225
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − − −
sense resum d'edició
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de 1978]]
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de 1978]]
La '''Constitució Espanyola de 1978''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionVALENCIANO.pdf] (en [[valencià]] en normativa de la [[AVL]]) (CE d'ara en avant), és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya. Es va aprovar per les [[Corts Generals]], en sessions plenàries del [[Congrés dels Diputats]] i del [[Senat (Espanya)]], el [[31 d'octubre]] de [[1978]]. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de [[6 de decembre]] de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el [[Rei]] davant Les Corts el [[27 de decembre]] de 1978. I publicada en el [[BOE]] el [[29 de decembre]] de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en l'any [[1977]].
La '''Constitució Espanyola de 1978''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionVALENCIANO.pdf] (en [[valencià]] en normativa de la [[AVL]]) (CE d'ara en avant), és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya. Es va aprovar per les [[Corts Generals]], en sessions plenàries del [[Congrés dels Diputats]] i del [[Senat (Espanya)]], el [[31 d'octubre]] de [[1978]]. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de [[6 de decembre]] de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el [[Rei]] davant Les Corts el [[27 de decembre]] de 1978. I publicada en el [[BOE]] el [[29 de decembre]] de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en l'any [[1977]].
La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de la nomenada [[Transició espanyola|transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el [[20 de novembre]] de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern.
La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de la nomenada [[Transició espanyola|transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el [[20 de novembre]] de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern.
La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[Entitats Locals]], com els municipis i les províncies, gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les Comunitats Autònomes.
La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[Entitats Locals]], com els municipis i les províncies, gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les Comunitats Autònomes.
La CE es pot definir des de dos punts de vista distints:
La CE es pot definir des de dos punts de vista distints: