Canvis

| lloc_mort = [[Ferrol]], [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Ferrol]], [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Ángela Ruiz Robles''' ([[Villamanín]], [[Lleó]], [[28 de març]] de [[1895]] - [[Ferrol]], [[La Corunya]], [[27 d'octubre]] de [[1975]]) fon una mestra, escritora i inventora espanyola. Fon l'inventora d'una enciclopèdia mecànica que be podria considerar-se com el primer llibre electrònic de l'història, alvançant-se en vint anys al dispositiu dissenyat en [[1971]] pel nortamericà [[Michael Hart]] i en més de mig sigle als actuals [[i-book|i-books]].

'''Ángela Ruiz Robles''' ([[Villamanín]], [[Lleó]], [[28 de març]] de [[1895]] - [[Ferrol]], [[La Corunya]], [[27 d'octubre]] de [[1975]]) fon una mestra, escritora i inventora espanyola. Fon l'inventora d'una enciclopèdia mecànica que be podria considerar-se com el primer llibre electrònic de l'història, alvançant-se en vint anys al dispositiu dissenyat en l'any [[1971]] pel nortamericà [[Michael Hart]] i en més de mig sigle als actuals [[i-book|i-books]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixcuda en la població lleonesa de Villamanín el 28 de març de l'any 1895, filla d'Elena Robles i del farmacèutic Feliciano Ruiz. Realisà els seus estudis superiors en l'Escola de Magisteri de Lleó, a on va impartir les seues primeres classes de [[taquigrafia]], [[mecanografia]] i [[Contabilitat|contabilitat mercantil]] entre els anys [[1915]] i [[1916]].

Naixcuda en la població lleonesa de Villamanín el 28 de març de l'any 1895, filla d'Elena Robles i del farmacèutic Feliciano Ruiz. Realisà els seus estudis superiors en l'Escola de Magisteri de Lleó, a on va impartir les seues primeres classes de [[taquigrafia]], [[mecanografia]] i [[Contabilitat|contabilitat mercantil]] entre els anys [[1915]] i [[1916]].

En l'any [[1917]] fon docent i directora en l'Escola de Gordón, en Lleó. En [[1918]] va obtindre la plaça de mestra en Santa Eugenia de Mandiá, un llogaret pròxim a Ferrol. Estigué allí fins a [[1928]]. El 18 de decembre de [[1925]] va rebre «una distinció especial pels seus indiscutibles mèrits en agraïment a la seua dedicació i l'atenció desinteressada» promoguda pels seus veïns. En [[1934]] va realisar una important llabor com a gerent de l'Escola Nacional de Chiquetes de l'Hospici. En [[1945]] fon professora de l'Escola Obrera gratuïta. En [[1948]] ensenyà taquigrafia, [[ortografia]], [[gramàtica]] i mecanografia en el Colege Ibáñez Martín. En [[1959]] va accedir al càrrec de directora, que va mantindre fins a la seua jubilació.

En l'any [[1917]] fon docent i directora en l'Escola de Gordón, en Lleó. En [[1918]] va obtindre la plaça de mestra en Santa Eugenia de Mandiá, un llogaret pròxim a Ferrol. Estigué allí fins a [[1928]]. El [[18 de decembre]] de [[1925]] va rebre «una distinció especial pels seus indiscutibles mèrits en agraïment a la seua dedicació i l'atenció desinteressada» promoguda pels seus veïns. En l'any [[1934]] va realisar una important llabor com a gerent de l'Escola Nacional de Chiquetes de l'Hospici. En [[1945]] fon professora de l'Escola Obrera gratuïta. En [[1948]] ensenyà taquigrafia, [[ortografia]], [[gramàtica]] i mecanografia en el Colege Ibáñez Martín. En l'any [[1959]] va accedir al càrrec de directora, que va mantindre fins a la seua jubilació.

Entre [[1938]] i [[1946]] escrigué, donà conferències, edità i reedità la major part de la seua obra científica, un total de setze llibres. Els seus tres primers són: ''Compendi d'ortografia castellana'', ''Ortografia castellana'' i ''Taquigrafia martiniana abreviada moderna''.  

Entre els anys [[1938]] i [[1946]] escrigué, donà conferències, edità i reedità la major part de la seua obra científica, un total de setze llibres. Els seus tres primers són: ''Compendi d'ortografia castellana'', ''Ortografia castellana'' i ''Taquigrafia martiniana abreviada moderna''.  

També va impartir classes a opositors d'[[aduana]], correus, telégrafs i per a l'ingrés en alts estudis mercantils en l'acadèmia per a adults de la seua propietat, Elmaca.

També va impartir classes a opositors d'[[aduana]], correus, telégrafs i per a l'ingrés en alts estudis mercantils en l'acadèmia per a adults de la seua propietat, Elmaca.