40 608
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: + +
sense resum d'edició
L'edifici destacava pel seu sentit sobri i majestuós, fet en un estil classicista, immers en l'eclecticisme de l'època.
L'edifici destacava pel seu sentit sobri i majestuós, fet en un estil classicista, immers en l'eclecticisme de l'època.
Aixina, al revés de lo que ocorre en el cos central de l'Estació de Santa Mònica (coneguda com la del [[Pont de Fusta]]) en la d'Aragó no es ressalta, encara que si que destacava per mig de pilastres. Un cos central, compost per nou buits d'arc de mig punt, dels quals tres corresponien al cos central, es rematava als extrems per dos cossos eixints, d'un buit, a manera de torres, i al seu torn eren els cossos laterals de l'edifici, creaven una espècie de vestíbul obert a on destacava la marquesina central. En estos cossos laterals s'obrien quatre buits corresponents en les tres altures de l'edifici, ya que en el primer pis n'hi havia dos. L'edifici es rematava en una balustrada, excepte en el cos central.
En l'any [[2003]], s'hi inaugurà una nova estació de [[metroValencia|metro]] subterrànea que prengué el seu nom, l'estació d''''[[Aragó]] '''.
En l'any [[2003]], s'hi inaugurà una nova estació de [[metroValencia|metro]] subterrànea que prengué el seu nom, l'estació d''''[[Aragó]] '''.