Canvis

Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.

Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.

==Història==

== Història ==

===Orígens del nom del poble===

=== Orígens del nom del poble===

No se sap en claritat d'a on procedix el gentilici de '''Beas''', ya que tot és un enigma, '''beatenses''' o potser '''serreños''' , són algunes de les denominacions més comunes dels habitants. El nom sembla vindre del termine ''vega'', que significa horta, terra fèrtil. Este sustantiu és una antiga veu castellana que compartix en el portugués ''veiga''. Estes dos paraules tenen el seu orige en el vocable íber ''vaika'', que significa ''terreny regable''. Un atre possible orige pot derivar del mateix assent i lloc de la Vila, que és molt vistós i delectós en la varietat de fonts i frescura  

No se sap en claritat d'a on procedix el gentilici de '''Beas''', ya que tot és un enigma, '''beatenses''' o potser '''serreños''' , són algunes de les denominacions més comunes dels habitants. El nom sembla vindre del termine ''vega'', que significa horta, terra fèrtil. Este sustantiu és una antiga veu castellana que compartix en el portugués ''veiga''. Estes dos paraules tenen el seu orige en el vocable íber ''vaika'', que significa ''terreny regable''. Un atre possible orige pot derivar del mateix assent i lloc de la Vila, que és molt vistós i delectós en la varietat de fonts i frescura  

que li acosten.

que li acosten.

===Història antiga===

=== Història antiga ===

Els primers testimonis que tenim són dels primitius pobladors, que nos conduïxen al lloc denominat '''Puente Mocho''', est és un dels jaciments arqueològics més antics de la província de Jaén.

Els primers testimonis que tenim són dels primitius pobladors, que nos conduïxen al lloc denominat '''Puente Mocho''', est és un dels jaciments arqueològics més antics de la província de Jaén.

Les peces més antigues que es conserven en el Museu Provincial de Jaén en la sala Prehistòria pertanyen al '''Puente Mocho''', trobant-se materials del Paleolític Inferior.

Les peces més antigues que es conserven en el Museu Provincial de Jaén en la sala Prehistòria pertanyen al '''Puente Mocho''', trobant-se materials del Paleolític Inferior.

El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.

El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.

===Història migeval===

=== Història migeval ===

L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de '''l'Orde de Santiago''' que va ser comissionat en l'any [[1468]] per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.

L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de '''l'Orde de Santiago''' que va ser comissionat en l'any [[1468]] per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.

Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de [[pa]], 1 molí d'[[oli]], i 3 de [[farina]].

Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de [[pa]], 1 molí d'[[oli]], i 3 de [[farina]].

==Aldees==

== Aldees ==

===Prados de Armijo===

=== Prados de Armijo ===

Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els [[anys 70]], i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any [[1941]]. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.

Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els [[anys 70]], i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any [[1941]]. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.

===Cuevas de Ambrosio===

=== Cuevas de Ambrosio ===

Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.

Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.

===Cañada Catena===

=== Cañada Catena ===

Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el païsage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia [[8 de setembre]] se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.

Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el païsage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia [[8 de setembre]] se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.

==Festes==

== Festes ==

Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.

Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.