Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
23 bytes afegits ,  19:03 16 maig 2023
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]  
 
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]  
 
}}
 
}}
'''Jaume Villanueva i Astengo''' ([[Xàtiva]], [[1765]] - [[Londres]], [[14 de novembre]] de [[1824]]), fon un religiós, historiador i escritor [[Valencians|valencià]] de l'[[Ilustració]], germà menut del també historiador [[Joaquín Lorenzo Villanueva]] (1757-1837).
+
'''Jaume Villanueva i Astengo''' ([[Xàtiva]], [[1765]] - [[Londres]], [[14 de novembre]] de [[1824]]), fon un religiós, historiador i escritor [[Valencians|valencià]] de l'[[Ilustració]], germà menut del també historiador [[Joaquín Lorenzo Villanueva]] (1757-1837).
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 20: Llínea 20:  
Entre els anys [[1803]] i [[1806]] es varen publicar en Madrit els sis primers toms de cartes baix el nom de Joaquín Lorenzo, el seu germà, que prologà l'obra i va introduir algunes notes en ella. La [[Guerra de l'Independència]] va interrompre el seu treball i Jaume estigué en el seu germà en [[Càdis]], a on este fon diputat i ell redactor del ''Diari de sessions'' fins a [[1813]], lo que li va valdre constants enfrontaments en els realistes; en tornar l'absolutisme es va retirar al Convent de les Magdalenes en Valéncia i es va dedicar a la predicació. Publicà ''Sermón que en las exequias de la reina de España doña Isabel de Braganza.. dijo...'' ([[Valéncia]], [[1819]]). El famós editor lliberal valencià [[Mariano Cabrerizo]] li va encarregar la traducció de l'''Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya'' del francés [[Alexandre de Laborde]].
 
Entre els anys [[1803]] i [[1806]] es varen publicar en Madrit els sis primers toms de cartes baix el nom de Joaquín Lorenzo, el seu germà, que prologà l'obra i va introduir algunes notes en ella. La [[Guerra de l'Independència]] va interrompre el seu treball i Jaume estigué en el seu germà en [[Càdis]], a on este fon diputat i ell redactor del ''Diari de sessions'' fins a [[1813]], lo que li va valdre constants enfrontaments en els realistes; en tornar l'absolutisme es va retirar al Convent de les Magdalenes en Valéncia i es va dedicar a la predicació. Publicà ''Sermón que en las exequias de la reina de España doña Isabel de Braganza.. dijo...'' ([[Valéncia]], [[1819]]). El famós editor lliberal valencià [[Mariano Cabrerizo]] li va encarregar la traducció de l'''Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya'' del francés [[Alexandre de Laborde]].
   −
En [[1820]] el govern constitucional li va encarregar recomençar els seus treballs i Villanueva es secularisà per a realisar en major llibertat l'obra de la seua vida. Pedro Juan Mallén va donar a l'estampa la ''Notícia del Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', mamprés d'orde del rei, en l'any [[1802]], escrita en [[1814]] ([[Valéncia]], [[1820]]), escrita per ell, i en Valéncia, [[1821]], va publicar els volums VI al X. També en eixe any, el 15 d'abril, les Corts li varen repondre, a petició del seu germà, el diputat Joaquín Lorenzo, en el càrrec de Mestre, per al que havia segut vetat en [[1815]]. En [[1822]] varen nomenar a Joaquín embaixador davant la [[Santa Sèu]] i abdós germans varen marchar cap a [[Itàlia]], pero el Papa no va concedir el plàcet diplomàtic i varen tindre que retornar, encara que no sense visitar abans als seus parents genovesos. En [[1823]] tingué que marchar a l'exili en els demés lliberals de la seua família; en [[Londres]] va freqüentar junt al seu germà la tertúlia del llibrer [[Vicente Salvá]]. Va fundar i va redactar junt a Joaquín i José Canga Argüelles la revista ''Ocios de Españoles emigrados hasta su muerte'', el 14 de novembre de [[1824]] en casa del seu amic Vicente Salvá.  
+
En l'any [[1820]] el govern constitucional li va encarregar recomençar els seus treballs i Villanueva es secularisà per a realisar en major llibertat l'obra de la seua vida. Pedro Juan Mallén va donar a l'estampa la ''Notícia del Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', mamprés d'orde del rei, en l'any [[1802]], escrita en [[1814]] ([[Valéncia]], [[1820]]), escrita per ell, i en Valéncia, [[1821]], va publicar els volums VI al X. També en eixe any, el 15 d'abril, les Corts li varen repondre, a petició del seu germà, el diputat Joaquín Lorenzo, en el càrrec de Mestre, per al que havia segut vetat en [[1815]]. En [[1822]] varen nomenar a Joaquín embaixador davant la [[Santa Sèu]] i abdós germans varen marchar cap a [[Itàlia]], pero el Papa no va concedir el plàcet diplomàtic i varen tindre que retornar, encara que no sense visitar abans als seus parents genovesos. En [[1823]] tingué que marchar a l'exili en els demés lliberals de la seua família; en [[Londres]] va freqüentar junt al seu germà la tertúlia del llibrer [[Vicente Salvá]]. Va fundar i va redactar junt a Joaquín i José Canga Argüelles la revista ''Ocios de Españoles emigrados hasta su muerte'', el [[14 de novembre]] de [[1824]] en casa del seu amic Vicente Salvá.  
   −
Deixà alguns manuscrits, com ''Memòries cronològiques dels Comtes d'Urgell''. Els restants toms del ''Viage lliterari'' fins al XXII es varen publicar pòstums entre [[1850]] i [[1852]] en fondos aportats pel [[Comissari General de Creuada]], [[Manuel López Santaella]], atenent a la solicitut que en eixe sentit li feu la [[Real Acadèmia de l'Història]]. S'atribuïxen a Jaume les Observaciones del C. Vern... sobre la ''Apología del Altar y del Trono que escribió el Ilmo. Sr. D. Fr. Rafael Vélez, Obispo de Ceuta''.
+
Deixà alguns manuscrits, com ''Memòries cronològiques dels Comtes d'Urgell''. Els restants toms del ''Viage lliterari'' fins al XXII es varen publicar pòstums entre els anys [[1850]] i [[1852]] en fondos aportats pel [[Comissari General de Creuada]], [[Manuel López Santaella]], atenent a la solicitut que en eixe sentit li feu la [[Real Acadèmia de l'Història]]. S'atribuïxen a Jaume les Observaciones del C. Vern... sobre la ''Apología del Altar y del Trono que escribió el Ilmo. Sr. D. Fr. Rafael Vélez, Obispo de Ceuta''.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
40 300

edicions

Menú de navegació