Canvis

Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).  

Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).  

Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de [[pesta]] en l'any [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de [[pesta]] en l'any [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'us d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

== La Junta dels Tretze ==

== La Junta dels Tretze ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']

* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']

[[Categoria:Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Regne de Valéncia]]