Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Puente romano y mezquita.jpg|thumb|250px|Vista de Córdova]] | | [[Image:Puente romano y mezquita.jpg|thumb|250px|Vista de Córdova]] |
− | '''Córdova''' és una ciutat d'[[Andalusia]], [[Espanya]], capital de la [[província de Córdova (Espanya)|província homònima]], situada en una depressió a la vora del [[Guadalquivir]] i al peu de [[Serra Morena]]. | + | '''Córdova''' és una ciutat d'[[Andalusia]], [[Espanya]], capital de la [[província de Córdova|província homònima]], situada en una depressió a la vora del [[Guadalquivir]] i al peu de [[Serra Morena]]. |
| | | |
− | És la tercera ciutat de [[Andalusia]] tant per tamany com per població, només per darrere de [[Sevilla]] i [[Màlaga]]. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província [[Baetica|Bètica]] durant el [[Imperi Romà]] i del [[Califat de Còrdova]] durant la [[Invasió musulmana de la Península Ibèrica|invasió musulmana]], que va governar gran part de la [[península Ibèrica]]. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel [[sigle X]], sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.<ref name = "Ciudadgrande">(en anglés)[http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm geography.about.com]</ref> Si be els [[croniste]]s del [[sigle X]], de forma exagerada van arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants.
| + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 319.515 habitants. |
| | | |
− | Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, van abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mijana europea, en "Corduba" van aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts , alcantarillat i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal.
| + | És la tercera ciutat de [[Andalusia]] tant per tamany com per població, a soles per darrere de [[Sevilla]] i [[Màlaga]]. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província [[Baetica|Bètica]] durant el [[Imperi Romà]] i del [[Califat de Còrdova]] durant la [[Invasió musulmana de la Península Ibèrica|invasió musulmana]], que va governar gran part de la [[península Ibèrica]]. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel [[sigle X]], sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.<ref name = "Ciudadgrande">(en anglés) [http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm geography.about.com]</ref> Si be els [[croniste]]s del [[sigle X]], de forma exagerada varen arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants. |
| | | |
− | El seu casc històric fon declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1984]].<ref>(en anglés) [http://whc.unesco.org/en/list/313 ''Historic Centre of Còrdova''], web de la [[UNESCO]]. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> És candidata a la [[Capital Europea de la Cultura|capitalidad cultural europea]] per a l'any [[2016]].<ref>[http://www.capitalcultural2016.cordoba.es/ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura], web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref>
| + | Les [[Mesquita|mesquites]], les biblioteques, els banys i els socs, varen abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga [[Edat Mija]] europea, en "Corduba" varen aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts, aigüeral i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal. |
| | | |
− | Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: el [[estoic]] romà [[Séneca]], el musulmà [[Averrois]] i el jueu [[Maimónides]]. També van nàixer a Córdova els poetes [[Lucà]], [[Juan de Mena]] i [[Luis de Góngora]].
| + | El seu caixco històric fon declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1984]].<ref>(en anglés) [http://whc.unesco.org/en/list/313 ''Historic Centre of Còrdova''], web de la [[UNESCO]]. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> És candidata a la [[Capital Europea de la Cultura|capitalidad cultural europea]] per a l'any [[2016]].<ref>[http://www.capitalcultural2016.cordoba.es/ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura], web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> |
| | | |
− | == Referencies == | + | Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: el [[estoic]] romà [[Séneca]], el musulmà [[Averrois]] i el judeu [[Maimónides]]. També varen nàixer a Córdova els poetes [[Lucà]], [[Juan de Mena]] i [[Luis de Góngora]]. |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Córdova]] |
| + | |
| + | == Referències == |
| <references /> | | <references /> |
| + | * [https://www.cordoba.es/ Ajuntament de Córdova] |
| + | * [https://dipucordoba.es/ Diputación provincial de Córdova] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Córdoba INE. Població de Córdova] |
| + | * [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=14021 Córdova. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía] |
| + | * [https://guiadigital.iaph.es/municipio/2063/cordoba Córdova. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Aguilar Gavilán, Enrique (1995). Historia de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-7737-053-2 |
| + | * Andrés de Morales. Historia General de Córdoba. Ed. Adelina Cano y Vicente Millán, 2005, ISBN 84-89409-83-8 |
| + | * Cuenca Toribio, José Manuel (2002). Historia de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-604-6684-1 |
| + | * Olivares Dobao, Bartolomé (2002). Andar por la Sierra de Córdoba. Córdoba. ISBN 978-84-607-6463-2 |
| + | * Ramírez de Arellano, Teodomiro. Paseos por Córdoba. Córdoba. |
| + | * Vaquerizo Gil, Desiderio (2003). Guía Arqueológica de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-932945-4-3. |
| + | * Ventura, José Manuel (2004). Historia ilustrada de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-96416-12-7. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | {{Commonscat|Córdoba (Spain)}} | + | {{Commonscat|Córdoba, Spain}} |
| + | |
| + | * [https://cordobaturismo.es/ Portal de turismo de Córdova] |
| + | |
| + | {{Comarca de Córdova}} |
| | | |
| {{Capitals de província}} | | {{Capitals de província}} |
| | | |
| [[Categoria:Córdova]] | | [[Categoria:Córdova]] |