Canvis

|superfície = 11'24 km2

|superfície = 11'24 km2

|altitut = 326 m.

|altitut = 326 m.

|població = 428 hab. (2021)

|població = 428 hab. (2022)

|densitat = 39,67 hab./km²

|densitat = 38,07 hab./km²

|gentilici = otosí, otosina

|gentilici = otosí, otosina

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

== Història ==

== Història ==

En el ''[[Llibre del Repartiment]]'' trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de [[Valéncia]] [[sant Joan de Ribera]] va erigir en 1574 la parròquia d'Otos dedicada a [[santa Bàrbara]], en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per [[sant Joan de Ribera]], es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En 1609, en l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]], el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el [[17 d'octubre]] de [[1611]]. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.

En el ''[[Llibre del Repartiment]]'' trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en l'any [[1533]]. En l'any [[1574]], es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de [[Valéncia]] [[sant Joan de Ribera]] va erigir en l'any 1574 la parròquia d'Otos dedicada a [[santa Bàrbara]], en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per [[sant Joan de Ribera]], es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En l'any [[1609]], en l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]], el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el [[17 d'octubre]] de [[1611]]. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.

Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí [[Francesc Quilis]], que va participar en la Batalla del Raboser ([[27 d'abril]] de [[1812]]) en [[Atzeneta d'Albaida|Atzeneta]], a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat.

Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí [[Francesc Quilis]], que va participar en la Batalla del Raboser ([[27 d'abril]] de [[1812]]) en [[Atzeneta d'Albaida|Atzeneta]], a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat.

En 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la [[Guerra del Francés]] en 1812).

En l'any [[1815]], comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la [[Guerra del Francés]] en l'any [[1812]]).

Durant les [[guerres carlistes]] n'hi hagueren uns disturbis produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes.

Durant les [[guerres carlistes]] n'hi hagueren uns disturbis produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes.

En el sigle XX, escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del [[raïm]] i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una [[burguesia]] agrària local. La crisis de la [[filoxera]] de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'[[Argentina]], [[Barcelona]] i atres territoris europeus. Els anys següents a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment [[Albaida]].

En el [[sigle XX]], escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del [[raïm]] i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una [[burguesia]] agrària local. La crisis de la [[filoxera]] de l'any [[1910]] va marcar l'inici de l'emigració cap a l'[[Argentina]], [[Barcelona]] i atres territoris europeus. Els anys següents a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment [[Albaida]].

== Demografia ==

== Demografia ==

Segon el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 428 habitants.

Segon el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 428 habitants.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2014]] !! [[2021]]  

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2014]] !! [[2022]]  

|-

|-

| align=center| 562 || align=center| 556 || align=center| 555 || align=center| 534 || align=center| 524 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 504 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 462 || align=center| 428

| align=center| 562 || align=center| 556 || align=center| 555 || align=center| 534 || align=center| 524 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 504 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 462 || align=center| 428

   

   

A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.

A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Otos}}

{{commonscat|Otos}}

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}