2012
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − El uso de la "o abierta" [cita requerida]. + Llínea 13:
Llínea 13: − + Llínea 21:
Llínea 21: − +
sense resum d'edició
El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca dels Serrans; i més genèricament del parla de les Comarques churres valencianes llimítrofs de la Hoya de Buñol, Racó d'Ademús, Canal de Navarrés, Alt Palància i Alt Mijars. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.
El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parla de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[L'Hoya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[El Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.
Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tenden a desaparéixer i ser sustituides per el castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.
Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides per el castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.
== Característiques ==
== Característiques ==
La sustitución del fonema castellano [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se da en varios pueblos muy próximos a las comarcas valencianohablantes.
La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants.
La pronunciación de la consonante "v" como [v] (labiodental) en vez de [b] (bilabial) y la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés.
La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés.
L'us de la "o oberta".
La desaparición de los pronombres castellanos "contigo", "conmigo", y "ti" ("te vienes con mí", "me voy con tú", "a tú te digo").
La desaparición de los pronombres castellanos "contigo", "conmigo", y "ti" ("te vienes con mí", "me voy con tú", "a tú te digo").
Giros lingüísticos propios del valenciano ("voy camino a casa mía" en vez de "voy de camino a mi casa").
Giros lingüísticos propios del valenciano ("voy camino a casa mía" en vez de "voy de camino a mi casa").
La entonación es semejante a la valenciana en algunas zonas pero claramente aragonesa en La Serranía.
La entonación es semejante a la valenciana en algunas zonas pero claramente aragonesa en La Serranía.
*La sustitució del fonema castellà [θ] per [s] ("haser la sena es fásil", que en valencià seria "fer el sopar es fàcil"), que es dona en varis pobles molt pròxims a les comarques valencià-parlants.
*La substitució del fonema castellà [θ] per [s] ("haser la sena es fásil", que en valencià seria "fer el sopar es fàcil"), que es dona en varis pobles molt pròxims a les comarques valencià-parlants.
*La pronunciació de la consonant "v" com a [v] (labidental) en conte de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés
*La pronunciació de la consonant "v" com a [v] (labidental) en conte de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés
*El us de la "o oberta"
*El us de la "o oberta"
*La /l/ té resonància velar.
*La /l/ té resonància velar.
*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones pero clarament aragonesa en La Serrania.
*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones pero clarament aragonesa en La Serrania.
*En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front a el verp que se vol conjuar en passta en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] valencià.
*En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front a el verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] valencià.
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]