38 974
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la [[província de Sevilla]] Les Marismes del Bai…»
[[File:Comarca del Bajo Guadalquivir.svg|thumb|250px|Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la [[província de Sevilla]]]]
Les Marismes del Baix Guadalquivir constituïxen una comarca espanyola situada en la [[província de Sevilla]], en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]]. Forma part de les Marismes del Guadalquivir, concretament de les marismes de la marge esquerra. Està formada pel [[Coronil]], [[El Cuervo de Sevilla]], [[Las Cabezas de Sant Juan]], [[Lebrija]], [[Los Molares]], [[El Palmar de Troya]], [[Los Palacios y Villafranca]] i [[Utrera]].
== Llímits ==
Llimita a l'oest i nort en la [[Comarca Metropolitana de Sevilla]], a l'est en la [[Campiña de Morón]] i [[Marchena]] i al sur en la [[província de Càdis]].
== Història ==
La zona va estar habitada des de l'antiguetat, trobant-se varis jaciments en la zona: Haza de la torre, Santa Lucía II–Riera de la Molineta I, Pas 625, Canal de Guadalcacín I i Canal de Guadalcacín II.
Va tindre un moment àlgit en el seu desenroll despuix del descobriment d'[[Amèrica]].
Des de finals del [[sigle XIX]], i especialment a lo llarc del [[sigle XX]], la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per [[Arròs|arrossars]], atres regadius intensius ([[cotó]], [[dacsa]], [[girasol]]), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el [[Franquisme]], i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí.
Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes.
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Sevilla]]
* [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]]
== Referències ==
* Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
* Becerra, María del Carmen Reimóndez. «El proceso de ocupación del Bajo Guadalquivir. Nuevas aportaciones materiales en la campiña gaditana y cuestiones de arqueología aplicada». Bajo Guadalquivir y Mundos Atlánticos 0 (1): 102-130. ISSN 2605-0560
* [https://guiadigital.iaph.es/inicio Patrimonio cultural de la comarca de Les Marismes del Baix Guadalquivir. Guía Digital del Patrimonio Cultural de Andalucía. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico]
== Bibliografia ==
* Antonio Herrera García (1981). El Aljarafe sevillano durante el Antiguo Régimen. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-4373-5
* Lorenzo Abad Casal (1976). El Guadalquivir, vía fluvial romana. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-6925-4
* Mercedes Borrero Fernández (1983). El mundo rural sevillano en el siglo XV: Aljarafe y Ribera. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-8377-X
* Mercedes Borrero Fernández (1992). «La organización de las dehesas concejiles en la "tierra" de Sevilla». Historia. Instituciones. Documentos (19): 89-106. ISSN 0210-7716
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bajo Guadalquivir}}
{{Comarca del Baix Guadalquivir}}
[[Categoria:Geografia de la província de Sevilla]]
[[Categoria:Comarques de la província de Sevilla]]
Les Marismes del Baix Guadalquivir constituïxen una comarca espanyola situada en la [[província de Sevilla]], en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]]. Forma part de les Marismes del Guadalquivir, concretament de les marismes de la marge esquerra. Està formada pel [[Coronil]], [[El Cuervo de Sevilla]], [[Las Cabezas de Sant Juan]], [[Lebrija]], [[Los Molares]], [[El Palmar de Troya]], [[Los Palacios y Villafranca]] i [[Utrera]].
== Llímits ==
Llimita a l'oest i nort en la [[Comarca Metropolitana de Sevilla]], a l'est en la [[Campiña de Morón]] i [[Marchena]] i al sur en la [[província de Càdis]].
== Història ==
La zona va estar habitada des de l'antiguetat, trobant-se varis jaciments en la zona: Haza de la torre, Santa Lucía II–Riera de la Molineta I, Pas 625, Canal de Guadalcacín I i Canal de Guadalcacín II.
Va tindre un moment àlgit en el seu desenroll despuix del descobriment d'[[Amèrica]].
Des de finals del [[sigle XIX]], i especialment a lo llarc del [[sigle XX]], la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per [[Arròs|arrossars]], atres regadius intensius ([[cotó]], [[dacsa]], [[girasol]]), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el [[Franquisme]], i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí.
Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes.
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Sevilla]]
* [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]]
== Referències ==
* Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
* Becerra, María del Carmen Reimóndez. «El proceso de ocupación del Bajo Guadalquivir. Nuevas aportaciones materiales en la campiña gaditana y cuestiones de arqueología aplicada». Bajo Guadalquivir y Mundos Atlánticos 0 (1): 102-130. ISSN 2605-0560
* [https://guiadigital.iaph.es/inicio Patrimonio cultural de la comarca de Les Marismes del Baix Guadalquivir. Guía Digital del Patrimonio Cultural de Andalucía. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico]
== Bibliografia ==
* Antonio Herrera García (1981). El Aljarafe sevillano durante el Antiguo Régimen. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-4373-5
* Lorenzo Abad Casal (1976). El Guadalquivir, vía fluvial romana. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-6925-4
* Mercedes Borrero Fernández (1983). El mundo rural sevillano en el siglo XV: Aljarafe y Ribera. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-8377-X
* Mercedes Borrero Fernández (1992). «La organización de las dehesas concejiles en la "tierra" de Sevilla». Historia. Instituciones. Documentos (19): 89-106. ISSN 0210-7716
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bajo Guadalquivir}}
{{Comarca del Baix Guadalquivir}}
[[Categoria:Geografia de la província de Sevilla]]
[[Categoria:Comarques de la província de Sevilla]]