacio de les decoracions originals d’esta iglesia considerada des de [[1969]] monument nacional.
+
En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Forner Tichell, V., Familia de los Viciana. (Estudios histórico-críticos), Ajuntament de Borriana, Valéncia 1922
 +
* Gil Cabrera, J. L., "Notes per a un millor coneixement de l'iglésia parroquial del Salvador de Burriana", dins Commemoració del XXX aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Burriana (1967-1997). Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Burriana, 2000
 +
* Martí de Viciana, R., Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia, Tercera Parte. Valéncia: Reimpressió facsímil de l'edició de 1564, feta pel Departament d'Història Moderna de la Universitat de Valéncia baix la direcció de S. García Martínez; 1972
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Burns, Robert, S.J. El Reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad) Vol. I. Valéncia: Del Sénia al Segura, 1982
 +
* De María, CD., P. Ramón, El «Repartiment» de Burriana y Villarreal. Castelló: Societat Catellonenca de Cultura, 1935
 +
* Fumanal I Pagès, M. À., "La capçalera de Santa Maria (el Salvador) de Borriana", 2013, p. 11-31
 +
* Garcia Edo, V., Llibre de Privilegis de Borriana (1233 – 1350). Borriana: Magnífic Ajuntament, 1989
 +
* García Egea, Mª Teresa, La Visita Pastoral a la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Castelló: Diputació de Castelló, 1993
 +
* Gil Cabrera, J. L., "La Iglesia del Salvador", dins Burriana. Guía de Monumentos. Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Borriana, 1996
 +
* Sarthou Carreres, C., Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, 1913
 +
* Serrano García, R., Catálogo del Archivo Histórico de la Parroquia de El Salvador de Burriana, Borriana: Ajuntament,1996
 +
* Zaragozá Catalán, A., Arquitectura Gótica Valenciana siglos XIII-XV, t. I. Valéncia: Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, 2000
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Church of El Salvador, Burriana}}
  
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Última revisió del 23:34 17 jul 2023

Iglésia d'El Salvador

L'iglésia parroquial de El Salvador de Borriana és un clar exponent de l'arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

Jaume I ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del sigle XIII, ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.

La parròquia del Salvador rep el títul de Basílica Menor des del 17 de maig de l'any 2013.

Elements més interessants[editar | editar còdic]

Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:

  • Una nau única, de forma de salo, orientada a l'eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
  • Un gran absit poligonal sense girola, d'estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.

La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:

  • La de El Salvador, barroca del sigle XVIII.
  • La de les Columnes d’estil rococo.

Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.

Història[editar | editar còdic]

Esta decorada en pintures al fresc de Josep Vergara i fon acabada en l'any 1762. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del sigle XIV, presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior (sigle XVIII).

Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l'Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.

Llum de les Imagens[editar | editar còdic]

En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La Llum de les Imagens, se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de 1969 monument nacional.

Referències[editar | editar còdic]

  • Forner Tichell, V., Familia de los Viciana. (Estudios histórico-críticos), Ajuntament de Borriana, Valéncia 1922
  • Gil Cabrera, J. L., "Notes per a un millor coneixement de l'iglésia parroquial del Salvador de Burriana", dins Commemoració del XXX aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Burriana (1967-1997). Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Burriana, 2000
  • Martí de Viciana, R., Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia, Tercera Parte. Valéncia: Reimpressió facsímil de l'edició de 1564, feta pel Departament d'Història Moderna de la Universitat de Valéncia baix la direcció de S. García Martínez; 1972

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Burns, Robert, S.J. El Reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad) Vol. I. Valéncia: Del Sénia al Segura, 1982
  • De María, CD., P. Ramón, El «Repartiment» de Burriana y Villarreal. Castelló: Societat Catellonenca de Cultura, 1935
  • Fumanal I Pagès, M. À., "La capçalera de Santa Maria (el Salvador) de Borriana", 2013, p. 11-31
  • Garcia Edo, V., Llibre de Privilegis de Borriana (1233 – 1350). Borriana: Magnífic Ajuntament, 1989
  • García Egea, Mª Teresa, La Visita Pastoral a la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Castelló: Diputació de Castelló, 1993
  • Gil Cabrera, J. L., "La Iglesia del Salvador", dins Burriana. Guía de Monumentos. Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Borriana, 1996
  • Sarthou Carreres, C., Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, 1913
  • Serrano García, R., Catálogo del Archivo Histórico de la Parroquia de El Salvador de Burriana, Borriana: Ajuntament,1996
  • Zaragozá Catalán, A., Arquitectura Gótica Valenciana siglos XIII-XV, t. I. Valéncia: Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, 2000

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_d%27El_Salvador_de_Borriana&oldid=271619»